Molt s’ha parlat a Barcelona sobre les superilles i els eixos verds. Agradin o no, el que pocs discuteixen és que a la capital catalana, com passa en la immensa majoria de grans ciutats desenvolupades del planeta, hi ha la tendència d’anar a carrers més passejables i menys motoritzats. Ja sigui a través de carrils bici, ampliacions de voreres, desaparició de l’asfalt o plantació d’arbres i vegetació, és un fet que l’ecosistema urbà és molt diferent del de fa mig segle. Però, malgrat la lenta metamorfosi, a aquest costat de Collserola sobreviuen un bon grapat d’artèries que mantenen l’aroma d’autopista urbana, com les avingudes de Madrid, Sarrià i Tibidabo, la Travessera de les Corts, la Meridiana i la Gran Via.Ara que està a punt de començar la reforma de Balmes, entre la plaça de Molina i General Mitre, és una bona ocasió per passejar pels retalls de la Barcelona del segle XX. I no tinguin la temptació de posar nom i cognom a aquestes polítiques, ja que des d’Enric Masó, que va tancar Portal de l’Àngel als cotxes pel Nadal de 1973, fins a Jaume Collboni, que segueix en el seu afany de cobrir la Ronda de Dalt, tots els alcaldes han posat la seva llavor, d’una manera o d’una altra, cap a una metròpolis més humana. A finals de 1995, Pasqual Maragall va fer públic un bando d’alcalde que, sota el títol d’Els drets dels vianants, animava a recuperar per al vianant «espais que en determinades vies principals es destinaven amb primacia al vehicle». Prometia mesures per «afavorir les condicions per als desplaçaments a peu» i avançava propostes com les zones 30, el «combustible ecològic» i l’«ampliació de voreres, rambles i bulevards».En pocs mesos es compliran 30 anys d’aquell full de ruta municipal, i no hi ha dubte que Barcelona ha anat a millor. Algunes dades per corroborar-ho. El 1995 van morir 57 persones en accidents de trànsit. Actualment, a finals d’octubre, són 10 les persones que han perdut la vida en l’asfalt dins de la ciutat. L’ús del vehicle privat va baixar el 2023 per primera vegada del 20%, de manera que el 80% dels desplaçaments es fan de manera sostenible (transport públic, caminant, bicicleta o patinet elèctric).