Els neozelandesos subjuguen els britànics i revaliden el lideratge

Els britànics ho van intentar dimecres. Ho van provar, però només van aconseguir esgarrapar dues victòries als neozelandesos. I aquest parell de triomfs en la final de la Copa Amèrica de vela de Barcelona són els únics que maquillen l’aclaparadora superioritat del defensor del títol, l’Emirates Team New Zealand, que ahir es va proclamar vencedor de la competició per 7 regates a 2. Els kiwis s’emporten la tercera victòria consecutiva d’aquesta mítica competició esportiva i tecnològica amb 173 anys d’història, que va arrencar a la capital catalana a finals d’agost. La supremacia neozelandesa ha sigut una constant en totes aquestes setmanes i en la competició d’ahir només faltava el colofó. Ni tan sols ha calgut disputar les dues carreres: a la primera, el vigent campió ha superat la tripulació de sir Ben Ainslie i es va convertir en el guanyador de la 37a edició barcelonina. El vent va intentar posposar la festa, i la primera i única mànega de la jornada va començar 40 minuts més tard del previst. Hi havia poca pressió, però la suficient perquè els bòlids del mar volessin. Una vegada els defensors del títol s’han col·locat davant en el primer tram, els britànics ja no hi van poder fer gairebé res. Poc vent i onades La sortida va ser dels britànics, molt seguits, a un segon, dels kiwis. El primer tram va ser un petit ball en el lideratge, però l’Emirates Team New Zealand va passar davant a la primera porta, amb 19 segons d’avantatge. La distància va anar augmentant a 22 segons en la segona i així successivament fins als 37 segons amb què va acabar la mànega. Únicament en la tercera porta els del Regne Unit es van poder acostar al Taihoro amb diverses maniobres ben executades, però no prou. No hi havia pràcticament onatge, així que els AC75 es van desplaçar pel litoral barceloní fins als 40 nusos en algun moment, uns 80 quilòmetres per hora. En el perímetre del camp de regates, centenars d’embarcacions seguien la batalla de kiwis i britànics i, a terra, les fan zones i el Race Village estaven atapeïts tant de seguidors dels equips com de la Copa Amèrica en general. Celebració coral Una vegada van travessar la línia d’arribada del sisè tram, al Taihoro va esclatar l’alegria. Moltes gràcies, Barcelona, es llegia a la banderola que van penjar del pal del vaixell neozelandès. A bord d’aquest AC75 hi anava un grup d’esportistes amb un palmarès atapeït de medalles olímpiques i campionats del món. El timoner, Peter Burling, ja ostenta el nombre més gran de victòries en regates de la Copa Amèrica . A terra, el patró kiwi insistia en l’"orgull" que sentia per tot el que havien aconseguit. Poc habituat als adjectius, Burling sí que va confessar que havia sigut "divertit" competir contra l’Ineos Britannia, que havien disfrutat, cosa que també va confirmar l’enginyer català de l’Emirates Team New Zealand, Roger Frigola. Entrega de premis A l’altra banda, un conformat sir Ben Ainslie felicitava el seu equip per haver aconseguit arribar a la final 60 anys després i encaixava que els neozelandesos "estan en un altre nivell perquè fan millors maniobres i són més ràpids". La cerimònia de lliurament de la Gerra de les Cent Guinees, en un Race Village on no cabia ni una ànima, va ser una explosió d’alegria a les files kiwis. Les autoritats es van felicitar per l’acollida i van expressar l’"orgull", en paraules de l’alcalde Jaume Collboni, de com havia anat tot. El conseller delegat d’America’s Cup Event (ACE) i màxim responsable de l’Emirates Team New Zealand, Grant Dalton, els va tornar els agraïments mentre contenia l’emoció després del triomf històric del seu equip.

Els neozelandesos subjuguen els britànics i revaliden el lideratge

El defensor del títol, l’Emirates Team New Zealand, guanya la setena regata a l’Ineos Britannia i es proclama vencedor de la 37a edició de la Copa Amèrica. Encadena tres trofeus consecutius.

El més llegit