El preu del transport públic podria doblar-se

El desembre és a tocar i s’acosta el moment en què l’Administració ha de decidir quant pagarem l’any que ve per pujar al bus, el metro, el tren o el tramvia. Per utilitzar el transport públic. Les tarifes de Barcelona i la resta de Catalunya per al 2025 vindran de nou marcades pel que es decideixi a Madrid. I sembla que hi haurà novetats, ja que el ministre de Transport, Óscar Puente, va assegurar aquesta setmana al Congrés dels Diputats el que ja va insinuar el desembre del 2023, que el temps dels títol bonificats ha arribat a la fi, i que és el moment d’una nova era, amb ajudes quirúrgiques a col·lectius vulnerables. Tot ha de concretar-se, però el que no és discutible és que el 72% de les validacions en l’àmbit de Barcelona es realitzen amb la T-Usual o la T-Jove, que encara mantenen aquesta bonificació del 50%. En cas que la subvenció caigui, al gener aquests usuaris veurien com de la nit al dia la seva mobilitat passa a costar el doble. Són les coses de normalitzar els descomptes i acostumar-s’hi. Vagi per davant un recordatori: els preus del transport públic a Catalunya els decideix l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), ens públic format pel Govern (51%), l’Ajuntament de Barcelona (25%) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (24%). Les tarifes s’aproven en el ple que aquesta institució sol celebrar en la segona setmana de desembre, de manera que hi hagi prou temps per actualitzar tota la cartelleria i el software i així poder cobrar l’import correcte amb el salt d’almanac. Decisió del Govern Però per sobre de l’ATM hi ha el que decideixi el Govern en àmbit estatal, més enllà de del percentatge concret d’increment, congelació o baixada que s’acordi a aquest costat de l’Ebre. Això va passar el setembre del 2022, quan l’Executiu de Pedro Sánchez va implementar bonificacions que s’han anat prorrogant fins als nostres dies. L’any passat, ajudes al marge, els preus van pujar de mitjana un 6,75% després de tres anys pandèmics en què les tarifes no es van tocar. En el cas que caiguin les bonificacions, la T–Usual passaria a costar 42,70 euros, el doble que ara (21,35 euros). L’altre títol afectat seria la T–Jove, que dels 42,70 euros escalaria fins als 85,40 euros perquè els usuaris de fins a 30 anys puguin fer tots els viatges que vulguin durant 90 dies. La resta d’opcions més habituals que no estan bonificades es quedarien com estan: 12,15 euros per a la T-Casual i 2,55 euros per al bitllet senzill que, en gran manera, només utilitzen els turistes. Congelar o apujar el preu sol ser una decisió que beu tant de la política –per la necessitat de pactes més enllà de les tarifes– com de la necessitat. Són de sobres conegudes les estretors financeres d’operadors com TMB. De moment, l’únic moviment l’ha fet, a més del ministre, Barcelona en Comú al pressionar l’alcalde Jaume Collboni (PSC) perquè congeli el preu del transport públic a canvi de votar favorablement als pressupostos municipals del 2025. És una de les condicions, a la qual cal afegir la demanda d’una funerària pública o la continuació del pla d’eixos verds. Cal veure quin recorregut té aquesta reivindicació. Consultat per aquest diari, un portaveu del Departament de Territori assenyala que encara és aviat i que s’estan estudiant tots els escenaris. Pendents del BOE La història diu que la congelació sol reservar-se per als anys electorals, però en vistes que les bonificacions corren seriós perill, no seria un gest descartable. El que marcarà definitivament el tauler de joc és el final de les subvencions, del 100% per als viatgers recurrents de Rodalies i del 50% (30% l’Estat i 20% l’ATM) en els abonaments T-Usual i T-Jove. El ministre s’ha expressat en aquest sentit, però fins que el BOE no ho publiqui les ajudes es mantenen, cosa que, d’altra banda, ajuda poc o gens l’ATM a l’hora de decidir què fer amb les tarifes. El desembre del 2023, de fet, l’Administració catalana va prendre la decisió d’encarir el transport públic sense saber encara si les bonificacions es prorrogaven, com així va passar. L’espera i la incertesa també desespera en gran manera els operadors, amb uns pressupostos que, a banda del suport econòmic de les administracions, també depenen del que paga el viatger. Poc es coneix aquesta dada, però sense les bonificacions, la tarifa ordinària ja suposa una mica menys de la meitat del cost real de cada desplaçament. És a dir, el preu de tots els bitllets, amb o sense l’ajuda temporal vigent, ja ve actualment subvencionat de sèrie. Col·lectius vulnerables Els joves són un dels segments de població que podrien mantenir la subvenció. Almenys aquesta és la lectura que es desprèn de les paraules del ministre Puente. El seu títol, segons dades de l’ATM, suposa el 22% de les validacions dels últims 12 mesos. "La gratuïtat en cap cas serà substituïda pel no-res, no serà a canvi de res", va dir el titular estatal de Transportes. "Continuem apostant per la gratuïtat per a col·lectius vulnerables i per bonificacions per a joves i establir un sistema de pagament proporcional per a usuaris recurrents", va afegir, sense més concreció, en la seva intervenció al Congrés. Així les coses, sembla que l’ATM haurà de començar a idear una vegada més la seva nova graella de preus sense tenir la certesa de què passarà amb les ajudes. Tot i que aquest any, a diferència dels dos anteriors, tot sembla indicar que hi haurà canvis en el sentit de tornar cap al camí dels descomptes socials. La resolució, caldrà estar atents al que publiqui el BOE quan el Govern es decideixi.

El preu del transport públic podria doblar-se

Set de cada deu usuaris utilitzen la T-Usual o la T-Jove, títols que mantenen una bonificació del 50%, però dels quals el ministre Óscar Puente afirma que l’ajuda és a punt de desaparèixer.

El més llegit