Els veïns de Barcelona que viuen de lloguer gasten uns 700 euros més en habitatge que els que paguen hipoteca

Fins a l’any 2020 els veïns de la Barcelona metropolitana amb hipoteca eren els que més pagaven per habitatge. Des de l’any 2021, no obstant, són les llars que viuen de lloguer a preu de mercat les que assumeixen un cost més elevat per l’habitatge. Amb dades de l’any 2023, un informe publicat recentment per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (O-HB) constata com els inquilins de l’àrea metropolitana de Barcelona gasten 675 euros més de mitjana a l’any (12.256,6 euros per arrendatari) en matèria d’habitatge –aquí s’inclouen altres despeses com subministraments, assegurances o comunitat– que els que paguen hipoteca (11.581,5 euros per propietari). La diferència puja als 722 euros anuals de bretxa a Barcelona ciutat. Carles Donat, codirector de l’O-HB, remarca que des de l’Observatori han vist com, en els últims 23 anys –entre el 2000 i el 2023–, els ingressos de les llars han augmentat de manera molt més lenta que els preus mitjans de l’habitatge. Donat assenyala que en les compravendes, aquesta separació, que també és «molt gran», es veu «lleugerament esmorteïda» per les condicions de finançament de les hipoteca. Per exemple, la relació entre el préstec hipotecari i el seu valor o la durada dels crèdits. En el cas del lloguer, al no intervenir aquestes condicions de finançament, tota la distància que es crea entre els ingressos de les llars i el preu mitjà dels arrendaments «es trasllada cap a l’esforç d’accés a l’habitatge d’aquestes llars». Donat destaca que aquestes dades analitzen l’evolució fins al 2023, és a dir, abans que es comencés a aplicar la regulació dels lloguers que limita les pujades en zones tensades. El codirector recorda que el preu mitjà dels lloguers s’ha estabilitzat, alhora que el salari mínim ha augmentat en els últims anys. Una combinació que ha permès una «petita millora», perquè les llars amb menys ingressos han vist augmentar la seva capacitat adquisitiva. Malgrat aquesta «lleuger» avenç, Donat adverteix també que aquest canvi de tendència «no és suficient» perquè «l’esforç que fem per incrementar el salari mínim interprofessional s’hauria de veure reflectit d’una manera més significativa, no lleugerament». En aquesta línia, Donat descriu aquesta problemàtica com un «repte social per al conjunt del sistema de benestar». I remarca com, en l’actualitat, els mecanismes de redistribució acaben absorbits per l’habitatge: «Tot la despesa pública que fem en el sistema de benestar el xucla l’habitatge. I això és insostenible a mitjà i llarg termini». Les dificultats d’accedir a un habitatge Més enllà dels costos, l’estudi de l’O-HB també aprofundeix en les possibilitats d’accés i canvi d’habitatge. En el cas de l’habitatge en propietat, destaca que un 85% dels veïns de Barcelona ciutat que viuen de lloguer no poden adquirir un pis d’obra nova. Dit d’una altra manera, tot just un de cada 10 inquilins amb un arrendament de mercat pot comprar-se un habitatge de nova construcció. Tot això, de nou, amb dades del 2023. Entre les cases de segona mà tampoc hi ha una gran millora estadística, ja que el 72,7% dels inquilins de la capital catalana tampoc poden accedir a una compra d’aquestes característiques. En aquests casos, Donat explica com des de l’O-HB detecten que el problema no està en les quotes –o, almenys, no només–, sinó que hi ha llars que actualment viuen de lloguer i que podrien pagar les quotes hipotecàries, però que tenen problemes per estalviar. Les dificultats, no obstant, no només resideixen en la compra. A les llars amb llogaters que no tenen cap altre pis en propietat, les dades obtingudes indiquen que un 45% d’aquests queden exclosos de la possibilitat d’accedir a un altre habitatge de lloguer de preu mitjà en l’àmbit metropolità. Aquest percentatge puja fins al 51,5% en el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona –en relació amb la possibilitat d’accedir a la mateixa metròpolis– i fins al 63,8% a Barcelona ciutat –amb recerca a la mateixa ciutat de Barcelona–. L’informe exposa que la voluntat d’allargar temporalment els actuals contractes de lloguer «és un escenari raonable per motius econòmics», tot i que els inquilins en qüestió ja es trobin en una situació de sobrecàrrega –és a dir, que destinin als pagaments de l’habitatge un percentatge dels seus ingressos més alt del 40% d’aquests–, ja que «l’escenari de desplaçar-se a un altre habitatge dins dels mateixos àmbits territorials seria de mitjana més costós». Una enquesta recent de l’Observatori, de fet, ja reflectia com havia augmentat els últims anys el temps que els veïns tant de Barcelona, la seva metròpolis i Catalunya destinaven a buscar un habitatge. Condicionat, entre altres motius, per la falta d’oferta, de lloguers assequibles i uns preus que s’han disparat en els últims anys. Taxa de pobresa disparada A més, l’estudi aprofundeix també en com el pagament de l’habitatge i, sobretot, el lloguer dispara la taxa de pobresa entre els veïns de la metròpolis de Barcelona. Les dades permeten veure que «l’habitatge cada vegada més és un element que genera pobresa. Cada vegada és un factor més determinant, si no el primer en la generació de desigualtats», diu Donat. La taxa de risc de pobresa després del pagament de l’habitatge es va situar en el 25,5% del conjunt de l’àmbit metropolità per al 2023, cosa que significa sis punts percentuals més que la taxa de pobresa convencional. «A Barcelona ciutat, la taxa puja fins al 29,8%, amb una diferència de gairebé vuit punts respecte a la taxa convencional de pobresa», diu el text. De nou, les diferències entre llars segons règim de tinença són pronunciades. Per exemple, la taxa de pobresa entre les llars amb inquilins a preu de mercat va ser del 50,1%, cosa que significa un increment de més de 14 punts respecte a la taxa de pobresa sense tenir en compte el pagament de l’habitatge. «En general, es pot afirmar que la taxa convencional de pobresa subestima el nombre de persones que disposen d’uns ingressos relativament baixos per satisfer les necessitats vitals diferents de l’habitatge. Això pot deure’s al fet que, com s’ha observat anteriorment, són també normalment les llars amb rendes més baixes les que proporcionalment realitzen un esforç més important per pagar l’habitatge amb relació a la seva renda neta disponible», conclou l’informe.

Els veïns de l’àrea de Barcelona que viuen de lloguer gasten uns 700 euros anuals més en habitatge que els hipotecats

Un estudi de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge exposa com l’habitatge ha escalat com a origen de cada vegada més desigualtats

CONTEXT | Creix la demanda d’habitatge a Catalunya: ja hi ha més d’un milió de persones que busquen pis

El més llegit