Si hi ha un transport que segueix el batec d’una ciutat al llarg del temps, aquest és el metro. L’autobús no necessita tanta infraestructura, és més flexible, em fa pensar en aquestes peces de roba casual que utilitzes molt en un moment de la teva vida però que renoves fàcilment. Un metro és un abric resistent, que s’emmotlla o t’emmotlla, però que t’acompanya una tirada més llarga de la teva existència i deixa també una empremta emocional més forta. La combinació dels transports públics fa forta una ciutat, que ha de complir amb les necessitats dels seus veïns, i Barcelona, ara que celebra els cent anys del seu soterrani, no pot evitar mirar al passat, al present i al que ve: tot any nou ve carregat de projectes i ambicions, i l’aniversari del metro arriba amb la mirada posada en la ciutat que volem, com ens desplaçarem entre els barris, com resoldrem el sudoku de la sostenibilitat, el quilòmetre zero i les emissions zero d’una forma justa per a tots els que vivim en una Barcelona que abraça l’àrea metropolitana com mai abans.