Carme Trilla: "Operacions com la Casa Orsola es podrien fer sense necessitat de mobilització"

Carme Trilla es va convertir divendres en protagonista inesperada a l’anunci de la compra per 9,2 milions de la Casa Orsola, erigida en símbol de l’especulació immobiliària, mitjançant una fórmula inèdita fins ara a Barcelona que ha aixecat crítiques tant per part dels agents immobiliaris com del Sindicat de Llogateres. L’entitat que presideix, la Fundació Hàbitat 3, que ajuda persones en situació d’emergència habitacional, aportarà 4,4 milions, mentre que l’ajuntament pagarà els 4,8 milions restants. En aquesta entrevista a EL PERIÓDICO, admet que es tracta d’un precedent que podria replicar-se en altres edificis en un futur per al qual també considera "imprescindible" que es mantingui la reserva del 30% per a vivenda social que té l’encàrrec de revisar. ¿Tenen previst aplicar la fórmula de compra de la Casa Orsola en altres edificis? Just s’estrena ara. Aquesta és una fórmula que es podrà utilitzar, però ara mateix no tenim casos concrets. ¿Disposen d’algun recompte o mapa d’edificis susceptibles? No, perquè aquest és només un inici. No és una estratègia per començar a fer això, sinó que és al revés: com que hem fet això, pot donar peu per fer altres operacions. Potser sí que a partir d’ara es treballarà de cara a un futur i pot ser que no s’aconsegueixi amb la nostra entitat, sinó amb d’altres. ¿Que s’hagi acabat comprant Casa Orsola té a veure, bàsicament, amb la mobilització del Sindicat de Llogateres? La mobilització veïnal és la que posa el tema a sobre de la taula, perquè porta la situació a un punt de conflicte social molt important que s’havia de resoldre. Aquest tipus d’operacions es podrien fer amb caràcter preventiu i sense necessitat de mobilització, però en aquest cas és evident que la mobilització ha portat a prendre una decisió que potser sense la qual no s’hauria pres. En tot cas, a partir d’ara poden trobar-se amb mobilitzacions veïnals per reclamar que s’intervingui en altres edificis. Podria ser. Però l’alcalde ja va dir que no sempre l’Ajuntament podrà actuar. Cal veure en cada cas si té sentit o no, si hi ha diners o no. No és que sigui un mecanisme de resposta automàtica, sinó que en cada cas s’haurà que veure què es fa i, sobretot, intentar-ho fer abans que s’arribi a situacions més dramàtiques. Actuar de forma preventiva i no reactiva. ¿Entén que hi hagi altres veïns de la ciutat que es preguntin per què els pisos de la Casa Orsola sí i no el seu? Jo no veig cap greuge comparatiu. El fet que li diguin a tots els veïns d’un edifici que se n’han d’anar automàticament els posa en situació de greu vulnerabilitat. El problema que hi hagi qui tingui més dificultat per pagar la vivenda s’aborda per altres vies i s’ha d’intentar que no se n’hagin d’anar, com en aquest cas. Hi ha qui pugui pensar que està en la pitjor situació, però l’actuació aquí no és un greuge comparatiu. ¿Qui podrà viure allà? A les vivendes que quedin buides aniran famílies que pagaran un lloguer subjecte al control de preus de la ciutat i també hi pot haver perfils més socials com els que portem a Hàbitat 3 i que pagaran lloguers que estaran per sota o amb una ajuda per pagar la diferència. Hi pot haver una barreja de perfils, però sempre dins de l’àmbit de la vivenda assequible. O sigui que també podran anar allà persones que estan en emergència habitacional? Sí, de la mateixa manera que tenim altres persones a la ciutat vivint en pisos convencionals i que estan de lloguer social. Doncs aquí, exactament igual. ¿Què ha de fer l’Ajuntament amb la reserva del 30% per a vivenda social? Els moviments socials han dit que jo soc crítica, però en realitat jo soc una defensora total del 30%. El vam posar en la llei de vivenda del 2007 i crec que es tracta d’una mesura de futur absolutament imprescindible. La mesura cal mantenir-la i perfeccionar-la en els aspectes que convingui. ¿No li consta que el govern municipal tingui intenció de tombar aquesta obligatorietat? Al contrari. L’encàrrec que em va fer l’alcalde fa gairebé un any i mig va ser parlar amb tots els operadors per veure com s’ha de desbloquejar el tema perquè sigui una realitat. Aquest és l’encàrrec que vaig rebre. Si m’haguessin fet un encàrrec en el sentit contrari , no l’hauria acceptat. ¿Per què no ha donat els resultats que s’esperaven? No ha funcionat perquè no hi ha hagut prou diàleg amb el sector dels promotors i els que l’han d’aplicar la mesura per mirar d’ajustar-la. El que s’ha de fer és dialogar i no mantenir postures de negació a qualsevol tipus de negociació. El que cal fer és desbloquejar els punts pels quals s’està fent resistent i polir amb els grups municipals alguns aspectes per fer-ho viable una vegada per totes. ¿Els promotors han fet boicot a la mesura? Hi ha aspectes de certa rigidesa que han de corregir-se en la manera d’aplicar-ho, fer-los més raonables i establir algun mecanisme no previst que faci que aquest 30% sigui menys dificultós des del punt de vista urbanístic i fer-ho més practicable. Sempre que s’introdueix una mesura nova que complica la vida, hi ha un rebuig. ¿La compra de Casa Orsola per 9,2 milions és raonable? L’Ajuntament no pot comprar per preus que estiguin per sobre del valor cadastral o per sobre de mercat. L’única manera que no hi hagi discussió és quan es va per tempteig. L’Ajuntament podria haver esperat que hi hagués un comprador de la finca per comprar-la per tempteig com va poder fer el 2021, però aquest preu pactat és inferior al que el propietari deia que tenia com a oferta d’un altre comprador. Per tant, està per sota d’aquesta oferta i no s’ha arribat al tempteig per guanyar temps i que la situació no es continués degradant. És una compra a un preu extremadament raonable per al lloc on és aquest edifici.

El més llegit