El ple del Tribunal Constitucional avala en la seva integritat la llei catalana de mesures urgents sobre el règim urbanístic de les vivendes d’ús turístic aprovada per decret llei el 2023, al rebutjar el recurs interposat per més de 50 diputats del grup parlamentari popular. Aquesta normativa és la que preveu la limitació dels pisos turístics en 262 municipis catalans i estableix que les llicències per a aquest tipus d’establiments deixaran de ser perpètues. Per a la majoria del ple, no vulnera els límits formals ni materials de la legislació d’urgència ni la Constitució ni el règim en matèria d’unitat de mercat establert per la legislació bàsica estatal.
La sentència, que compta amb els vots particulars dels magistrats Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, considera que la norma que per primera vegada regula el règim urbanístic de les vivendes d’ús turístic a Catalunya respecta la protecció constitucional de la propietat privada, l’autonomia local, la tutela judicial efectiva, la igualtat i la seguretat jurídica.
Segons l’exposició de motius de la mateixa llei, la seva aprovació obeïa a la proliferació de vivendes d’ús turístic en determinats municipis catalans i pretenia acabar amb els efectes negatius que aquest tipus d’ús produeix per a l’estructura de l’ordenació urbana, a l’extreure del parc residencial, per convertir-los en allotjaments turístics, immobles que la planificació urbanística havia previst per a l’ús com a habitatge permanent i habitual de persones.
Cada cinc anys
Així, la norma aprovada durant el mandat de Pere Aragonès al capdavant del Govern i impulsada per l’aleshores consellera de Territori, Ester Capella, estableix que aquells que tinguin un permís per convertir un allotjament en pis turístic hauran d’accedir a una llicència urbanística dins dels pròxims cinc anys. Cada cinc anys hauran de renovar-la, i en funció de la localitat això els pot costar més o menys. També podran ser eliminades. La norma afecta uns 95.000 dels 102.000 pisos turístics que hi ha a Catalunya.
La sentència coneguda ahir rebutja les impugnacions relatives a l’al·legada infracció de les garanties constitucionals del dret de propietat privada i, en especial, de l’expropiació forçosa. El TC sistematitza la doctrina constitucional en la matèria i destaca que l’anomenada concepció estatutària d’aquest dret no impedeix reconèixer l’existència d’un contingut constitucionalment protegit prima facie d’aquest com a dret a utilitzar, gaudir i disposar dels béns i drets patrimonials propis, si bé implica que la delimitació del contingut del dret protegit amb caràcter definitiu per la Constitució per a cada categoria de béns ha de ser operada primàriament pel legislador en consideració a la necessària protecció d’altres béns jurídics de rang constitucional.
Sobre aquestes premisses, conclou que el règim de l’ús turístic de les vivendes sotmès a enjudiciament no constitueix una supressió del dret de propietat sobre aquestes, sinó una delimitació d’un aspecte concret del seu contingut, en consideració a la funció social del dret, que no el fa desaparèixer ni el converteix en irreconeixible. En concret, respecte d’aquest motiu d’impugnació la sentència assenyala, d’una banda, que "l’explotació turística, com altres usos productius diferents del residencial, no pot ser entesa com a consubstancial a les edificacions qualificades pel planejament per a l’ús de vivenda, o, dit en altres paraules, que la possibilitat de destinar l’habitatge a l’ús turístic no és una de les facultats sense les quals el dret de propietat sobre la vivenda esdevé irreconeixible".
La decisió aplana el camí de l’alcalde Barcelona, Jaume Collboni, per portar a terme l’erradicació de vivendes d’ús turístic a la ciutat; entre les mesures afavorides figura la d’eliminar els 10.000 pisos turístics el novembre del 2028 per destinar-los a lloguer residencial. "Aquesta és una magnífica notícia en favor del dret a la vivenda", va celebrar Collboni en una compareixença davant els mitjans després d’haver-se conegut la sentència, juntament amb els tinents d’alcaldia Laia Bonet i Jordi Valls. Per l’alcalde, el posicionament del Constitucional reforça i valida la mesura presa per Barcelona i li dona "solvència i seguretat jurídica". "Anem en el camí correcte", va celebrar.
"Judicialitzar la política"
A més, va assegurar que "la satisfacció és doble" perquè considera que la sentència també avala "la idea que canviar les regles del joc és no només positiu i possible políticament, sinó completament legal i constitucional". "Per tant, canviar les regles del joc significa fer-ho amb rigor jurídic i donant seguretat jurídica a tothom", va afegir. També va aprofitar per retreure al PP el seu intent de "judicialitzar la política". "No és bona idea", va reiterar, convençut que la mesura d’eliminar els pisos turístics de Barcelona garantirà que 25.000 persones "es puguin quedar a viure a la seva ciutat".