La major part de l’AMB suspèn en reciclatge

El desànim continua impregnant els nivells de reciclatge de l’àrea de Barcelona. La capital i 26 ciutats més del total de 36 que integren l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) van tornar a suspendre en reciclatge el 2023, quan van registrar una taxa de recollida selectiva de residus per sota del 55%, l’objectiu que marca Europa per al pròxim 2025. L’AMB va presentar ahir, a través del conseller delegat d’Acció Climàtica, Guille López (Comuns), aquestes noves dades a any vençut al seu ecoparc de Montcada i Reixac, on l’Administració metropolitana ha corroborat que la tendència d’estancament es manté respecte a les estadístiques del 2022 i del 2021. Les comarques de l’àrea de Barcelona estan entre les regions que pitjor reciclen de Catalunya, que en el seu còmput global tampoc aprova l’examen europeu. La proporció mitjana de reciclatge a l’AMB durant el 2023 va ser del 40%, ni tan sols un punt percentual més que el 2022. Això implica que més de la meitat de residus totals que es van produir a la demarcació de 3,3 milions d’habitants, un total d’1,4 milions de tones –443 quilos per habitant–, es van abocar al contenidor gris, la denominada fracció resta, cosa que obliga a tractar els residus amb un procés que l’AMB grava amb una taxa específica, la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR), la qual acaba d’incrementar-se uns cinc euros de mitjana de cara a l’any vinent. Actualment, la TMTR ronda els 50 euros de mitjana per llar i any, segons dades de l’AMB. Aquest gravamen se suma a la taxa de recollida de residus que recapta cada ajuntament, que després d’adequar-se a les exigències d’una directiva europea se situa de mitjana a les grans urbs en uns 100 euros anuals per vivenda. La mitjana, no obstant, queda engrossida per la minoria de petits municipis –Tiana, Santa Coloma de Cervelló, Corbera i Torrelles de Llobregat, per exemple– que van registrar altes taxes de reciclatge, superiors al 70% després d’haver implementat sistemes de recollida de pagament per generació, com els contenidors intel·ligents o el porta a porta. Però el cert és que 24 de les 36 localitats de la metròpolis barcelonina ni tan sols van assolir el 50% que la Unió Europea marca com a estàndard des del 2020 i fins al pròxim 2025, quan el llindar augmentarà en un 5%. Entre aquestes hi ha les tres urbs més poblades de l’AMB per darrere de Barcelona (40,7%): Santa Coloma de Gramenet (27%), l’Hospitalet de Llobregat (28,5%) i Badalona (30,6%). "La ciutadania s’ha relaxat", va afirmar López, que va assumir la resistència al canvi que impliquen els nous sistemes de recollida selectiva, especialment a les grans ciutats. El també regidor barceloní va qualificar de "llàstima" l’actual escenari en què no hi ha previsió que el porta a porta s’estengui a Barcelona més enllà dels barris de Sarrià i Sant Andreu de Palomar. La lectura que fan des de l’AMB és que el contenidor obert, fórmula que utilitzen la majoria de grans ciutats per recollir els seus residus, ha tocat sostre. L’ens metropolità arriba a aquesta conclusió al comparar els municipis que pitjor reciclen amb els que ho fan millor. El fet que aquests últims hagin canviat els seus sistemes de recollida "demostra que el sistema de contenidors oberts de carrer ha arribat al límit de les seves possibilitats", assenyalen. Malgrat que el tractament dels residus és de competència metropolitana, la seva recollida és una atribució local de cadascun dels ajuntaments. Davant el pessimisme que transpiren les dades, les administracions locals esgrimeixen que canviar el sistema de recollida de residus a contenidors intel·ligents o porta a porta els suposaria uns sobrecostos inassumibles en un context d’endèmics equilibrismes financers en el món local. I s’hi suma que, al pensar en un potencial porta a porta, als grans consistoris se’ls apareix el fantasma de l’enrenou social al barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, on es va arribar a demanar la dimissió de l’ara exalcaldessa Colau després de la implantació del sistema. L’AMB apuntala l’èxit quant a recollida selectiva d’aquest sistema al barri del nord de Barcelona. Compensació a llarg termini Des de l’AMB assumeixen que els sobrecostos a què al·ludeixen els consistoris són una realitat a curt termini, sobretot en municipis grans, tot i que indiquen que a llarg termini "compensen" quant a la potencial alta taxa de reciclatge que són capaços de generar. "Fem acompanyament tècnic als ajuntaments i els expliquem que hi ha incentius econòmics per a les ciutats amb sistemes individualitzats com bonificacions o l’inferior import del cànon de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC)", va comentar López. La nota positiva en termes mediambientals del reciclatge metropolità la posa la disminució de la producció dels residus, especialment quant a la fracció resta (contenidor gris). De mitjana, cada habitant de les ciutats de l’AMB va produir el 2023 uns 445 quilos de residus, uns 700 grams menys que l’any anterior. Des del 2010, la producció total de l’AMB ha minvat en un 10%, dada que continua situant-se per sota del 13% que demana la UE per al 2025 (un 15% el 2030). Referent a la fracció resta, sens dubte la més cara de tractar –uns 130,2 euros per tona, davant els 62,9 euros de l’orgànica–, a l’AMB se’n van produir el 2023 uns 258,8 quilos per habitant, el mínim històric. Malgrat que continua sent més del que l’AMB voldria, suposa una minva d’entorn del 4% en relació amb el 2022 i del 13% en comparació amb el 2019, últim any prepandèmic. L’AMB calcula que, si els municipis despleguessin sistemes de recollida selectiva més eficients, "el cost del tractament podria arribar a disminuir en 20 milions d’euros de cara al 2025, degut sobretot a l’estalvi en l’impost sobre abocament controlat o incineració", apunten fonts metropolitanes.

La major part de l’AMB suspèn en reciclatge

Barcelona i 26 municipis més tornen a suspendre en el tractament dels residus urbans al situar-se per sota de l’objectiu europeu. Només nou compleixen els objectius.

El més llegit