El parc Güell recapta 182 milions en la seva primera dècada d’entrada regulada

Va ser a mitjans del 2009 que per primera vegada es va posar sobre la taula la possibilitat de regular l’accés al parc Güell per frenar la massificació turística i finançar el manteniment del patrimoni. La llavors tinent d’alcaldia de Medi Ambient, Imma Mayol, va plantejar un perímetre per al jardí d’Antoni Gaudí, fet que incloïa la venda d’entrades per poder-hi accedir. Però no hi va haver quòrum polític, es va saltar de mandat i llavors va ser CiU el que, sota l’alcaldia de Xavier Trias i quan la cosa ja era insostenible amb més de nou milions de visitants anuals, va aplicar la mesura l’octubre del 2013. Des d’aleshores, en els 10 exercicis que van del gener del 2014 al desembre del 2023, el parc ja ha ingressat prop de 182 milions d’euros i els accessos s’han reduït a la meitat, amb un global de 28 milions en tota la dècada. Un negoci rodó. Segons es miri, és clar, perquè els guanys i les externalitats vinculades al turisme van de vegades per camins dispars. A mitjans d’octubre del 2013, la premsa titulava que la venda d’entrades generaria un milió d’euros a l’any. Era la previsió de l’empresa municipal BSM, el conglomerat públic que tant et gestiona el patrimoni de Gaudí com et controla la zona blava d’aparcament, el Zoo de Barcelona, el Tibidabo o el Bicing. Es van invertir tres milions d’euros en el condicionament del recinte, amb noves tanques, taquilles, accessos i equipaments per estar a l’altura del que s’esperava. Eren 1,7 hectàrees que incloïen llocs com l’escalinata amb la salamandra, la sala Hipòstila, la plaça de la Natura, el pòrtic de la Bugadera, la Casa del Guarda i els jardins d’Àustria. En total el 7,9% de la superfície del parc que, al principi, havia d’allotjar 60 cases. Aquest va ser l’encàrrec embrionari d’Eusebi Güell a Antoni Gaudí. Però la cosa no va triomfar i només es van aixecar dues mansions. O sigui que d’urbanització opulenta es va passar a jardí privat, primer, i municipal, després, amb la venda el 1922 a l’ajuntament, que el va obrir al públic el dilluns 26 d’abril del 1926. En l’edició de La Vanguardia del dia anterior es deia això: "Atès el caràcter del parc esmentat, l’alcaldia espera que les persones que el visitin respectin les plantacions i la decoració. Al parc Güell estarà prohibit organitzar àpats i berenars, així com encendre focs". Es podria escriure avui... Es compliran 100 anys el 2026, quan també està previst un Any Gaudí pel centenari de la mort del genial arquitecte. Aleshores ja s’haurà superat folgadament la xifra de 200 milions recaptats per la venda d’entrades des del 25 d’octubre del 2013, tenint en compte que només el 2023 es van recollir 34,7milions. Van ser exactament 34.677.853 euros i 4.473.470 visitants (el 15% no paguen entrada, per les bonificacions a veïns o a barcelonins donats d’alta en el programa Gaudir Més). La xifra no es queda gens lluny dels 4,7 milions d’accessos registrats l’any passat per la Sagrada Família, que, en canvi, va ingressar 126,7 milions d’euros, gairebé quatre vegades més. Sense taquilles L’ampliació de la zona regulada, el juny del 2020, va suposar el segon gran canvi al jardí modernista del barri de la Salut. Es va passar d’1,7 a 12 hectàrees sota regulació, de manera que les arribades a aquesta zona de Gràcia es van reduir a la meitat, de 9 milions a 4,5. Des d’aquest juliol passat, a més, les entrades ja només es poden comprar de manera anticipada a través d’internet, així que res d’anar a provar sort a les taquilles. Les memòries d’activitat de BSM dels últims 10 anys deixen clar que el parc Güell ha passat de ser un jugador de banqueta a gairebé portar el 10 a l’esquena. L’import net de la xifra de negoci d’aquesta empresa municipal el 2023 va ascendir a 188,6 milions, dels quals el 18,4% són imputables al jardí de Gaudí. Només Serveis Municipals AREA, empresa creada el 2005 que gestiona tot l’aparcament a la via pública (zones blava i verda, càrrega i descàrrega, autocars...), és encara per sobre, amb el 20,6% del total i 38,9 milions d’euros ingressats, quatre milions més. Això significa que el parc de la Salut ingressa més diners que els aparcaments subterranis (15,9%) i molt més que l’anella olímpica (12,4%), el parc d’atraccions del Tibidabo (9,7%), la grua municipal (8,4%) i el Zoo (5%). N’hi ha prou de mirar enrere, fins al 2016, primer any en què el parc apareix desglossat en els comptes. En aquell exercici, la xifra de negoci del parc Güell va ser de 15.849.988 (menys de la meitat que el 2023, amb gairebé tres milions de visitants), el 12,3% de la xifra total de negoci de BSM, sis punts menys que ara. També surt a compte a Parcs i Jardins, que va licitar la llibreria botiga del recinte per 775.000 euros a l’any. El jardí de la Salut va ser sens dubte un fracàs comercial en el seu origen, una urbanització inspirada en experiències britàniques (això explica la k de park) massa avançada al seu temps. Avui, no obstant, és un èxit turístic. I econòmic: la ciutat va pagar el 1922 als Güell 3,2 milions de pessetes (uns 19.000 euros), el que ingressa avui el parc qualsevol dia abans de l’hora de dinar.

El parc Güell recapta 182 milions en la seva primera dècada d’entrada regulada

El parc del barri de la Salut va ingressar el 2023 un total de 34,7 milions d’euros i es va quedar només a 300.000 visitants de la Sagrada Família

L’ampliació de la zona regulada, el juny del 2020, va suposar el segon gran canvi al jardí

La ciutat va pagar el 1922 als Güell 3,2 milions de pessetes (uns 19.000 euros), pel parc

El més llegit