El pont que pot desbordar el Besòs

A les riuades virulentes se les coneix com a besossades a Sant Adrià. Les crescudes sobtades i fins i tot destructives del Besòs marquen la història del municipi enganxat a Barcelona, on el riu vessa al mar. De totes les inundacions documentades des del segle XII, cap resulta més tràgica que la del 25 de setembre de 1962, la mateixa que va arrasar el Vallès i va ocasionar un miler de morts. És el precedent més devastador fins a la catàstrofe que viu l’Horta Sud de València. Els estralls ocorreguts a Sant Adrià fa més de mig segle –similars als dels pobles valencians assolats– es van agreujar per l’efecte tap que va provocar el pont del ferrocarril, a escassa distància de la desembocadura. La runa arrossegada riu avall van obstruir els ulls del viaducte i les aigües van saltar per les dues riberes, envaint els barris de La Catalana i Sant Joan Baptista. Allà es van trobar 11 cadàvers i 229 vivendes van quedar assolades. Els Rodalies continuen creuant per sobre del mateix punt on el riu va trencar fa 62 anys, tot i que ara passen per un pont diferent. No obstant, la baixa estatura s’assembla a la del seu predecessor. Un estudi incorporat al projecte urbanístic de la Generalitat per a les Tres Xemeneies avisa que l’altura de la passarel·la continua amenaçant d’obstaculitzar el desguàs de la pròxima besossada i escampar-la per zones habitades. Una petita ciutat Entre el delta i la franja de costa que limita amb Badalona, el Govern autoritza construir 1.783 vivendes, places hoteleres i un complex audiovisual al voltant de la central tèrmica. El tram, que s’espera que comenci a crear-se el 2026, es classifica com a susceptible de quedar negat en part per pujada del riu una vegada per segle. El Pla Director Urbanístic (PDU) aprovat el 2023, inclou un informe d’inundabilitat que prevé de la "influència" que el traçat ferri sobre el riu podria tornar a esdevenir-se l’avinguda més agressiva que es concep al Besòs. L’estudi hidràulic del PDU –firmat el 2021 per l’empresa Greenblue Management– conclou que el pont del tren, "al presentar cotes més baixes, causa una restricció considerable, afectant la capacitat del riu de contenir l’avinguda i afectant negativament en l’impacte de la inundació". Ho adverteix en el supòsit de produir-se la pujada més violenta que es pronostica possible una vegada cada 500 anys. Atenent les projeccions, el dictamen apunta a l’"efecte que té el pont sobre el riu" davant una crescuda: en aquest cas, "actua com a restricció de l’aigua i causa el vessament pels murs" que flanquegen el Besòs. L’Ajuntament de Sant Adrià demana des del 2008 a Adif que elevi l’altura del tren. L’última petició que li ha fet és poc anterior a la dana. "Continuarem insistint-hi", assegura el regidor de Territori i Medi Ambient, José A. Gras. "El pont és un problema per la cota que té. Hem parlat moltes vegades amb moltes administracions sobre aquest problema. És una qüestió històrica", observa el regidor. Comenta que el gestor ferroviari sempre ha replicat que és "una intervenció molt difícil", per la costa que els trens haurien de remuntar d’aixecar-se la via i que obligaria a incloure un tram ampli a remodelar per traçar un pendent gradual assumible. Adif no ha respost per ara a la consulta d’EL PERIÓDICO. El Departament de Territori també assenyala que reforçar la seguretat del viaducte "està en mans de l’administració competent de la infraestructura ferroviària". És a dir, Adif. La conselleria afegeix que el PDU ha adoptat "les mesures necessàries per salvaguardar la inundabilitat del sector de les Tres Xemeneies tenint en compte les condicions actuals d’aquest pont". El futur barri es concep sobre 32 hectàrees deshabitades. Si el riu assaltés aquest paratge espaiós, la massa dispersada al xocar amb la passarel·la de Rodalies es disseminaria "per tota la zona", sobrepassant els dos marges, penetrant per carrers dels barris ja fets malbé el 1962 i "arribant a l’àrea de les Tres Xemeneies", augura la simulació realitzada en l’estudi d’inundabilitat. També escamparia l’avinguda quan el nou veïnat s’hagi alçat, si bé sense arribar al peu de la tèrmica. L’altre pas La trava amb què toparia la crescuda es deu "principalment al doble pont del ferrocarril", atribueix el dictamen. Es refereix al viaducte per a vianants, vehicles i tramvies a tocar del de Rodalies, separats per un forat estret. Amb tot, el risc d’embús es detecta sota el pas del tren, ja que l’altura de les arcades "és de 2 a 3,3 metres més baixa que el segon pont". En la hipòtesi que la passarel·la del ferrocarril fos tan alta com la contigua, l’anàlisi diu que s’esvairia la possibilitat d’embús sota la via i el riu no es desbordaria. Emparant-se en l’informe citat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va afirmar el 2021 que el pont del tren "actua com una obstrucció que provoca el desbordament pels murs de canalització del riu". Arran de les advertències dels informes d’inundabilitat, l’ACA i Protecció Civil, el pla urbanístic de les Tres Xemeneies es va corregir per instal·lar alarmes al futur veïnat per alertar a temps de riuades i penjar rètols amb avisos del perill d’inundació. El PDU es va retocar també per imposar edificis capaços de suportar desbordaments, construir-los a una cota que garanteixi vies d’evacuació sobre l’altura que l’entrada d’aigua podria assolir i crear una llacuna, una brossa i una zona verda com línies de defensa i drenatge. A més, exigeix que l’accés als soterranis s’alci 45 centímetres sobre el rasant del carrer, si bé tolera garatges subterranis amb la condició d’estar blindats davant les avingudes.

El pont que pot desbordar el Besòs

Un pas ferroviari sobre el riu amenaça d’inundar l’entorn de les Tres Xemeneies. Sant Adrià demana des del 2008 a Adif que elevi el viaducte, que es va revelar fatal en la mortal crescuda de 1962.

El més llegit