Barcelona negocia la cessió d’un bloc de pisos de Coderch

La Casa de la Marina de la Barceloneta, obra dels arquitectes Josep Antoni Coderch i Manuel Valls, va ser construïda als anys 50 per donar una llar assequible a mariners del barri. Set dècades després, està lluny de complir la seva funció. Només tres de les 13 vivendes que hi ha en aquest immoble, al número 43 del passeig de Joan de Borbó, estan ocupades. La Tresoreria General de la Seguretat Social, propietària de la finca, la va treure a subhasta el gener del 2023 per quasi 6,3 milions d’euros. Ningú, tampoc l’Ajuntament de Barcelona, va decidir licitar per l’edifici, que és bé cultural d’interès nacional des del 2003. Ara, no obstant, sembla que les coses han canviat. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el consistori i la Tresoreria s’han reunit per mirar de trobar "una fórmula legal" que permeti que la Casa de la Marina recuperi la seva funció principal i ofereixi "vivenda assequible". Tot i que encara no hi ha res decidit, portaveus de la Tresoreria apunten a l’"adscripció" de l’immoble com una de les opcions que sona amb més força. D’aquesta manera, la titularitat de la finca continuaria sent de l’Estat, però la gestió seria íntegrament de l’Ajuntament. Aquestes fonts tampoc descarten altres vies, com la compra directa de l’edifici per part del consistori. En tot cas, apunten, "no és un objectiu de la Tresoreria tenir immobles i gestionar-los", d’allà el seu interès a "entaular una negociació amb l’Ajuntament" per "buscar una solució que sigui correcta per a tothom, també per als ciutadans". Per la seva banda, portaveus de l’Ajuntament es limiten a assegurar que "s’està treballant amb l’Administració de l’Estat" per desencallar la situació. Habitatge social Segons Josep Maria Boronat, president de l’Agrupació d’Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció del Patrimoni Arquitectònic (AADIPA), si la Casa de la Marina reactivés els habitatges socials que actualment estan buits seria una gran notícia arquitectònica. "La millor manera de mantenir el patrimoni és conservant-ne l’ús original", defensa Boronat, que afegeix que "en aquest cas [la solució], és fàcil". "L’únic que cal fer és posar-hi gent a viure", reivindica. "Coderch és, potser, el millor arquitecte d’aquella època i se li va encarregar fer habitatge social, així que no hi ha res millor que dedicar la seva obra a això", sentencia. Seria, a més, una bona guinda per a la Capital Mundial de l’Arquitectura que Barcelona ostentarà el 2026. Boronat denuncia també el mal estat de conservació de l’edifici: "Només mirant la façana ja es veu que hi ha coses que no acaben d’anar bé". Ja fa anys que moltes persianes de l’edifici no estan en bon estat i que una malla verda envolta la part baixa de la façana per evitar-ne despreniments. El fet que el local de la planta baixa estigui abandonat des d’octubre de l’any passat tampoc hi ajuda. No cal anar gaire lluny de la Casa de la Marina per entreveure el que podria ser el seu futur si les reunions entre Barcelona i l’Estat acaben quallant. La finca contigua, al número 44 de Joan de Borbó, també va ser propietat de la Tresoreria General de la Seguretat Social fins al 2018, quan l’Ajuntament de Barcelona la va adquirir per 3,7 milions d’euros. Poc temps després el consistori va cedir l’ús de superfície a Habitat3 i la Fundació Salas, que aportaran els 2,7 milions d’euros de la rehabilitció de l’edifici. Les obres van començar a l’octubre i es preveu que acabin aquest any. Les 18 vivendes de la finca es destinaran a pisos de lloguer social i assequible. També pertanyia a la Tresoreria General de la Seguretat Social l’antic emplaçament dels Jutjats Socials, a la Ronda Sant Pere número 41. Ara l’Ajuntament té previst construir-hi el CAP Casc Antic.

Barcelona negocia la cessió d’un bloc de pisos de Coderch

El consistori i la Tresoreria General de la Seguretat Social, propietària de l’edifici, estudien "fórmules legals" per ocupar els habitatges buits de la Casa de la Marina, icona racionalista.

El més llegit