Les dificultats per implementar polítiques metropolitanes a l’àrea de Barcelona no solen ser tant d’encaix polític com territorial. L’últim exemple d’això és el nou sistema que desenvolupa l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per millorar la percepció ciutadana entorn de la seguretat de la conurbació de 3,3 milions d’habitants. Malgrat que l’aprovació definitiva del servei va obtenir el vistiplau de les grans forces polítiques –el PSC, Junts i els Comuns, excepte ERC i el PP, que es van abstenir–, l’Ajuntament de Barcelona va formular al·legacions crítiques amb el projecte, que al final van ser desestimades. El document, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, alerta l’AMB que la seva nova infraestructura digital entorn de la seguretat metropolitana, que contempla alertes d’emergència, corre el risc d’"obrir un canal paral·lel al 112" com a telèfon únic i de referència per a emergències segons la normativa europea, escenari potencial que Barcelona "no considera adequat".

Canals paral·lels

L’escrit d’al·legacions, firmat per la gerent de Seguretat del consistori barceloní i excàrrec d’Interior, Maria Teresa Català, posa l’accent dues vegades en la possible descoordinació amb el 112 del sistema de l’AMB. Primer, addueix que la documentació aprovada fins ara no preveu de quina manera s’integraran al 112 les informacions sobre Protecció Civil. "Després dels esforços que s’han fet durant els últims anys per articular mitjançant el 112 aquestes informacions, no es considera adequat establir canals de comunicació paral·lels", diu el text.

Més endavant, el consistori barceloní insisteix en el fet que no queda clar com s’acabaran integrant al 112 les alertes d’emergència que perfila el projecte metropolità. "No s’hauria d’obrir un canal paral·lel al 112", diu l’escrit.