Raquel Gil: "La Constitució no recull el dret a llogar un local"

Quan fa anys que el debat sobre la contenció del lloguer de la vivenda està obert, i ha donat peu a límits establerts, aquests dies se n’ha obert un altre de semblant en relació amb el preu dels lloguers comercials. El va propiciar ERC, però el govern municipal de Barcelona el va entomar. Raquel Gil, regidora de l’àrea, considera que és diferent el cas d’una vivenda que el cas d’un comerç. Tenim un debat obert sobre la vivenda i la regulació del preu, i això ha fet que la gent també miri altres casos. Hi ha comerços petits, de proximitat, que quan els demanes quins problemes tenen, te’n diuen dos: la falta de relleu generacional i els lloguers. La mitjana del lloguer dels locals comercials a Barcelona és d’uns 1.300 euros. No apreciem que el preu porti al tancament dels negocis, i estem recuperant els nivells d’activitat comercial precovid. Ara n’hi ha que pateixen a l’hora de renovar el lloguer, malgrat que no passa el mateix a totes les zones. No. En l’imaginari del petit comerciant hi ha la por d’una pujada del lloguer. I aquí apareixen els dubtes: ¿hem de tractar de la mateixa manera els casos del passeig de Gràcia que els casos de Sants-Montjuïc?; ¿si regules lloguers, ho fas en funció de la zona o de qui ve a llogar?; si no poses límits a una gran superfície comercial, perquè té una gran capacitat econòmica, però en canvi limites el lloguer a un petit comerciant, ¿això farà que els petits en lloguin més o, per contra, que els propietaris busquin inquilins que disposin d’un pressupost alt? Acceptem el prec d’ERC i hem d’obrir un debat. És una qüestió que escapa a les competències municipals però que existeix, i en alguns casos hem de donar suport al petit comerç i plantejar mesures, com ajudes al lloguer al comerç de proximitat. Amb l’actual normativa no és possible. El debat s’ha de posar sobre la taula però potser cal començar per aspectes previs a la limitació, perquè estaríem canviant el marc de la relació entre privats. Seria un canvi molt radical. A l’Estat. No és el mateix una vivenda, que té una funció social, i tothom entén que es posin límits al preu, que una activitat econòmica, que pot necessitar una promoció en el cas del comerç tradicional i de proximitat, però molta gent protestaria si es donessin ajudes a comerços d’un altre tipus. La regulació ha de ser diferent. La Constitució recull el dret fonamental a la vivenda, no al lloguer d’un local comercial per desenvolupar-hi la teva activitat. No es pot igualar a la protecció que dones a la vivenda. És la gran pregunta i és el que estem abordant amb altres administracions. Hem creat un grup de treball amb la Generalitat i analitzem tots plegats què hi podem fer. Potser subvencions o compra pública de locals. Hi ha diferents opcions i caldrà veure-les abans d’arribar al límit del lloguer. És cert que els establiments emblemàtics que tenen més garantida la viabilitat són aquells en què la propietat està implicada en el negoci. Dos-cents nou. Estem mirant què fan París o altres grans ciutats que a més de la protecció patrimonial defensen l’activitat que es fa al local, el tipus de negoci. Aquí estava previst fer-ho en una llei de patrimoni catalana que va quedar sense aprovar en el mandat anterior. El que demanem a la Generalitat és que protegeixi no només el local sinó també l’activitat. Nosaltres donem subvencions de manteniment d’aquests espais. Això dels locals no és de Barcelona i prou, sinó que es tracta d’un fenomen global, que té a veure amb els canvis de tendència. Tenim la sort de ser una ciutat global i també que les grans marques vulguin ser a Barcelona amb botigues físiques. Estem en una fase d’anàlisi. En alguns casos hem vist que s’ha prioritzat la part urbanística per sobre de la promoció econòmica. De vegades no només es tracta de prohibir el que no vols que passi, sinó de veure com propícies activitat econòmica que sí que sigui interessant per a la ciutat.

El més llegit