Des de fa un temps, resulta molt més fàcil obrir un restaurant a Barcelona que mantenir-lo obert uns quants anys. La forta competència en el sector, l’excessiva dependència del turisme en algunes zones, els preus dels lloguers i les canviants tendències fan que la supervivència en l’hostaleria sigui només possible per als més professionals. Com va informar aquest diari, en els últims cinc anys s’han traspassat 5.600 bars i restaurants, i se n’han obert 761 amb noves llicències, però a més es pot recordar que l’antiguitat mitjana dels establiments barcelonins és de només 12,7 anys , segons l’última enquesta sectorial de l’ajuntament i que més del 70% van obrir després del 2010. Amb aquest panorama, no és estrany que proliferin els grups de restauració que s’expandeixen amb estructures –moltes vegades de capital local– que els permeten ampliar facturació però optimitzar costos. Després de la pandèmia, proliferen i han aconseguit revertir la crisi que va afectar el sector.