La ‘connexió ciclista’ entre ciutats de BCN afronta una nova expansió

La xarxa de carrils bici que uneix ciutats de l’àrea de Barcelona, el Bicivia, afronta la seva expansió a finals d’aquest 2024. La xarxa pedalable va néixer el 2016 amb l’aspiració d’unir municipis, centres de treball, polígons industrials i universitats a través d’una via pedalable. La lentitud ha marcat el desenvolupament d’aquesta connexió bici entre ciutats de la Barcelona metropolitana: ho mostra el fet que en només un any s’hagi portat a terme un escàs 1% més de quilòmetres fins al 66% executat de l’actualitat (el 2023 hi havia un 65% executat). No obstant, les connexions pendents que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Administració supramunicipal que gestiona el projecte, projecta per a finals d’aquest 2024 conviden l’optimisme. Nous trams Entre els trams que es preveu que vegin la llum abans de final d’any es troba l’esperada connexió entre Sant Cugat i Rubí i l’enllaç entre Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac, encara pendents de sumar al còmput oficial de la xarxa. Recentment, també Terrassa ha aprovat la creació d’un nou carril bici que la connecti amb Rubí. De fet, una de les assignatures pendents del Bicivia, apunta Ruth Lamas, responsable de l’Oficina Metropolitana de la Bicicleta, és la necessitat d’una col·laboració més fluida entre administracions per connectar zones limítrofes a l’àrea metropolitana. "Existeixen municipis al límit de l’AMB com Martorell, Mataró o Granollers que no veuen arribar aquestes connexions i reclamen una xarxa que també els inclogui. La coordinació amb Generalitat ha facilitat alguns projectes, com la connexió entre Montcada i La Llagosta (eix Bicivia 8), i esperem que l’Administració continuï el treball en el Maresme", assegura Lamas. El vicepresident de Mobilitat de l’AMB i alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón (PSC), manifesta per la seva part que "estem en un treball continu amb els ajuntaments, escoltant les seves necessitats i les seves prioritats amb l’esperit de continuar avançant, sense pauses, en la consecució del nostre objectiu d’atorgar a la mobilitat activa el rol que mereix en un futur el més descarbonitzat i saludable possible". El projecte Bicivia es va pensar per estendre’s al llarg de nou grans eixos, sumant un total de 550 quilòmetres de rutes pedalables que divideixen l’AMB en quatre trams verticals i cinc d’horitzontals. Aquests travessen la ciutat de nord a sud i d’est a oest, incloent tant les zones costaneres com els marges dels rius Besòs i Llobregat. "La idea és connectar municipis i centres d’ocupació amb rutes accessibles perquè la gent pugui arribar al treball en bici", explica Lamas. La responsable, però, reconeix que no és or tot el que lluu. Per exemple, assenyala que, tot i que el 66% dels quilòmetres planificats ja estan executats, això no significa que set de cada deu municipis estiguin connectats. La major part del progrés es concentra a la xarxa principal (74% quilòmetres executats), que uneix els punts neuràlgics de l’àrea metropolitana –ciutats de més de 25.000 habitants i centres amb més de 400 treballadors–, mentre que la xarxa secundària (58%) –encarregada d’enllaçar zones menys densament poblades, com Begues o Gavà– progressa amb més lentitud. "Els quilòmetres executats no es corresponen amb el nombre de carrils finalitzats", matisa Lamas. Fonts de l’AMB justifiquen la lentitud apel·lant a la "complexitat tècnica" d’alguns trams i les dificultats de coordinació entre administracions. Amb la vista posada el desembre d’aquest 2024, l’Administració espera un impuls definitiu a partir dels fons europeus Next Generation, que imposen com a data límit per executar-los el 31 de desembre d’aquest any. Contextos "variats" "És difícil calcular un percentatge d’increment exacte perquè els contextos de cada tram són molt variats", explica Lamas. I alguns exemples demostren el desafiament: "En el Pont d’Esplugues, per exemple, l’obra va estar parada diversos mesos al trobar-se un búnquer de la Guerra Civil que va caldre catalogar, i en la rambleta de Sant Adrià de Besòs, l’obra es va paralitzar durant més d’un any per la presència de terres contaminades". Mentre els temps s’allarguen, les crítiques es fan notar. "Els temps són massa lents; ens hauríem de mirar al mirall de ciutats europees com les d’Itàlia i França, que estan més ben connectades. Que les ciutats de l’AMB estiguin integrades és una cosa bàsica. Hauríem d’estar pensant ja en connexions entre Barcelona i Girona o Lleida", assenyala el president de l’entitat probici Área Adaptada, Albert Font. Un dels eixos més avançats del Bicivia és l’eix 7, que pretén connectar Castelldefels amb el Fòrum de Barcelona (amb un 93% dels quilòmetres executats) fruit de la intervenció en la C-245, la carretera interurbana entre Castelldefels i Sant Boi. "En aquesta via ja s’ha incorporat un carril bici continu, el que permet anar de Castelldefels a Sant Boi passant per Gavà i Viladecans, i, pròximament, fins i tot Cornellà," afegeix Lamas. Aquesta connexió s’ha tornat clau per a milers d’usuaris que, fins fa poc, trobaven un obstacle en la falta de continuïtat del carril bici i ha sigut acabada recentment. Aquest desplegament, però, no arriba encara als municipis de la segona corona, on la connexió amb l’AMB es difumina. "El Bicivia suposa un gran progrés i ens agradaria veure’l a més localitats, fins i tot en aquelles que no formen part de l’àrea metropolitana", comenta Benjamí Aguilar, membre de la Junta de l’entitat Fem Bici, que valora positivament la planificació de l’AMB. "S’ha aconseguit una xarxa coherent en l’AMB, però estendre-la a la regió metropolitana de forma global seria un pas important". El projecte de Bicivia és part d’una estratègia per revertir dècades d’oblit en les polítiques urbanes respecte a l’ús de la bicicleta. Fins ara, les inversions destinades a la xarxa Bicivia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han arribat a una xifra notable de 30 milions d’euros. Aquesta quantitat inclou projectes promoguts per l’AMB a través de subvencions als municipis, plans d’inversió propis i fons europeus com el Feder i els Next Generation de la Unió Europea. Nou eixos La xarxa principal està formada per nou eixos, dels quals alguns com la Bicivia 4 (vol connectar Castellbisal amb Drassanes) i l’esmentada Bicivia 7 ja compten amb un avenç destacat, i supera el 90% dels seus trams en funcionament. La Bicivia 4, per exemple, facilita la connexió entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat a través de la carretera N-340 i el Parc de Cervantes, mentre que la Bicivia 7 ofereix un pas continu de gairebé vuit quilòmetres entre Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat a través de l’antiga C-245. Altres eixos com la Bicivia 1 (Castelldefels i Montgat) i la Bicivia 3 (el Prat i Badalona) també han avançat significativament, connectant Barcelona amb Sant Adrià de Besòs mitjançant el carrer Eduard Maristany i el Pont dels Passadors, respectivament. La Bicivia 5 (Cornellà i Badalona), amb un 72% completat, permet la connexió de Barcelona amb Santa Coloma de Gramenet pel Pont de Santa Coloma, així com Cornellà i l’Hospitalet a través del Parc de Can Mercader. No obstant, algunes rutes encara mostren trams pendents, com la Bicivia 2 (Sant Andreu de la Barca i el Parc Fluvial del Prat) (58%) i la Bicivia 6 (Barberà del Vallès i Port Vell) (59%), que avancen més lentament en certes àrees. Per la seva banda, la Bicivia 9 (Cervelló a Montcada i Reixac), amb un 61% de quilòmetres operatius, connecta municipis importants com Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès a través de la carretera BP-1413.

La ‘connexió ciclista’ entre ciutats de BCN afronta una nova expansió

L’AMB justifica la lentitud en l’execució per la «complexitat tècnica»

Els fons Next Generation imposen com a data límit el 31 de desembre

L’últim any només s’ha executat l’1% dels quilòmetres totals de la xarxa Bicivia, fins a arribar a l’actual 66%, però aviat hi haurà novetats. Per a finals d’any es projecten els enllaços Sant Cugat-Rubí i Santa Coloma-Montcada.

El més llegit