Barcelona aspira a reduir un 25% en cinc anys l’ús del vehicle privat

Barcelona llança un nou pla de mobilitat urbana, el quart d’aquest segle, i la seva principal novetat és que la mirada ja no està tant en els modes de transport sinó en les necessitats i els hàbits concrets dels ciutadans. És com intentar millorar un equip de futbol: pots fixar-te en la gespa o en l’estat de forma dels jugadors. L’Ajuntament de Barcelona va presentar ahir el full de ruta per al quinquenni 2025-2030. L’objectiu és un i molt clar: reduir dràsticament l’ús del vehicle privat, que ara representa el 19,9% dels desplaçaments, i fer-lo baixar fins al 15% (una reducció gens menor del 25%). El cotxe i la moto no són ni de bon tros el dimoni, però el cel es guanya anant a peu, amb transport públic o amb bicicleta. Aquest podria ser el discurs polite del que es va exposar ahir a la tarda en el si del Pacte per la Mobilitat, el conclave que reuneix periòdicament des de fa més de 25 anys totes les entitats que tenen a veure alguna cosa amb la manera de desplaçar-se i viure a la ciutat. Les eines per aconseguir la reducció suposen promocionar les opcions més sostenibles. Entre moltes altres mesures, el consistori preveu pacificar uns 20 quilòmetres de carrer, obrir 56 quilòmetres de carril bici, ampliar els carrils bus perquè els autobusos de TMB puguin oferir més velocitat comercial o fer baixar de la vorera 40.000 motos ara estacionades en terreny del vianant. El desafiament, però, és molt desigual. Per sexes i per origen. Perquè els homes van molt més amb cotxe que les dones, no caminen tant i utilitzen molt menys el transport públic. I perquè els que venen de fora de la ciutat continuen apostant molt més pel vehicle particular: són el 41,5% dels desplaçaments de connexió, un percentatge que en el cas dels moviments interns cau fins al 12,5%. Si es fa una ullada als motius per desplaçar-se, l’automòbil despunta en la mobilitat laboral i també hi ha molt marge de millora en l’escolar. 8,3 milions de moviments En resum, Barcelona acumula ara mateix 8,3 milions de moviments, els 80,1% dels quals es fan de manera sostenible, i la idea és augmentar-ho aturant aquests col·lectius on hi ha marge de maniobra, a més de les millores en infraestructura i servei que detallarem a continuació. Si tot surt com està previst, la mobilitat amb bicicleta creixerà un 65% (del 3,8% actual al 5,6% el 2030 del total de desplaçaments), els que van a peu seran un 12% i les etapes en transport públic creixeran un 16%. També s’estima que 250.000 desplaçaments en vehicle privat vinculats amb la feina passaran al sac de la mobilitat sostenible. De retruc, les víctimes mortals i ferits greus en sinistres de trànsit haurien de caure un 50% i les emissions contaminants s’estimbaran, sempre segons la previsió municipal, més d’un 60%. ¿Però com s’aconsegueix tot això? ¿Quines són les mesures concretes? El pla de mobilitat 2025-2030, que s’hauria d’aprovar aquest mateix any per poder desplegar-se amb comoditat (el de 2019-2024 va obtenir l’OK definitiu el 2022), presenta un total de 32 propostes, però el detall de cada una recaurà en el govern de torn. Entre ara i el final de dècada, passaran dos mandats: l’actual, que encapçala Jaume Collboni, i el següent, des del 2027 fins a mitjans del 2031. És impossible detallar-les totes, però n’hi ha una desena que mereixen un breu resum. El pla preveu "pacificar 20 quilòmetres de la xarxa de mobilitat quotidiana, en particular entorns d’equipaments escolars i sanitaris". Es desconeix el detall dels carrers afavorits, però sorprèn una mica després del no a estendre els eixos verds estrenats a l’Eixample. La Superilla Barcelona de l’era Colau contemplava 33 quilòmetres de pacificacions, dels quals se n’han executat cinc. El pla també planteja fer baixar de les voreres unes 40.000 motos, sobretot de l’Eixample, on més es pateix el mal ús de l’espai reservat als vianants, bàsicament perquè la immensa majoria estan aparcades en bateria quan la normativa, per amplada (de tres a sis metres), només permet que es deixin en paral·lel a la calçada. Potser n’hi hauria prou, de fet, amb fer complir la normativa, cosa que no passa. El pla de mobilitat també preveu pintar uns 56 quilòmetres de carril bici (se superarien els 310 quilòmetres de xarxa pedalable), aparcaments segurs per a bicicletes en parades de metro i tren, estacions d’autocar. Sobre el Bicing, s’espera que creixerà un 20% el nombre de viatges. De tramvia, el just i prou El full de ruta no s’oblida de la connexió total del tramvia per la Diagonal, que dona per acabada el 2030, però no concreta la possibilitat que creixi la xarxa en altres punts de la ciutat (per Gran Via o pel litoral, aprofitant el ramal que arriba al Zoo pel carrer de Wellington). Per al bus, promet carrils més amples perquè pugui créixer la velocitat comercial, que no arriba als 12 quilòmetres per hora i és la mateixa des de principis de segle. Actualment, només el 50% dels vials reservats al transport públic tenen l’amplada recomanada de 3,2 metres. La idea és arribar al 80%.

Barcelona aspira a reduir un 25% en cinc anys l’ús del vehicle privat

L’Ajuntament pretén que 250.000 desplaçaments que ara es fan amb cotxe o moto es duguin a terme amb transport públic, a peu o amb bici abans del 2030. El consistori preveu pacificar 20 quilòmetres més de carrers i obrir 56 nous quilòmetres de carril bici.

El més llegit