Resulta molt més fàcil obrir un restaurant a Barcelona que mantenir-lo obert uns quants anys. La forta competència, l’excessiva dependència del turisme en algunes zones, els preus dels lloguers i les canviants tendències fan que la supervivència a l’hostaleria sigui només possible per als més professionals. No és estrany que proliferin els grups de restauració que s’expandeixen amb estructures –moltes vegades de capital local– que els permeten ampliar facturació però optimitzar costos. La ciutat compta amb exemples de grups hotelers de llarg recorregut i espectre, però almenys una desena destaquen per la seva efervescència postpandèmia i la seva empenta en termes de creixement, facturació i emprenedoria.