La Barcelona de la cultura passa per un moment complaent amb si mateixa. S’agrada, se sent bé i això, des del món de vista emocional i de futur és bo. Caldria tornar als anys 90 per construir una fotografia semblant i pot ser que tampoc fora tan fidedigna. En aquells temps tot s’estava construint i les empreses culturals arribaven a final de mes amb imaginació i certa perícia. Cert és que es van tirar molts diners públics en projectes amb poca viabilitat, però el problema més gran és que no hi havia indústria cultural. Ara, sí.