Els Defensors de la Ciutadania critiquen la falta d’informació de la taxa al Vallès

Entre els maldecaps que ha ocasionat a la regió metropolitana de Barcelona la irrupció d’una nova taxa de residus, la irritació dels veïns de les ciutats del Vallès ha cobrat protagonisme. Els ciutadans no van comprendre setmanes enrere per què de sobte els arribaven dos rebuts, un del seu consistori per la recollida dels residus i un altre del Consell Comarcal del Vallès Occidental (CCVO) pel tractament d’aquests residus. Una mostra d’això van ser els centenars de queixes en municipis com Sabadell, Terrassa o Rubí, que fins i tot van arribar a cristal·litzar en mobilitzacions o recollides de firmes. Malgrat que després d’explicacions de les administracions la tensió s’ha rebaixat i el cobrament de la taxa transcorre amb normalitat, el pòsit de crispació ha arribat als corresponents Defensors de la Ciutadania locals. Consultats per EL PERIÓDICO, els síndics coincideixen a criticar la falta d’informació i transparència de les administracions públiques a l’hora de comunicar els detalls del tribut als veïns. "No qüestionem l’obligatorietat del pagament, sinó les maneres com s’ha gestionat i comunicat", afirma el Síndic de Greuges de Sabadell, Josep Escartín. En la mateixa línia, el Defensor de Rubí, Carles Aluju, assumeix també haver rebut queixes ciutadanes sobre "el malestar i el desconcert per la nova taxa, així com per qüestions relacionades amb sòl rústic i ús comercial". Actuació d’ofici Aluju ha remès les consultes veïnals a la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, per tal de rebre "assessorament extern", i assegura que es compromet a obrir una actuació d’ofici a Rubí en relació amb la taxa quan rebi resposta de la Defensora catalana. Consultades per aquest diari, fonts de l’oficina de la Síndica de Catalunya confirmen estar estudiant l’assumpte arran que els síndics del Vallès els posessin sobre la pista: el de Rubí remetent les seves actuacions i el de Sabadell redirigint la ciutadania amb inquietuds. Segons dades de la Sindicatura de Greuges, consultables en la següent taula, les comarques catalanes amb més queixes i consultes entorn de la taxa són l’Alt Urgell i el Vallès Occidental. A diferència de les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on l’ens ja repercutia sobre la ciutadania el cost del tractament de residus –a la factura de l’aigua– a través de la taxa metropolitana de tractament de residus (TMTR), la novetat en els municipis del Vallès és que, arran de la nova regulació, el Consell Comarcal ha començat a cobrar en un nou rebut el tractament dels residus. Aquesta factura s’ha sumat a una altra de cada ajuntament sobre la recollida d’aquests residus, cosa que ha generat en la ciutadania una sensació de duplicitat de la taxa. La falta de transparència sobre aquest esquema tributari és el que critiquen els Defensors de la Ciutadania. Sense anar més lluny, l’actuació d’ofici del Síndic de Sabadell rubrica que "la falta de diligència de les administracions implicades ha vulnerat els drets de la ciutadania, al no informar adequadament sobre la gestió de les notificacions i els terminis de recaptació de la taxa". Segons dades de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, el 46,8% de les queixes sobre la taxa estan relacionades amb la recaptació, seguides per la gestió (18,5%), tal com es pot consultar al següent gràfic. Segons dades facilitades pel CCVO, l’ens ha atès 6.050 consultes entre el 16 de maig i el 19 de setembre, de les quals, segons confirma l’Ajuntament de Terrassa, 3.000 provenen de la ciutat egarenca. Malgrat les queixes, el 83% dels veïns d’aquests municipis ja han pagat la taxa relativa al tractament dels residus, assenyalen fonts del CCVO. A ulls d’Escartín, "la falta d’informació és la causa principal de les queixes". El síndic afegeix que "els veïns del Vallès van rebre cartes del Consell Comarcal, un remitent amb qui no estaven familiaritzats, cosa que va provocar confusió, ja que es pensava que es tractava de la taxa de recollida de residus". Aquest diari ha obtingut de la ciutadania diversos rebuts per observar com s’efectuen els cobraments del tractament de la taxa de residus. Un habitatge de Sabadell on conviuen dues persones, el 2023 va pagar 122,69 euros per la taxa de prestació del servei de gestió de residus de l’ajuntament. En canvi, el 2024, a més de pagar la taxa municipal de 140,46 euros (el 2024 es van incrementar a la ciutat vallesana un 15% tots els impostos) van rebre un altre rebut del CCVO amb un valor similar: 122,14 euros més per la taxa del tractament de residus. Les xifres mostren com a Sabadell –concretament en aquest domicili– han pagat el doble per la gestió i tractament de residus el 2024 en comparació amb el 2023. Un altre dels rebuts correspon a un domicili a Rubí, on una família de quatre residents va pagar el 2023 92,07 euros per la taxa municipal de gestió de residus, amb una bonificació del 20% per autocompostatge. El 2024, aquesta taxa es va incrementar fins als 122,34 euros i a més van rebre la taxa comarcal de tractament de residus, de 70,46 euros, per la qual cosa en aquest domicili de Rubí paguen el 2024 per residus 162,53 euros (104 euros més que l’any anterior).

Els Defensors de la Ciutadania critiquen la falta d’informació de la taxa al Vallès

Els síndics retreuen a les administracions falta de transparència i han remès actuacions a la Síndica de Catalunya, Esther Giménez-Salinas

A Sabadell hi ha casos de domicilis que han hagut de pagar ja més de 120 euros pel nou impost

El més llegit