Collboni aposta per consolidar l’AMB abans de fer un "salt d’escala"

Tot i que porta anys sobre la taula, el debat sobre la governança de la Barcelona metropolitana continua estant viu. Es va poder constatar una vegada més en la jornada L’hora de la Barcelona metropolitana, organitzada pel Cercle d’Economia, Barcelona Global i Foment del Treball, en la qual representants d’administracions públiques locals, agents econòmics i forces polítiques van tornar a debatre sobre això. En aquesta jornada va quedar patent que el consens sobre com vertebrar una regió metropolitana encara sembla estar lluny d’aconseguir-se i que la manera de millorar la governança no s’entreveu amb claredat ni amb propostes concretes. Per moltes voltes que s’hi donin, el debat continua sent el mateix: crear un nou subjecte polític que transcendeixi els 36 municipis i els 3,3 milions d’habitants a qui dona servei l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i englobi 5,5 milions de persones, mantenir intacte l’organisme actual, o ampliar-ne l’abast territorial. L’opinió del president de l’AMB i alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, continua ferma i així ho va exhibir en la clausura de la jornada: "L’horitzó de la regió metropolitana està escrit". Geogràficament, no té dubtes: l’ampliació de l’AMB ha d’incloure les grans ciutats del Maresme (com Mataró) i les del Vallès (com Terrassa i Sabadell). És en l’àmbit competencial on assegura que "cal començar a fer aterrar les propostes". Per consolidar la regió metropolitana, Collboni veu necessari que "la Generalitat acompanyi" i fins i tot va assegurar que està disposat que Barcelona pugui cedir competències. El president metropolità va deixar clar que el creixement de l’àrea de Barcelona no és "una relació dicotòmica" ni va en detriment de la resta de Catalunya, responent així a la presidenta de l’Associació de Municipis de Catalunya (ACM), Meritxell Budó, que en la mateixa jornada va reclamar que la regió metropolitana sigui compatible amb no donar l’esquena a la resta de Catalunya. "Som una expressió de Catalunya, urbana i metropolitana. No és antitètic ni dicotòmic", va insistir Collboni. La postura de Balmón En qualsevol cas, l’alcalde va agrair que les organitzacions empresarials mantinguin la "tensió narrativa" sobre aquest debat, que veu "pausat", però que està convençut que donarà els seus fruits i "començarà a cristal·litzar en el pròxim mandat". Tot i que insisteix que hi ha "un grau de consens molt important", reconeix que aquest acord "necessita més temps per construir-se". Mentre ell opta per la Barcelona metropolitana dels 5,5 milions, la posició antagònica del vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón (PSC), és més que coneguda: ell descarta la concepció d’un nou subjecte polític. A la tercera taula de la jornada, els partits polítics van coincidir en la seva aposta per consolidar primer la governança de l’àrea metropolitana abans de concebre una regió, tot i que tampoc la descarten. Per a Jordi Valls, vicepresident de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, i tinent d’alcaldia de Barcelona (PSC), l’AMB és una estructura "nova" amb encara qüestions per millorar. Considera que la seva governança actual és "feble" i no li sembla un escenari òptim per fer "un salt d’escala" a la regió. No obstant, va reivindicar que "la regió metropolitana existeix". "I ens interessa que existeixi perquè és un dels elements que ens permet competir en el marc d’Europa", va afegir. "S’ha de desenvolupar encara més i millor la governança actual", va assegurar Isidre Sierra, responsable de Junts a l’AMB i alcalde de Sant Climent de Llobregat. Va avisar que no només existeix l’AMB i la regió, sinó set nodes metropolitans a Catalunya, amb els quals també s’ha de treballar de manera col·laborativa, "no imposant". Una altra de les qüestions a abordar i que el secretari d’estratègia metropolitana d’ERC, Jordi Coronas, va posar sobre la taula va ser definir quin model de governança es vol. Abans d’ampliar l’organisme actual, el també regidor de Barcelona va afirmar que primer cal resoldre problemes "tan quotidians" com la inversió en Rodalies, l’habitatge i la competitivitat. "Hem de decidir què volem i com volem fer-ho", va dir el líder del PP a Barcelona, Daniel Sirera, en la mateixa línia, que també va qüestionar si l’actual model de governança funciona. Per al regidor de BComú i conseller de l’AMB, Guille López, més enllà del repte a llarg termini de la governança, "hi ha un repte a curt termini que és consolidar l’estructura". La visió dels agents econòmics la va centralitzar la directora general de Barcelona Global, Mercè Conesa, que demana agilitzar la burocràcia per acollir més projectes estratègics, una cosa en què van coincidir el secretari general de Foment del Treball, David Tornos, i el president de femVallès, Antoni Abad, que va remarcar la urgència d’una reforma en l’Administració.

Collboni aposta per consolidar l’AMB abans de fer un "salt d’escala"

L’alcalde insisteix que l’horitzó de la conurbació barcelonina està "escrit", tot i que admet que "el consens necessita més temps"

El més llegit