BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han acordat construir 1.151 vivendes assequibles a la ciutat en els pròxims dos anys, entre el 2025 i el 2027. Es tracta d’un dels compromisos a què es van conjurar les dues administracions en la comissió bilateral celebrada ahir, la primera entre els dos governs socialistes, presidida per l’alcalde Jaume Collboni i amb el conseller de Presidència, Albert Dalmau. Aquest acord passa per la firma d’un conveni, en tres mesos, perquè la Generalitat cofinanci amb 22 milions la construcció d’aquests pisos per part de l’Institut Municipal d’Habitatge de Barcelona (Imhab). La vivenda va ser un dels temes centrals d’aquesta reunió bilateral, que es va iniciar amb una declaració en defensa del dret a la vivenda en la qual van manifestar la necessitat d’impulsar polítiques en aquest sentit. L’última comissió, celebrada el 20 d’octubre del 2023 entre el govern de Collboni i el de Pere Aragonès, ja va posar el focus en la vivenda. Llavors, la Generalitat es va comprometre a construir 637 pisos en 11 solars de titularitat municipal, i ara han acordat que el Govern aporti 88 milions d’euros a l’Incasòl per fer possible la seva construcció. Seguretat i transport públic Un any després, les dues administracions continuen situant la vivenda com un dels principals reptes i assumeixen que la Generalitat "ha de continuar sent un acte rellevant" a l’hora de contribuir a la generació d’oferta de vivenda assequible a Barcelona, també per via del seu cofinançament. Més enllà de la vivenda, els acords assolits es basen en el que Collboni i Dalmau situen com dos temes també prioritaris: la seguretat i el transport públic. No obstant, la majoria de les inversions compromeses només es podran portar a terme si hi ha pressupostos de la Generalitat per al 2025. "Aquesta comissió és la primera concreció de les prioritats a les quals vam arribar amb Salvador Illa", va afirmar Collboni en la roda de premsa posterior a la reunió, amb referència a la primera trobada institucional que van mantenir els dos dirigents. Tant Collboni com Dalmau van escenificar la "complicitat màxima" entre l’ajuntament i la Generalitat i la "voluntat de diàleg clara i compromesa" que obre una "nova etapa de lleialtat institucional". El conseller de Presidència va destacar que, sobretot en matèria de vivenda, s’ha passat d’una "implicació insuficient a una gran implicació", i va assegurar que Barcelona obre camí i és un exemple per al conjunt del món local. Un altre dels acords als quals van arribar va ser en relació amb els pisos subhastats per l’Hospital Clínic. La Generalitat s’ha compromès a adquirir per 10 milions els quatre blocs que el Clínic va treure a subhasta. Són el de Gran Via de les Corts Catalanes, 534; el de la Sardenya, 361; el del passatge de Prunera, 6; i el del carrer de Vallhonrat, 12. L’Ajuntament de Barcelona comprarà mitjançant tempteig i retracte la cinquena finca subhastada al carrer de Navas de Tolosa, 339. Contra els pisos turístics En la mateixa declaració que va donar inici a la reunió, l’ajuntament i la Generalitat es van comprometre a impulsar "les mesures legals que siguin oportunes" per assegurar i blindar jurídicament la decisió municipal d’eliminar tots els pisos turístics el 2028. Collboni es va reafirmar a mantenir el veto i va recordar que els 10.000 pisos, ara turístics i que passaran a ser residencials, suposarà que "25.000 persones es quedin a viure a Barcelona". D’altra banda, també van reconèixer la necessitat de regular el lloguer de temporada amb "una norma eficaç que garanteixi la necessària seguretat jurídica" de cara a poder fer front als fraus i a la fuita de l’oferta de lloguer residencial. L’alcalde va recordar que l’ajuntament no té competències en aquest àmbit, però que està buscant poder fer "alguna incidència" mitjançant el planejament urbanístic, en converses amb BComú. Doblar la taxa turística Un acord també destacat va ser el compromís del Govern perquè l’Ajuntament de Barcelona pugui cobrar fins a 8 euros del recàrrec turístic per persona i nit, el doble que els 4 actuals. És una de les condicions que va posar ERC per aprovar les ordenances fiscals del 2025. Dalmau va precisar que s’incorporarà aquesta modificació en la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat perquè el turisme ofereixi un retorn a la ciutadania. El transport públic acostuma a ser un dels temes estrella en aquestes reunions bilaterals. En la d’ahir, destaca el pacte per adjudicar abans de finals d’any el projecte executiu per a la prolongació de la L4 del metro fins a Sagrera, que permeti augmentar la connectivitat amb la L1, L5, L9, Rodalies i Alta Velocitat. També s’han conjurat per demanar a l’Estat que les aportacions actuals de 140 milions d’euros siguin estructurals i respectar-les l’any que ve mentre no s’aprovi una dotació superior per al manteniment i la millora del transport públic. La Generalitat també s’ha compromès a aportar 15 milions d’euros per als equipaments de la segona fase de l’ampliació de l’Hospital del Mar i licitar l’obra de la primera fase de l’ampliació de l’Hospital de la Vall d’Hebron per un import de 40 milions d’euros. També vol prioritzar l’obra del centre Vall d’Hebron Institut d’Oncologia.

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

La comissió bilateral, la primera entre els dos governs socialistes, acorda la firma d’un conveni, en el termini de tres mesos, perquè l’Administració catalana cofinanci amb 22 milions la construcció dels pisos per part de l’Imhab.

El més llegit