Les cotorres crispen Sant Gervasi

Joan Blasco viu al número 28 del carrer de Sant Elies, al barri de Sant Gervasi-Galvany. Les finestres de la part del darrere del seu pis, el segon, donen als Jardins de la Casa Sagnier i el pati de l’Institut Montserrat. Un bonic entorn, molt verd des d’aquesta finestra, que a determinades franges horàries es converteix en un infern de soroll, una orgia de l’abús acústic que té uns responsables identificats i molt difícils d’apaivagar: les cotorres. És ben veritat que el concert del terrabastall, diuen els que el pateixen, es concentra en dues franges horàries: la sortida del sol i el moment en què la llum del dia comença a apagar-se. Però quan s’hi posen, aquests ocells arriben a un volum de xerradissa –que així s’anomena el so que emeten– que resulta molt molest. "A l’hivern no hi ha tant xivarri, perquè van amb la llum i a més les finestres estan tancades", assenyala Blasco, que explica que en els mesos en què el sol surt més tard es dona una situació que afavoreix els veïns dels ocells: les persones s’aixequen abans que les cotorres, amb la qual cosa aquestes no els desperten. "Però quan arriba el canvi d’horari, la situació és diferent. Comencen a fer soroll a les sis del matí i ens desperten. És molt molest, perquè ens roben aquesta última mitja hora de son", explica. Blasco i la seva dona, Bea Llach, tenen fills, i com tantes famílies a les set ja estan drets, un horari necessari perquè els escolars arribin a la seva hora a l’escola. Ell, afegeix, té la sort de dormir amb facilitat i mantenir un son profund, no es desperta fàcilment. Però la seva dona sí que ho fa, cosa que li complica algunes jornades: "De vegades, a la meitat de la nit, alguna cosa espanta o desperta a les cotorres, i estan deu minuts fent soroll". El soroll que fan les cotorres és tan molest, almenys per al que no hi està habituat, que el problema que defequin sobre els vianants passa gairebé a un segon pla. És una cosa que viuen alguns pares que assisteixen als partits de futbol de la pista de l’Institut Montserrat, que acull diferents competicions durant el cap de setmana. Resulta curiós comprovar com durant un partit de futbol sala que s’inicia al final de la tarda, encara amb llum, els ocells xerren tant que sembla que aclamin un o un altre equip. Durant el partit arriba la nit, la foscor, i, oh sorpresa, les cotorres adopten instantàniament un silenci total. Una desena de queixes Allò que un s’acostuma relativament al soroll és innegable. Ho saben bé alguns barcelonins que tenen a prop de casa un dipòsit d’envasos de vidre: la primera vegada que el servei municipal recull el vidre, el soroll de la seva caiguda espanta el desprevingut, que amb els mesos amb prou feines el sent si passa de nit. Doncs una cosa similar expliquen al Montserrat, no ho viu com un drama. El personal s’ha acostumat. Amb tot, els genera algunes molèsties. El Joan, un alumne, explica que les cotorres empipen només al matí, tot i que, diu, "molesten molt". I a ell sí que el preocupen les defecacions: "És el pati ple de merda". Blasco i Llach no han presentat cap queixa davant l’Ajuntament per les cotorres, però d’altres veïns de la zona sí que ho han fet. El districte de Sarrià-Sant Gervasi ha rebut una desena de queixes per aquesta raó. En va rebre alguna el maig del 2024, però també el desembre passat i el 2025 li han arribat ja cinc queixes de cinc veïns diferents. Les vinculades amb els Jardins d’Enric Sagnier han portat el consistori a analitzar possibles actuacions. En canvi, les motivades per les cotorres que estan als arbres de l’Institut Montserrat corresponen a un altre organisme, al Consorci d’Educació de Barcelona –integrat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya–, que s’ha vist obligat a actuar al respecte d’aquest problema recentment. Nius de fins a 100 quilos El Consorci va contractar una empresa que al gener va retirar un niu de cotorres del pati de l’institut. La mateixa firma va tornar aquesta mateixa setmana al pati per comprovar que no n’hi ha cap de nou. Però fonts de l’organisme remarquen que els especialistes indiquen que el fet que no hi hagi niu no garanteix que no hi hagi ocells. Blasco ho certifica: les cotorres segueixen allà. El consistori es manté vigilant davant el fenomen que suposa la presència d’aquesta espècie invasora, que un dia desperta els veïns i l’altre es menja les flors dels arbres. I que no para de créixer, com informava aquest diari aquesta mateixa setmana: cada tres anys i mig, aproximadament, les cotorres dupliquen la seva població. La contracepció, com sembla lògic, és considerada la millor arma per evitar la seva proliferació. El consistori té un contracte amb una empresa que retira nius, ous i cries dels arbres quan hi ha risc de caiguda, un perill per als transeünts: alguns nius pesen 100 quilos. Els animals són portats a un centre especialitzat. D’altra banda, Parcs i Jardins retira nius buits, si es dona aquest risc de caiguda, fora dels períodes de cria. El 2024, l’empresa contractada va retirar 390 nius i Parcs i Jardins, 267, que eren buits. Les espècies de cotorres amb més població a Barcelona són la Myiopsitta monachus, de pit gris i originària de Sud-amèrica, i la Psittacula krameri, amb un petit collar de color vermell i originària de l’Àfrica subsahariana i l’Índia. Segons el consistori, si s’han adaptat tan bé a Barcelona és perquè el microclima ho afavoreix, perquè tenen accés a aigua i aliment, i perquè amb prou feines hi ha depredadors interessats en aquests ocells tan sorollosos.

Les cotorres crispen Sant Gervasi

Una empresa contractada pel Consorci d’Educació va retirar al gener un dels nius d’aquests ocells als voltants de l’Institut Montserrat a Sant Gervasi-Galvany. No hi ha garanties que funcioni. La població de cotorres a Barcelona es duplica cada tres anys i mig.

El més llegit