BCN afronta els principals reptes de la nova economia

L’any passat, un dels seus participants –vicepresident d’un dels hubs d’empreses que hi ha a Barcelona– el definia com "un dels esdeveniments més importants que té la ciutat". Un altre el va perfilar com a punt de trobada. Un tercer el plantejava com un espai per fer pedagogia i comprendre el que està passant en el seu sector. D’aquest congrés també es va dir que és una plataforma per dialogar sobre la gran transformació en marxa de gairebé tota empresa, independentment del sector al qual es dediqui, i un moment de pausa i reflexió en un món "que avança molt ràpidament". El que literalment és el Barcelona New Economy Week (BNEW) és un esdeveniment organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona, que se celebra des d’avui fins dijous, per poder fer tot el que deien l’any passat els assistents, és a dir, parlar i reflexionar sobre sis temes diferents. La indústria digital, la mobilitat, la salut i –aquest any, com a novetat– l’aviació, com a sectors en si, i la sostenibilitat i el talent com a reptes horitzontals avui dia per a gairebé tota companyia. ¿Per què aquests sis? ¿Què està passant en cada un? ¿Quins són els seus reptes? I ¿què pot aportar-los el BNEW en aquest sentit? Indústria Digital. El moment és quasi perfecte per a aquest sector, que té l’alfombra vermella estesa a tot arreu per la seva capacitat de fer de Catalunya una regió completament tecnològica i digitalitzada. Perquè, sense empreses que desenvolupin, distribueixin o comerciïn aquesta tecnologia, el ja gairebé obligat salt digital és poc probable. La base, tot s’ha de dir, és bona. El sector TIC ja aporta un 9% del PIB català –quasi 26.500 milions d’euros el 2023–, concentra un 4% de la població ocupada (135.200 professionals) i ha atret un centenar d’importants centres de desenvolupament de companyies estrangeres. ¿Quins són els punts calents, doncs? A jutjar pels debats que ha plantejat el CZFB per a la zona (i canal online) que ha anomenat BNEW Digital Industry, falta que s’entengui millor el que són i fan (i la seva utilitat) tecnologies com la internet de les coses (IoT), l’Edge Computing, la supercomputació o el 5G, lidiar amb la regulació i noves normatives sobre la intel·ligència artificial, tenir en compte la sobirania de les dades, acabar amb la persistent bretxa de gènere en aquest camp i esmenar el seu impacte ecològic. Mobilitat. En el CZFB saben que la indústria de l’automoció és una de les més significatives en termes de producció i ocupació, però també com a motor econòmic del país. Aquest sector suposa un 10% de la riquesa d’Espanya, un 9% dels llocs de treball i un dels revulsius del comerç exterior: el 2023 va vendre entorn de 19.000 milions d’euros, més del que va gastar en compres fora. És clar que tot aquest múscul s’ha construït sobre vehicles de gasolina i dièsel, que aviat quedaran extingits a favor del cotxe elèctric, tot i que aquest model no està quallant a la velocitat que s’esperava. A això s’ha de sumar que l’ús del transport públic va a l’alça, una bona notícia, però obliga les ciutats a estar preparades per assumir-ho. Igual que per fer lloc a l’increment del que es coneix com a micromobilitat (patinets motosharing, bicicletes...), que a Espanya ja atrau un 30% de la població, més que a Itàlia i a França. Tot i que Madrid i Barcelona estan dins de les 25 ciutats més preparades del món per adaptar-se a aquest nou panorama –segons l’Urban Mobility Readiness Index–, aquest repte no és menor. Salut. Segons dades de la Comissió Europea (CE), la irrupció tecnològica estalviarà a la sanitat dels països membres fins a 120.000 milions d’euros de cara a l’any 2030. D’aquí ve el potencial d’una nova economia entorn de la salut que es dediqui a nodrir aquest sector –sempre mancat de pressupost– de noves tecnologies que l’ajudin a fer el que ja fa de manera excel·lent, però encara més eficient. Parlem de telemedicina, d’impressió (i bioimpressió) 3D, habitacions d’hospital intel·ligents, seguiment de l’estat de salut dels pacients amb tecnologia blockchain i teràpies relacionades amb la salut mental que facin servir realitat virtual. De projectes n’hi ha molts, però, de solucions implantades, no tantes. De fet, el primer debat relacionat amb aquest sector que proposa BNEW Health és com portar la salut digital de la investigació a la realitat. Al seu darrere vindran altres debats que tenen com a premissa els fàrmacs de nova generació, la intel·ligència artificial implantada en aquest sector, els models predictius per prevenir pandèmies, l’envelliment de la població i la incorporació de les start-ups a aquesta revolució. Aviació. És la gran novetat d’aquest any i ocuparà l’espai que en l’edició anterior es va dedicar a la tecnologia per al sector immobiliari. ¿Per què? Cal dir que Espanya és el segon fabricant d’avions a Europa i el quart a nivell mundial, segons l’ICEX. Aquesta indústria genera una mica més de l’1% del PIB nacional (el 9% del PIB industrial), i som el tercer país de la Unió Europea (UE) amb més nombre de vols. És a dir, que pel que fa a la mida i al potencial econòmic, la seva importància és difícilment discutible. La qüestió és que, pel que fa als reptes, també fa parlar. El més important és l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i la seva complexa transició a l’ús de combustible ecològic. Conseqüentment, és un dels temes més plantejats en el marc del BNEW, tot i que també figuren en el guió converses sobre l’ús de tecnologies avançades en la fabricació, el rol de les dones en aquesta indústria, la innovació en la gestió del trànsit aeri i el turisme espacial. Sostenibilitat. No és només central en les àrees més directament relacionades amb el transport (BNEW Mobility o BNEW Aviation), sinó que és un dels fils conductors d’aquest fòrum, en general, perquè es tracta d’una de les qüestions més rellevants en l’agenda política europea i, com a tal, una de les principals obligacions per al teixit empresarial. Agenda 2030, Pacte Verd Europeu, llei de canvi climàtic i transició energètica... Espanya s’ha compromès a reduir les seves emissions d’efecte hivernacle en un 23% el 2030, un objectiu que implica emetre menys de 10 milions de tones de CO2, i pretén arribar a la neutralitat climàtica abans del 2050. ¿Com es farà? En funció de les taules rodones que proposa el vertical dedicat a la sostenibilitat dins del BNEW, posant el focus en la mobilitat urbana sostenible, en la indústria, en l’ecoarquitectura, en l’economia blava, en el turisme sostenible i implicant les pimes en aquest camí. Talent. És l’altre immens repte per garantir que tota aquesta sèrie d’objectius relacionats amb el desenvolupament tecnològic, la sostenibilitat i l’arrelament de les noves economies en general es converteixi en una realitat. Que hi hagi prou professionals per desenvolupar les tecnologies necessàries i portar-les al mercat perquè arribin a totes les empreses, serveis públics i societat en general. Sense anar més lluny, el Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (una agència de la UE) adverteix que, en un futur pròxim, el 90% de les vacants d’ocupació en el continent requeriran alguna mena de coneixement digital. Això requereix no només transformar el sistema d’educació superior, sinó també la formació dins de les pròpies companyies. Sobretot perquè, ja avui, el 30% de les empreses espanyoles tenen un 30% més de dificultats que el 2019 per cobrir les seves vacants, segons un estudi de Manpower. Per això el CZFB planteja en aquesta trobada un vertical exclusivament dedicat a aquest tema.

BCN afronta els principals reptes de la nova economia

La ciutat acull el BNEW, un simposi organitzat pel Consorci de la Zona Franca que preveu reunir 15.000 persones per debatre i trobar solucions als reptes que afronten sectors com la mobilitat, la salut i l’aviació

El més llegit