Els arquitectes de les Tres Xemeneies noves preveuen un embarcador

Hi ha molts ulls que en els últims dies s’han fixat en l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies, a Sant Adrià de Besòs, on la Generalitat planeja el que defineix com un «projecte de país» per situar Catalunya com un referent internacional del sector audiovisual, digital i del videojoc. No hi ha gaires aspectes de la futura reobertura de la nau de turbines –la que va ser sala de màquines de la fàbrica– que hagin passat per alt, símptoma de l’expectativa que genera una operació llargament concebuda i a la qual el Govern concedeix molta importància. Tot i això, la magnitud de la remodelació de la que serà seu del complex Catalunya Media City –taxada en 70,8 milions d’euros– ha eclipsat certs detalls. Entre ells, una passarel·la sobre el Mediterrani que els arquitectes dibuixen en els esbossos davant la desmantellada planta elèctrica. La proposta que s’ha imposat en el concurs públic –que firmen el despatx barceloní Garcés-De Seta-Bonet i el novaiorquès Marvel Architects– traça una plataforma de 280 metres de longitud, des de l’interior de la nau de turbines fins a mar endins, més llarga que no pas dues més que la flanquejaran i que desembocaran a la platja. El pas surt d’una de les tres obertures que, com si fossin carrers, travessaran l’immoble, creua tota l’amplada de la línia de costa i se sosté sobre l’aigua uns 80 metres des de la riba mar endins, també. L’estructura figura en els plànols com a part d’una «futura connexió marítima Barcelona-Sant Adrià», cosa que insinua la possibilitat que es converteixi en punt d’embarcament i desembarcament d’un enllaç per mar amb el hub audiovisual. Convé tenir en compte un matís: els autors de la reforma remarquen que tan sols es tracta d’«una idea». «No podem assegurar que es faci, perquè no ens han adjudicat el disseny d’aquesta part del territori, però és una indicació, un desig i una proposta que fem per al futur», expressa l’arquitecta Daria de Seta, integrant de l’equip encarregat de refer la nau de turbines. Recalca que l’edifici aspira a ser «una nova frontissa» de la corona nord metropolitana, entre Barcelona, el territori banyat pel Besòs i el Maresme. «Ha de ser una nova centralitat a la qual es pugui arribar mitjançant el tramvia, però potser també per golondrina o un transport marítim que aviat hi haurà», augura De Seta. No hi ha res descartat Els arquitectes aclareixen que estendre la passarel·la que han inclòs en les recreacions virtuals de la remodelació queda al marge de l’encàrrec per al qual han sigut contractats. «No sabem qui dissenyarà aquesta zona del litoral i qui programarà aquesta nova relació entre el ciutat i la mar. El que fem és una proposta, sense que sigui un projecte segur que s’acabi fent», deixa clar De Seta. Fonts vinculades a la creació de Catalunya Media City assenyalen que encara és aventurat imaginar-se que s’instal·larà un embarcador per atracar davant el futur complex. En qualsevol cas, l’opció no es rebutja. «No estem en aquesta fase. Si es volgués tirar endavant, s’hauria de preveure fora dels costos del projecte. Ja ho veurem», contesten sobre la possibilitat de construir el pantalà. La resposta és semblant a la hipòtesi que un transbordador navegui entre Barcelona i el hub: «Ara ens hem de concentrar en l’edifici. No podem descartar res del programa, però hem d’ordenar les prioritats». La idea d’una llançadora a través de mar no neix del no-res. De fet, el bus nàutic cobreix la distància entre el moll de Drassanes, a peu de Colom, i el moll de Llevant, al costat de l’hotel W, mitjançant dos catamarans i amb una freqüència de pas d’entre 15 i 30 minuts. El port de Barcelona –responsable del servei– no contempla que la línia marítima circuli fora de la zona portuària per atracar davant de les xemeneies. «Igualment no ho podríem fer. No tenim jurisdicció sobre altres territoris aliens al port», assenyala. Per la seva banda, l’Ajuntament de Sant Adrià considera que és interessant que es pugui desplegar una tarima sobre el mar i creu que, a falta de validar-se amb estudis mediambientals i els permisos corresponents, es podria trobar la manera de fer-la realitat si es consensua entre les administracions implicades: «Fa anys hi havia els tubs que sortien de la central al mar i, de fet, encara en queda un tros al mig de l’aigua, però primer s’hauria de decidir si es fa i, posteriorment, buscar la manera». Si es desestima que serveixi de moll per a una eventual ruta marítima, De Seta observa que l’estructura «podria ser simplement un passeig que s’endinsa al mar, com molts residus industrials». Si també fos així, emularia el pont del Petroli, el símbol de Badalona situat a uns dos quilòmetres de les Tres Xemeneies i tancat des del temporal Gloria el 2020.

Els arquitectes de les Tres Xemeneies noves preveuen un embarcador

Els autors de la reforma de la nau de turbines conceben un pantalà per a una connexió marítima entre Barcelona i Sant Adrià, per ara només una idea que s’ajorna per concretar-la més endavant.

El més llegit