La despesa estrangera dels diumenges comercials a BCN augmenta el 14%

El model de diumenges i dies festius comercials a Barcelona, amb el qual les botigues de zones turístiques poden obrir aquests dies des de mitjans de maig fins a mitjans de setembre, s’ha anat consolidant a poc a poc a la capital. Aquest ha sigut el tercer any que s’ha aplicat a l’anomenada Zona de Gran Afluència Turística (ZGAT), que aglutina el centre de la ciutat i els barris més visitats pels viatgers, i on la despesa estrangera ha pujat un 13,9% respecte al 2023, de la mateixa manera que ho ha fet un 13,6% el consum. L’augment ha sigut significatiu i més pronunciat en diumenges i dies festius que en laborables, quan ho ha fet tan sols un 2,3%. Són les dades del període comprès entre el 15 de maig i l’1 de setembre d’aquest any, que el Departament d’Estudis de la Gerència d’Economia i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona ha recopilat en un informe de seguiment de la mesura, que es va pactar el 2022 sota l’Acord Social del Pacte d’Horaris Comercials perquè les botigues de les zones més turístiques poguessin obrir de 12.00 a 20.00 hores si volien. Els resultats constaten que el creixement de la despesa amb targetes estrangeres ha sigut superior (+13,9) a la de targetes espanyoles (+4,5%) respecte al 2023, un fet que la regidora de Promoció Econòmica, Raquel Gil, relaciona amb el dinamisme del turisme internacional, en declaracions a EL PERIÓDICO. No obstant, si la comparativa és amb el 2019, s’ha registrat un creixement més pronunciat amb targetes espanyoles (+138%) que amb estrangeres (+125%). Més enllà del component de qui gasta més, cal tenir en compte el fet que la gent compra molt més amb targeta actualment. "S’ha captat un client nou i no ha sigut en detriment de la contractació dels barris, sinó que s’ha fet aportant turisme i visitants". Gil assegura que la mesura no ha tingut una repercussió negativa en el comerç dels barris de zones menys turístiques. De fet, l’informe indica que tots els districtes registren resultats positius. En comparació amb el 2023, l’Eixample, Sant Andreu i Horta-Guinardó són els districtes amb més creixement interanual de la despesa de consum: 9,2%, 8,5% i 8,2%, respectivament. Les variacions més moderades corresponen a Gràcia (+3%), Sarrià-Sant Gervasi (+1,5%) i Sant Martí (+1,3%). Per a Gil, aquestes xifres demostren que "la gent continua comprant al barri" i que no es desplaça fins al centre. Més contractes a l’estiu L’informe també revela dades de contractació entre el maig i l’agost d’aquest any: s’han firmat 23.433 contractes en el sector del comerç, xifra que representa un 8,8% de la contractació total de la ciutat i un augment del 0,9% en relació amb el 2023. Aquesta pujada, que Gil atribueix a l’impacte dels diumenges comercials, contrasta amb la reducció d’un 4% de la contractació en el conjunt de sectors econòmics. Respecte al 2021, la pujada en el comerç és més pronunciada, de l’11,2%, cosa que la regidora relaciona amb la recuperació del sector després de la pandèmia. En aquest mateix període, el sector comptava de mitjana amb 86.341 persones afiliades a la Seguretat Social, 1.442 més que l’any passat (+1,7%). D’altra banda, la recuperació de la despesa a Barcelona ha sigut quatre punts superior a la de l’any passat. En relació amb el 2023, la despesa de consum va créixer un 6% en termes interanuals. I durant l’agost, l’índex de recuperació comercial va arribar a 134,9, xifra que suposa un nivell de despesa gairebé un 35% més elevat que el del 2019 i un augment interanual de gairebé l’11%. El model de diumenges i dies festius comercials que es va pactar té vigència fins a finals del 2025. És a dir, l’any que ve seria l’últim any que s’aplica. Amb aquest calendari en l’horitzó, el compromís de l’ajuntament és continuar recopilant dades per avaluar els resultats del model més a llarg termini. La mesura no va ser del tot benvinguda. El seu primer any d’implementació, i fins i tot abans de posar-se en marxa, va propiciar les crítiques dels comerços de zones menys turístiques que no tenien la possibilitat d’obrir, i la desconfiança dels sindicats perquè es complissin les condicions laborals. En l’acord hi van participar, a més de l’ajuntament barceloní, la Fundació Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, Pimec Comerç, Foment del Treball, l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (Anged) i els sindicats UGT i CCOO. Tres anys després, Gil es congratula de la iniciativa, que la veu com una manera d’ordenar els horaris comercials. Remarca la necessitat que els comerços compleixin les condicions laborals: que sigui voluntari, remunerat i amb un "descans de qualitat" per recuperar el dia treballat. Admet que el primer any "va costar que es complissin" aquestes condicions. De fet, es va estipular que la nova regulació s’inclogués en els convenis col·lectius, però celebra que finalment tingui una de bona aplicació.

La despesa estrangera dels diumenges comercials a BCN augmenta el 14%

L’Ajuntament de Barcelona avalua els efectes de l’obertura de comerços en dies festius a l’anomenada Zona de Gran Afluència Turística, que ara compleix tres anys i que es mantindrà fins a finals del 2025.

El més llegit