Incivisme i obres infructuoses degraden la plaça de la Cucurulla

La plaça de la Cucurulla és, sense cap mena de dubte, una de les més freqüentades del barri Gòtic i de tota la ciutat de Barcelona perquè condueix a la catedral, a la Rambla i a la plaça de Catalunya. No obstant, poca gent coneix el nom oficial de l’encreuament entre els carrers de la Portaferrissa, dels Boters i del Pi. Seria un oblit anecdòtic si no fos pel fet que aquesta frontissa clau per al trànsit de turistes, compradors i veïns de Ciutat Vella sembla oblidada a tots els efectes. Fa ja una dècada del tancament de la xocolateria Fargas i de la seu la filatèlia Monge, que donaven encant a aquest punt neuràlgic de Ciutat Vella. En una dècada, la placeta no ha recuperat el pols. Incivisme i desgast, obres infructuoses i baixos nobles buits han llastat la seva dignificació. Fins fa poc més d’un any, a la plaça tan sols destacaven quatre jardineres baixes, totes amb una petita palmera. El 2022, el Districte de Ciutat Vella va voler donar a la intersecció un nou aspecte i va encarregar la remodelació al bufet d’arquitectura Genís Planelles. La idea, tal com mostra la recreació llavors divulgada, era que es construïssin unes petites estructures circulars que es podrien utilitzar com bancs i que es plantés al centre un gran arbre singular. Es tractava d’una nova espècie a Barcelona, l’ipé rosat, un arbre provinent de les muntanyes del centre de Sud-amèrica i característic per les seves brillants flors de color rosa intens que broten abans que apareguin les fulles, a finals d’hivern. No obstant, la remodelació portada a terme no ha aconseguit tornar la brillantor a aquesta artèria de la ciutat i ha generat una certa decepció. L’ipé rosat és, per ara, un fi tronc amb un parell de fulles seques i recolzat en un gruixut llistó cilíndric per evitar que es torci cap a un costat o cap a l’altre. Bancs amb grafitis Per la seva banda, els sis bancs circulars, malgrat estar empastifats amb grafitis, són els elements de la plaça que més s’utilitzen. Nombrosos turistes els aprofiten per gaudir dels productes d’una gelateria situada al costat de la plaça i ocasionalment serveixen de punt de descans després d’algun de les visites free tours amb final a la catedral. Els comerços de la plaça de la Cucurulla, tot i que gaudeixen d’una ubicació privilegiada al cor de Barcelona, han anat canviant de mans i d’activitat en els últims anys. Els negocis més estables en el temps són una sucursal de CaixaBank i una botiga de maquillatge que fa dotze anys que va obrir a la cantonada amb el carrer dels Boters. A prop seu, la plaça compta avui amb una sabateria de calçat streetwear (estil casual inspirat en el surf i l’skate) i un local de compravenda d’or, tots dos situats al costat més pròxim al carrer de la Cucurulla, el passatge que condueix al Portal de l’Àngel. Els comerciants Alguns comerciants de la zona observen amb recel el perfil d’usuaris dels bancs de pedra a certes franges horàries. "Els caps de setmana hi ha un senyor que fa grafitis i qui es queda a veure’l és més normal, però els dies de cada dia al matí s’ajunta aquí tota la gent rara", explica l’Ana, dependenta de la botiga de maquillatge, que creu que una part són persones drogoaddictes del barri. "Sempre és la mateixa gent", coincideixen els dependents de Newcop, la botiga de calçat streetwear que fa un any i mig es va establir a la plaça de la Cucurulla. "De vegades molesten una mica als clients, però mai hem tingut cap problema important", expliquen. També diuen que l’Ajuntament ha retirat l’arbre de la plaça i l’ha tornat a plantar diverses vegades. "Sembla que no s’aclareixen", riuen des de la porta del comerç. Els palauets On més s’ha ressentit l’activitat comercial és a la vorera del carrer dels Boters. Allà hi ha dos palauets neoclàssics, el Palau Castanyer i el Palau Castell de Pons, que van allotjar comerços emblemàtics, de Ciutat Vella. Els locals fa diversos anys que estan buits. Fins a la dècada passada, els baixos del Palau Castanyer els ocupava la centenària Art Montfalcón, que des del 1902 havia venut multitud de peces d’art, articles de regal i fins i tot bancs d’església. Per la seva banda, el Palau Castell de Pons, també conegut com la Casa Cornet, va allotjar fins al 2008 a la seva primera planta el Cercle Artístic de Sant Lluc. I fins al 2014, els baixos d’aquest edifici els ocupaven la xocolateria Fargas i la filatèlia Monge, coneguda per la seva façana modernista de fusta. El seu tancament va causar una enorme polèmica i no ha donat pas a una reconversió comercial exitosa. Aquests dos comerços històrics es van veure obligats a desplaçar-se uns metres: la xocolateria, cap al carrer del Pi número 16, i la filatèlia, a l’entresol del 8 del carrer dels Boters, quan una immobiliària va comprar l’edifici a l’orde de Sant Joan de Déu. Després de tres anys sense activitat i del delicat trasllat de la façana de la filatèlia, va obrir botiga al palauet una marca de roba de baix cost que va tancar les seves portes el 2022. Des d’aleshores, els dos palaus de la plaça de la Cucurulla es mantenen totalment tancats. La que sí que ha donat nou ús a un edifici històric és l’empresa de roba de segona mà Flamingos Vintage, que va recuperar la Casa Gralla, a escassos metres de la plaça de la Cucurulla. Aquest gran establiment de 700 metres quadrats els va permetre posar un peu en una artèria prèmium com és el carrer de la Portaferrissa i visibilitzar firmes emergents de la ciutat. L’estètica del palauet, pansida en els anys previs, ha recuperat l’esplendor al reconvertir-se en temple de la moda vintage.

Incivisme i obres infructuoses degraden la plaça de la Cucurulla

La reforma que s’ha portat a terme no ha canviat gaire l’aspecte d’aquest punt neuràlgic, esllanguit des del tancament de la xocolateria Fargas i la filatèlia Monge.

El més llegit