La població de coloms quintuplica la recomanada

A Barcelona nien massa coloms. El fet no és una novetat i n’hi ha prou amb un passeig per certs punts de la ciutat per constatar-ho d’un cop d’ull. Més enllà de l’evidència, les dades de l’Ajuntament apunten que la colònia de l’au urbana per excel·lència excedeix en molt les proporcions recomanades: el consistori estima que es compten entre 1.300 i 1.700 coloms per quilòmetre quadrat a la ciutat, lluny de la ràtio aconsellable de 300 a 400 ocells d’aquesta espècie per cada 100 hectàrees. La franja alta de la forquilla suposa que la població de coloms arriba a quintuplicar els paràmetres recomanats per evitar una plaga que, diu el govern municipal, suposa estrès per als animals –per aglomeracions i baralles entre ells–, així com una via que encoratja la transmissió de malalties i paràsits, brutícia al carrer i presència d’insectes i rates pel menjar que dispersen. El cens comptabilitza una mitjana de 103.226 coloms que poblen la capital. Cal assenyalar que l’estudi no s’actualitza des del 2018, però el consistori encara el cita com a vàlid. Per controlar i revertir la sobrepoblació, l’Ajuntament de Barcelona prioritza reduir l’aliment que es llança als ocells a la via pública i dissuadir els "grans alimentadors". Qualifica així els veïns que detecta que són capaços de llançar almenys dos quilos diaris de menjar als coloms. "Tot i que no requereixen més de 30 grams al dia", assenyala la directora de Benestar Animal de l’Ajuntament, Carmen Maté. Buscar-ne les raons Després de pentinar 251 punts de la ciutat amb elevada presència de coloms entre el maig i l’octubre passats, els serveis municipals han identificat 236 persones que enceben els ocells amb quantitats exagerades. El govern local creu que, en realitat, són encara més els que llancen pa i altres productes als coloms. De fet, al febrer, va xifrar que n’eren uns 350. "Però 236 són els que hem aconseguit detectar –explica Maté–. Hem creat un vincle amb ells, no sempre es deixen interpel·lar i anem amb intèrprets quan són d’altres orígens i idiomes". La intenció és descobrir per què sobrealimenten els coloms i procurar reconduir-los perquè desisteixin d’engreixar aquesta fauna urbana, ja que això fa que es reprodueixin més. El consistori no concreta quants veïns que es dediquen a subministrar queviures als coloms ha persuadit perquè deixin de fer-ho. "Treballem de manera intensiva, també amb tècnics del servei de gestió de conflictes de l’Ajuntament. Però no hi ha fórmules màgiques", admet Maté. Al seu torn, quatre parelles d’informadors fan una batuda aquest desembre, de dilluns a diumenge, en una quarantena d’espais per advertir als alimentadors dels ocells. Estan a l’aguait tant dels ja coneguts com dels esporàdics que abandonen les sobres en una terrassa, les tiren en qualsevol lloc o les deixen a les papereres a l’abast dels ocells. De fet, l’Ajuntament es planteja aconsellar les escoles que retirin les restes dels entrepans que encatifen els patis com un apetitós tiberi per a les aus després de l’hora de l’esbarjo. A part hi ha nou zones que el consistori assegura que sondeja de manera permanent, per jutjar-les com a molt problemàtiques a l’haver arrelat grans assentament de coloms. Els principals inconvenients es concentren a Ciutat Vella, en especial a la plaça de Catalunya, a les places de la Bella Dorita i de Folch i Torres i al parc de la Ciutadella, així com a altres punts ubicats a les Corts. "Són llocs on tenim molts alimentadors o en són pocs però donen fins a 15 quilos d’aliment al dia", diu Maté. L’ajuntament assegura que no existeix un perfil únic dels que s’entretenen alimentant les aus urbanes. N’hi ha de grans i de joves, de locals i d’estrangers.

La població de coloms quintuplica la recomanada

L’Ajuntament es concentra a mirar de dissuadir 236 persones que proporcionen almenys dos quilos de menjar al dia a les aus, fet que encoratja la seva superpoblació.

El més llegit