Alba Bou, alcaldessa del Prat: «Ningú ens ha trucat per demanar-nos opinió sobre l’ampliació de l’aeroport»

Alba Bou (el Prat de Llobregat, 1984) s’ha convertit, després de rellevarLluís Mijoler, en la primera dona alcaldessa del Prat de Llobregat, cosa que defineix com un «pes» addicional a la de per si complicada tasca de liderar una ciutat, però, alhora, ho descriu com un «privilegi». Integrar l’aeroport i formar part del delta del Llobregat i el parc agrari converteixen el Prat en un municipi clau en múltiples polítiques de país. Després de la pèrdua de Barcelona, el Prat és ara la localitat més gran governada pels Comuns a Catalunya. L’alcaldessa no s’aventura encara a dir si serà candidata o no en les municipals del 2027; passarà, primer, per la seva decisió i, en segon lloc, per si el seu grup li dona suport. Ha passat a ser la principal representant dels Comuns en el municipalisme. ¿Com afronta aquest altre lideratge? No sé si la principal, perquè hi ha altres alcaldesses dels Comuns a Catalunya, però, sí, una d’elles. Haver perdut l’alcaldia dels Comuns a Barcelona és un cop important en el nostre esperit municipalista. Aquí al Prat hem tingut l’alcaldia des de les primeres eleccions municipals de la recent democràcia i el nostre esperit no ha canviat. Vam iniciar aquest mandat fa gairebé dos anys amb uns objectius principals, cosa que no s’ha modificat i no es modificarà. Sabem que el fet de ser una força política amb un pes polític bastant relatiu fa que hi hagi molts ulls posats al Prat. El seu partit ha perdut moltes de les places que va conquerir el 2015. ¿Què ha passat? Des de l’esquerra hi ha d’haver responsabilitats compartides. No tot és imputable al que representem la força d’En Comú, sinó l’esquerra i els partits progressistes en general. A Catalunya, a Espanya, a Europa, i no només, hem tingut algunes dificultats per llegir la realitat i per llegir què és el que necessita la classe treballadora. Hem de fer una miqueta més fàcil la vida a les persones que necessiten viure de la seva feina. Hem invertit moltes energies en alguns projectes molt específics, molt detallats, i hem deixat d’invertir-les en els grans temes de la classe treballadora. L’Estat del benestar s’ha de continuar treballant i és als municipis on hem de demostrar que funciona. Al Prat han rebut un gran nombre de querelles i denúncies, la majoria ja arxivades. Han parlat de ‘lawfare’. ¿Senten que hi ha una persecució contra el seu govern? Crec que no. El que hi ha és una persecució de certs ‘lobbies’ polítics i econòmics contra tot allò que no sumi a la seva manera d’entendre el món, la idea de «no intervinguis allò que el mercat funciona només perquè és veritat». I no és veritat. El fet que vagin caient totes les querelles al final ens dona la raó, però hi ha un cert desgast. Crec que avui ja no som aquí, però en el mandat anterior aquest Ajuntament va invertir moltes hores de personal treballador d’aquesta casa a desmentir notícies falses, falsedats i mentides. I aquí hi ha el quid de la qüestió. En el seu discurs d’investidura va posar èmfasi en el problema de l’habitatge. ¿Què estan fent al Prat? Un dels principals èxits és que tenim una empresa pública municipal, Prat Espais. Els ciutadans i ciutadanes del Prat saben que si tenen dubtes o problemes en l’àmbit de l’habitatge poden acudir allí. No hem funcionat amb ocurrències o genialitats d’última hora. Seria una irresponsabilitat dir que al Prat no tindrem problemes d’habitatge, però crec que els que estem més ben preparats som els municipis que fa temps que treballem en això. Encara tenim metres quadrats de disponibilitat de sòl, i això és perquè fa 15 anys es van aprovar unes àrees residencials estratègiques, i aquí en vam crear una que funciona. Tenim molta gent en habitatge protegit resultat d’aquesta operació. Hi ha una estratègia de llarg termini que preveu, d’una banda, construir habitatge públic de lloguer per sota del preu de mercat, i de l’altra, una voluntat política de gestionar l’habitatge d’una manera no assistencialista, sinó amb voluntat d’ajudar a emancipar-se el màxim nombre de persones. ¿Veu necessari que hi hagi més intervenció del mercat privat? Cal més intervenció de les propietats privades que estan en el mercat i que no estan correctament gestionades. Jo no vull expropiar habitatge. Parlo d’aquelles que no estan correctament gestionades o que estan al servei d’algú que no hi està vivint. Com el turisme, que ja ens està ofegant. Les institucions públiques estem per protegir el dret a un habitatge digne i arribem una mica tard. D’altra banda, jo vaig estar molt contenta quan vam veure que el PSC i la Generalitat van dir que volien que l’habitatge protegit ho fos per sempre. Ja era hora. ¿Quin és l’estat del delta? La salut del nostre ecosistema deltaic és crític. Les condicions de sequera al nostre entorn són més que evidents. Pateixen els nostres espais i els nostres pagesos. El delta és molt bonic per venir en bici, però aquí hi ha gent que treballa i que fa funcionar la nostra economia. El canvi climàtic ha agreujat aquest tipus de situacions que ja eren crítiques i al delta ho sabem bé, perquè hi ha una sèrie de compensacions ecològiques que no s’han dut a terme. O no amb els resultats esperats. Fa lustres que arrosseguem greuges. Em semblen irresponsables algunes propostes d’ampliació d’infraestructures clau sense resoldre els dèficits. ¿Què respon als que aposten per l’ampliació de l’aeroport? Sé que aquest és el gran tema de la Generalitat i, probablement, també del Govern central. Sé que va ser ‘el tema’ en les negociacions amb el partit que jo represento per als acords d’investidura, però avui encara no tenim cap proposta a sobre de la taula. Crec que hi ha gent treballant, però a l’Ajuntament del Prat ningú ens ha trucat, ni tan sols per demanar-nos opinió, però tampoc per proposar-nos una participació activa. Ja no tant des del punt de vista polític, àmbit en el qual crec que és evident el nostre posicionament. Des del punt de vista tècnic tenim una bateria de propostes per contrarestar. Però insisteixo que no tenim cap informació des de fa mesos. Els Comuns-Sumar i el PSOE-PSC semblen obligats a entendre’s en totes les administracions. ¿Tem que l’ampliació tingui un paper de moneda de canvi i les pressions puguin arribar des de la seva formació? Ho serà, l’aeroport del Prat i l’ampliació seran un tema de negociació entre partits. Tinc molt clara quina és la nostra necessitat, no només com a municipi, sinó també com a espai polític. Necessitem ser coherents al Prat i també a la Generalitat. Reclamaré coherència política en tots els espais. Però insisteixo que no hi ha cap proposta encara. Sí que demano que no se’ns faci cap xantatge fins a saber quin és el resultat del comitè d’experts i de la comissió tècnica, o dels estudis de Barcelona i la Generalitat. Barcelona es posiciona a favor d’aquesta ampliació. Entre els grups favorables hi ha el PSC, amb el qual vostès governen al Prat. ¿Què respon a la capital catalana i com són les converses amb els seus socis? No responc a l’Ajuntament de Barcelona, perquè no m’han fet cap pregunta. S’han pronunciat políticament respecte a una eventual ampliació d’una infraestructura que no toca ni un metre quadrat del municipi de Barcelona. Jo no opinaré sobre la proposta de no sé quina intervenció al seu municipi. Agrairia el mateix. Les relacions amb el PSC del Prat són entre molt bones i boníssimes. No hi ha fissura, avui, en el seu posicionament respecte d’aquesta proposta d’ampliació i no hi ha res que em faci pensar que n’hi haurà. En un context en el qual la majoria de municipis han augmentat la pressió fiscal als seus veïns, vostès recapten més impostos pel port i l’aeroport i els seus veïns paguen menys IBI. ¿No atorga aquest avantatge certa legitimitat als responsables de les infraestructures per debatre sobre l’ampliació? La pressió fiscal a la qual nosaltres sotmetem la nostra ciutadania és molt inferior que la de qualsevol altre municipi de l’entorn gràcies, en part, a les aportacions que fan el port i l’aeroport. Però no estic d’acord que això doni legitimitat a la infraestructura per demanar més. El 94 vam signar un pla Delta que comprometia les institucions municipals i supramunicipals a ampliar físicament la infraestructura del port, l’aeroport i a desviar un riu, a canvi d’una sèrie de compensacions a l’Ajuntament del Prat, perquè era el principal damnificat. El que diem és: fins aquí. Hem sigut prou solidaris amb la resta del país perquè, 35 anys després, ens reclamin més metres de territori.

Alba Bou, alcaldessa del Prat: «Ningú ens ha trucat per demanar-nos opinió sobre l’ampliació de l’aeroport»

La regidora explica a EL PERIÓDICO els reptes d’un municipi condicionat per les infraestructures i protagonista al delta del Llobregat i al parc agrari

Relleu | Relleu en l’alcaldia del Prat de Llobregat, bastió dels Comuns: Alba Bou agafarà el testimoni de Lluís Mijoler

CONTEXT | L’informe de Barcelona sobre l’aeroport esquiva triar una fórmula per a l’ampliació

El més llegit