Les quatre icones de Gaudí, una mina d’or per a BCN

¿Què seria de Barcelona sense Gaudí? És la pregunta que algú va fer anys enrere en aquell temple de la saviesa que és Forocoches. I entre les moltes respostes, n’hi ha una que, intentant encendre el debat, convida a la reflexió. "Seria Madrid", va dir un. Amb platja, per descomptat, hi van afegir molts. El cas és que la capital catalana, malgrat tenir més de 2.000 anys, deu bona part de la seva peculiaritat i encant contemporani als edificis i als monuments que va llegar el genial arquitecte nascut a Reus (o Riudoms) el 1852. Es pot donar la culpa de l’auge turístic als Jocs del 92, però sense la Pedrera, la Casa Batlló, el parc Güell i la Sagrada Família, la ciutat potser hauria viscut un prime més fugaç, per tornar després a un cert anonimat, com li ha passat a tantes altres seus olímpiques. Aquests big four del modernisme, a més de ser una atracció i formar part del patrimoni de la Unesco, són autèntiques màquines de facturar, amb uns ingressos anuals superiors als 240 milions d’euros. Només el 2023, van acumular gairebé 12 milions de visites. Antoni Gaudí era un més dels arquitectes que embadalien la classe acabalada de Barcelona. Passava el mateix amb Enric Sangier (Casa Arnús), Adolf Ruiz Casamitjana (La Rotonda), Lluís Domènech i Muntaner (Sant Pau) o Josep Puig i Cadafalch (Casa Amatller). Poc podien imaginar que el somni d’una colla de famílies burgeses, que en alguns moments va esdevenir competició d’art vertical, acabaria convertint-se en el principal reclam de la ciutat. I així ha estat: 98 anys després de la mort de Gaudí, la majoria dels llocs més visitats a aquesta riba del Mediterrani van sortir de la seva llibreta (o dels seus esbossos). Amb permís del Museu del Barça, l’Aquàrium, el Poble Espanyol i el Museu Picasso. Els anys del virus La basílica de l’Eixample va rebre el 2023 un total de 4.707.367 visitants, una xifra molt similar a la del 2019, any que manté el rècord absolut amb 10.000 entrades més. La taquilla es va tancar amb uns ingressos de 127 milions d’euros. Va suposar la recuperació definitiva després de tres anys negres per culpa de la pandèmia: 760.000 visitants el 2020, 1,26 milions d’accessos el 2021 i 3,78 milions el 2022. En l’actualitat, la Sagrada Família rep gairebé 13.000 visitants diaris (xifra equivalent a la població del barri d’Horta) que generen una facturació mitjana de 350.000 euros al dia. És el monument més visitat de Barcelona. El parc Güell va tenir l’any passat uns ingressos de 34,7 milions, la xifra més alta des que el consistori va decidir, l’octubre del 2013, tancar la zona monumental del jardí del barri de la Salut. Aquests primers deu anys, de fet, aquest monument ja ha aconseguit per a les arques municipals més de 180 milions, amb un repunt important a partir del juny del 2020, quan es va ampliar d’1,7 a 12 les hectàrees de pagament. El global del parc va passar de nou a quatre milions de visitants, però a l’eliminar la zona gratuïta, els ingressos es van disparar al créixer la demanda tarifada, dels 21,3 milions de 2019 als 34,7 actuals. Es va aconseguir reduir a la meitat la pressió turística del parc, i de retruc, els guanys van créixer un 63%. La Casa Batlló, gestionada des del 1993 per la família Bernat, antiga propietària de l’empresa Chupa Chups (venuda el 2006, es va dir al seu moment, per uns 400 milions d’euros), va ingressar el 2023 un total de 56,3 milions d’euros (un 57% més que el 2022) després de rebre la visita d’1,57 milions de persones, el doble que el 2013. El resultat abans d’impostos va ser de 30.722.099 euros, gairebé el doble que en l’exercici anterior. Al marge dels esperables dividends (uns 15 milions el 2023), el family office també destina bona part dels diners a la millora de l’immoble: els últims cinc anys, 20 milions destinats a la restauració i modernització de la Casa Batlló. Ja ho van fer amb el salt de segle, després que, el 1996, van obrir la casa al públic per primera vegada després de dècades com a edifici d’oficines i vivendes. El 2002 es va obrir la planta noble i dos anys després es va recuperar i va obrir les golfes. Ja el 2005, el monument va ser declarat patrimoni mundial de la Unesco. I d’aquí, a volar: il·luminació de la façana, visites interactives, epicentre de Sant Jordi amb el frontis atapeït d’immenses roses (obra de l’agència Hac) o l’experiència immersiva adaptada a partir del 2021. "Continuar creixent" La Pedrera, en mans de la fundació Catalunya La Pedrera, va ingressar el 2023 prop de 22,3 milions per la venda d’entrades. Entre gener i desembre, la també coneguda com a Casa Milà va rebre la visita de prop d’un milió de persones, xifra molt similar a la registrada els anys anteriors a la covid. Per al 2024, segons un portaveu de la fundació, la idea és "continuar creixent i superar els nivells precovid; sempre assegurant la qualitat de l’experiència del visitant i el control dels aforaments per complir els protocols de seguretat". A més de reinvertir els diners en la millora del seu patrimoni (són també propietaris del Món Sant Benet, entre altres espais), la fundació, segons assenyala un portaveu, destina bona part dels seus guanys a projectes socials transversals: l’atenció de les persones grans, la generació de llocs de treball per a persones en situació de vulnerabilitat o la promoció de vocacions científiques. L’‘efecte Benet’ La finca del número 92 del passeig de Gràcia és l’obra de Gaudí que menys increment de visites ha experimentat. De fet, l’any passat va rebre menys turistes que en la primera dècada del segle XX, amb anys (2006 o 2007) en què es van vendre gairebé 1,4 milions d’entrades. La resta de monuments del big four gaudinià, en canvi, han dibuixat una escalada considerable. La Sagrada Família, per exemple, amb 1.420.087 entrades l’any 2000 (el 1994 eren 700.000) i 2.376.780 el 2005, estava no fa tant a anys llum dels 4,7 milions actuals. El 2011 es va produir el primer gran salt amb la consagració de la basílica, el novembre de 2010, per part del papa Benet XVI: es va guanyar de cop un milió més de visites i es va superar el llistó dels tres milions. La barrera dels quatre milions es va polvoritzar el 2016, amb una collita de 4.561.848 accessos. No seria estrany tancar el 2024 amb cinc milions de pelegrins. El parc Güell només té registres des del 2014, el primer exercici sencer amb el perímetre regulat i de pagament. Aquell any van ser 2,6 milions d’entrades, i la cosa es va estabilitzar sobre els tres milions des del 2016 fins a la pandèmia. Els anys 2022 i 2023, amb la covid ja enrere, es van superar de llarg els quatre milions. Més enllà dels quatre grans monuments, Barcelona té altres obres rellevants de Gaudí. La Casa Vicens, a Gràcia, va rebre el 2023 la visita de 200.000 persones, un 58% més que l’any anterior i un 22% més que abans de la pandèmia. Aquesta finca va ser adquirida el 2014 pel banc andorrà MoraBanc, que, després d’una reforma integral, la va obrir al públic el novembre del 2017. La xifra de negoci del 2022 va ser de 2.125.464 euros. Aplicant aquest elevat augment d’entrades del 2023, l’exercici devia tancar àmpliament per sobre dels tres milions. La propietat, però, encara arrossega el deute de la reforma (uns quatre milions) i de la compra de l’immoble, un import que no es va fer públic, però que va rondar els 30 milions. A tots aquests monuments caldria afegir-hi la Torre Bellesguard, a Sant Gervasi, o el Palau Güell, al Raval. La primera és l’única finca de tota aquesta llarga llista que no forma part del patrimoni de la Unesco, però no per això deixa de ser una de les perles que Gaudí va llegar a Barcelona. Passa el mateix amb l’escola de les Teresianes, a Ganduxer, l’obra més minimalista del genial arquitecte, que, per ordre de les religioses, va haver de contenir el seu jardí, o la Casa Calvet, l’únic edifici de l’autor que va ser premiat per l’Ajuntament de Barcelona. Un cop d’ull a monuments d’altres països permet posar-nos en context. El Colosseu de Roma va generar el 2023, amb 12 milions de visites, uns ingressos bruts de 80 milions d’euros. La Torre Eiffel de París, amb 6,2 milions de visitants, va ingressar el 2022 uns 113 milions. Segons un estudi, l’atracció mundial que més genera és l’edifici Burj Khalifa (el més alt del planeta), a Dubai. Amb entrades des de 44 euros, es preveu que aquest any recapti més de 650 milions d’euros. Li segueixen l’edifici de l’òpera de Sydney, amb gairebé 300 milions, i tanca el podi l’Empire State Building, amb més de 160 milions. En aquesta classificació, l’únic exponent espanyol és la Sagrada Família, que ocupa el lloc número nou. Curiosament, l’única icona religiosa de la llista. De Barcelona al cel.

Les quatre icones de Gaudí, una mina d’or per a BCN

La Torre Bellesguard, la Casa Vicens, el Palau Güell i la Casa Calvet, entre altres reclams, se sumen a l’oferta gaudiniana

La Sagrada Família és el novè monument que més diners genera del món. El primer és l’edifici Burj Khalifa, a Dubai

La Sagrada Família, el parc Güell, la Pedrera i la Casa Batlló generen uns ingressos anuals superiors als 240 milions d’euros

El 2023 van acumular prop de 12 milions de visites

El més llegit