Una acampada espera avui la comitiva judicial a la Casa Orsola

El cas de la Casa Orsola arriba a un punt d’inflexió aquest divendres, amb la previsió de desnonament a les 10.30 hores del primer inquilí que es va negar a abandonar el seu pis de lloguer després de la compra del bloc per part d’un fons inversor. La nova propietat té planejat reformar aquest immoble de l’Eixample per destinar-lo a lloguers de curta durada. El perfil dels residents, majoritàriament classe mitjana assalariada, exemplifica la dificultat generalitzada per fer front a l’escalada del preu de la vivenda a la capital catalana. El conflicte ha suscitat un gran eco mediàtic i múltiples reaccions polítiques i socials. Per això, ahir a la tarda va començar una "marató de resistència veïnal", organitzada pel Sindicat de Llogateres, en la qual van participar cares conegudes com Mònica Terribas o Jordi Évole. La vetllada va congregar un miler de persones, segons la Guàrdia Urbana, i va culminar en una acampada per passar la nit i rebre la comitiva judicial al matí. Aquestes són les principals claus del conflicte. La Casa Orsola és un bloc de 27 pisos ubicat en el número 122 del carrer de Consell de Cent, just a la cantonada del carrer de Calàbria. Allotjava vivendes de lloguer, a preus lleugerament per sota del valor de mercat actual a l’Eixample. La pacificació el passat mandat d’aquest carrer –és el principal eix verd del districte– ha elevat les expectatives de rendibilitat. El 2020 el fons d’inversions immobiliàries Lioness Inversiones va adquirir l’immoble per a la seva rehabilitació i conversió a arrendaments de temporada, usualment més lucratius que els convencionals. En el moment de la compra hi havia algunes vivendes buides i altres de lloguer. No va renovar els contractes de lloguer que vencien i va començar el buidatge de pisos. Quan alguns inquilins es van negar a anar-se’n, la firma va acudir a la justícia. El jutjat d’instrucció número 8 de Barcelona va dictaminar el seu favor i va ordenar el desallotjament del primer insubmís. Dels 18 pisos que queden habitats, sota diferents tipus de contracte, cinc tenen oberts processos judicials i han sigut atesos pel servei municipal SIPHO. Josep Torrent és el primer inquilí de la finca amb una ordre de desnonament, segons explica el Sindicat de Llogateres. No es tracta d’un cas de vulnerabilitat social. Així, el mateix afectat va explicar que és professor i té una nòmina convencional, que queda curta per afrontar els preus de lloguer al districte central de Barcelona. "Això no em passa sol a mi, passa a totes les grans ciutats del país (...), ens estan expulsant", va denunciar just abans d’una cassolada nocturna. Taula negociadora L’ajuntament va defensar ahir la conveniència de suspendre el desnonament –decisió que només pot prendre el jutge– per asseure les parts en una taula negociadora. S’ha ofert a mediar, com també ho ha fet el Síndic de Greuges local. El Sindicat de Llogateres acusa les institucions públiques de desentendre’s del cas. Per contra, Foment del Treball va defensar el fons i considera que els inquilins no vulnerables que es rebel·len són cada vegada més i generen "inseguretat jurídica". L’ajuntament va arribar a valorar la compra del bloc via tanteig i retracte. El va desestimar el 2021 per "motius tècnics i de viabilitat econòmica", com els costos de l’adquisició i rehabilitació, la dificultat per reallotjar tants veïns durant les obres i la recent compra municipal de quatre finques al mateix districte. El 2022 el districte va incorporar la Casa Orsola a la Taula de la Vivenda per suposat mòbing immobiliari a través d’obres intimidatòries, premissa que no va poder acreditar-se i va comportar la sortida de la Taula el 2023. L’ajuntament també va oferir a la propietat cedir els pisos buits a la bossa de lloguer social, sense obtenir resposta.

Una acampada espera avui la comitiva judicial a la Casa Orsola

Aquest matí està previst el desnonament del primer inquilí. Ahir va començar una "marató de resistència veïnal" que va reunir un miler de persones.

El més llegit