Antonio Balmón: "La convivència i la seguretat també poden ser polítiques metropolitanes"

Antonio Balmón (Barcelona, 1960), un històric del socialisme català que fa 20 anys que està al capdavant de l’alcaldia de Cornellà de Llobregat, fa balanç del primer any del mandat polític 2024-2027 de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), una administració supramunicipal en què lidera el dia a dia com a vicepresident executiu. Diria que excel·lent. Tot i que jo no miro en aquest retrovisor els últims 13 anys, sinó els últims quatre. I el que veig és un paisatge metropolità més fort i amb unes millors condicions que quan l’AMB es va crear. Des del punt de vista polític, estable. L’estabilitat d’aquesta administració contrasta amb la inestabilitat d’altres. Ara bé, cal tenir en compte que depenem de les realitats dels governs de Catalunya i Espanya, que necessiten pressupostos. I això afecta directament les nostres polítiques d’habitatge, de mobilitat i de millora del litoral, per exemple. Crec que totes les presidències han buscat un impuls d’aquesta administració. No és qüestió de quina formació política tingui la majoria, sinó de conjugar espais comuns entre forces polítiques. El consens és l’ADN d’aquesta administració. Ho demostren els acords pactats. No, jo no considero res, ni si és ficció o no ho és. El que sí que crec és que la nostra atenció ha d’estar fixada en els reptes que tenim al davant, que no són menors, i no anar a debats, que estan molt bé però que no crec que sigui el moment de fer. Efectivament, jo sempre he sigut partidari d’actualitzar les tarifes del transport públic. Em sembla necessari per comptar amb ingressos que sufraguin els grans costos. Però cal tenir en compte que això depèn de l’ATM i de la Generalitat, i encara no hi ha un posicionament sobre això. També cal recordar que continuem pendents de com quedaran el 2025 les bonificacions de les administracions públiques que ara mateix operen. Perquè crec que les polítiques de convivència, de seguretat i del tractament de l’espai públic poden ser polítiques metropolitanes. Sense necessitat d’una única policia ni res d’això. La tecnologia pot i ha de contribuir a millorar la seguretat a les ciutats. Apostem per un sistema integral en el sentit de no protegir només l’espai urbà, sinó també forestal o litoral. Ara estem treballant en l’instrument d’una societat mixta amb un lideratge públic i l’acompanyament d’un privat. Coordinació com a tal no, però ella coneix perfectament aquesta proposta i sí que ens hem trobat en diverses reunions. Tot i que això no té relació amb la policia, sinó amb la gestió de la convivència i la seguretat. Ja existeix en algunes ciutats, però el que estem fent és donar una economia d’escala i ampliar-lo al conjunt de municipis metropolitans. No parlem [només] d’una aplicació, sinó d’un sistema on el ciutadà es transforma en un element actiu de les polítiques de seguretat. Cornellà és un exemple: tenim dues biblioteques que funcionen 24 hores tot l’any i estan gestionades amb aquest sistema. Sempre hem col·laborat amb tots els governs de Catalunya independentment del color polític. Si som capaços d’alleugerir el pes burocràtic de les llicències d’obra i si trobem finançament, crec que estem en condicions no de fer els 4.500 habitatges previstos [per a aquest mandat], sinó molts més. Quan nosaltres activem les ZBE, no hi havia marc jurídic a Espanya. I és normal que les ordenances tinguessin llacunes que han detectat les sentències judicials i que ara esmenarem. Dit això, les ZBE són necessàries. L’actual Govern mantindrà el decret de l’anterior. Actuem contra el perjudici per a la salut que genera aquesta mobilitat, però no ataquem el cotxe.

El més llegit