Carme Solé convida en el pregó a mirar el món amb els ulls d’un nen

"La mirada d’un nen ho pot expressar tot: curiositat, joia, tendresa, il·lusió. També por, tristesa i dolor, soledat i absència d’amor. Si la humanitat actués amb la mirada d’un nen, segur que el món seria molt millor". És la invitació que la il·lustradora, pintora i escultora Carme Solé Vendrell (1944), nascuda i criada a Horta, va fer en el pregó de la Mercè que va protagonitzar ahir a la tarda. Des del Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, Solé va donar amb el seu discurs el tret de sortida de les festes de la ciutat. I ho va fer amb un pregó dedicat als nens i la seva infància, amb paraules que van versar sobre la mirada més innocent i pura de les coses, i també de les ciutats: la mirada dels nens. "Diuen que la mirada és el mirall de l’ànima i és cert". Per a Solé, la de la infància encara ho és més. La seva va estar marcada per la mort de la seva progenitora, Matilde, quan ella tenia 9 anys, un fet que diu que li va marcar la mirada, però que no va evitar que visqués una infància feliç. La mirada d’un nen no només la formen les bones vivències, sinó que també la representen les dolentes. "Hi ha monstres que viuen en els contes, però n’hi ha d’altres, com la gana, la guerra, el maltractament i l’esclavitud, que viuen en la realitat diària de nens d’arreu del món". Les seves il·lustracions del llibre La croada dels infants, que acompanyen el poema narratiu escrit per Bertolt Brecht, ho exemplifiquen. Mostren l’horror de la guerra i com la viuen els nens. "No entenc les guerres, no entenc la mort de tants i tants nens, el patiment de nens maltractats, nens soldats, els que són moneda de canvi per trànsit d’òrgans o prostitució". Per a ella, "les coses més inhumanes les pateixen els nens i cal denunciar-les". Per això vol que es lluiti perquè "l’únic llenguatge universal sigui el somriure d’un nen". El seu vincle amb la ciutat Durant el pregó, Solé i tres adolescents van pintar l’expressió Mercè 24 i van fer un dibuix de color blau, groc i vermell, "tres colors amb els quals es poden fer tots els altres", en una tela en blanc per mostrar "la immensa varietat que hi ha entre tots els éssers humans". El vincle de Solé amb Barcelona arriba a les seves arrels. El seu besavi Pere Solé Franquesa va ser regidor de l’Ajuntament d’Horta i va firmar l’annexió del fins aleshores poble a Barcelona. "Em vaig educar en una família compromesa amb el barri i no he entès mai la vida sense aquest compromís". La seva mirada de nena es va construir al teatre, on va explicar que es va educar estèticament i socialment, i que després va tenir una gran influència sobre la seva obra. Va recordar que de petita tenia molt poques joguines. "Jugàvem amb els cosins a jocs inventats i amb paraules pròpies". Va lamentar que ara els nens estiguin "abduïts per les pantalles" i que se’ls "privi de saber quins sentiments tenen". "Veure’ls passar imatges ràpidament, amb el cap abaixat, cap a les pantalles, fa por. No hi ha res que els estimuli la imaginació". Per això va animar a educar els nens en una bona lectura i a ser escoltats i atesos. Solé va il·lustrar el seu primer llibre el 1968 i des d’aleshores ha posat imatge a més de 700 títols entre àlbums i llibres de text. Des de la dècada dels 80 va començar a treballar amb diverses editorials estrangeres i ha publicat en diferents països. Jon’s Moon va ser el llibre que la va donar a conèixer internacionalment i que es va editar en més llengües. Va trobar "la llibertat que havia buscat sempre" en el llibre La Lluna, la Terra i el Sol, utilitzant guaix (un tipus de pintura amb base a l’aigua) i pinzellades lliures. I també va destacar el seu últim llibre autobiogràfic Mitama i la cançó del mar, que va trigar més de 30 anys a fer. Grans autors Va tenir el privilegi de ser l’única persona que va il·lustrar els contes de Gabriel García Márquez. "Escrito para que Carmen lo hiciera ver", aquestes són les paraules que el premi Nobel de literatura va deixar escrites sobre el seu conte La Luz es como el agua després d’admirar les il·lustracions originals que l’artista catalana havia fet per a aquest relat. "Ell, que deia que no sabia sintetitzar, va descriure exactament en poques paraules que il·lustrar és fer veure", va dir Solé, que va reconèixer "la sort" que va tenir d’il·lustrar grans autors, com Mercè Rodoreda, Pere Calders i Miquel Martí i Pol. "És una artista amb una trajectòria espectacular, reconeguda internacionalment, que ens fa sentir orgullosos", va afirmar l’alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, que va presidir el pregó i que va compartir el compromís amb els drets dels infants. "Massa sovint les nostres vides no tenen en compte la mirada dels nens. Vull que en aquesta Mercè pensem en ells".

Carme Solé convida en el pregó a mirar el món amb els ulls d’un nen

Des del Saló de Cent, la il·lustradora va donar el tret de sortida de la Mercè amb el seu discurs. I ho va fer amb un missatge dedicat als més petits i a la infància: «No entenc les guerres; no entenc la mort de tants i tants nens».

El més llegit