El Cercle proposa ampliar el nombre de municipis de l’AMB

¿Quina és la fórmula més eficient per governar la conurbació que integren Barcelona i les ciutats del seu entorn? El debat sobre la governança de la Barcelona metropolitana fa anys que està sobre la taula i no li han faltat topades polítiques. Entre diferents forces, com quan importants alcaldes socialistes es van plantar a Ada Colau per mostrar el seu rebuig a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ampliada que encapçalava l’exalcaldessa quan presidia l’entitat, i fins i tot en el si intern del PSC. Des que va arribar a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni no ha deixat de promoure la idea d’una Gran Barcelona de 5 milions d’habitants, amb picades d’ullet al Maresme i el Vallès inclosos. La cara visible del lideratge metropolità, el també socialista Antonio Balmón, ha descartat obertament l’ampliació l’AMB a curt termini. També ho va fer Xavier Trias en el seu recent comiat de l’AMB, de la qual va ser artífex juntament amb Balmón. En aquest entramat d’idees sobre com governar la Gran Barcelona, ara és el Cercle d’Economia el que aporta el seu gra de sorra. Ho fa en un complet informe titulat L’hora de la Barcelona Metropolitana, en el qual un grup d’experts –entre ells l’escriptor Jordi Amat, l’arquitecte Enric Batlle i el "pare" de la Constitució Miquel Roca Junyent– apressen a revisar l’actual model de governança metropolitana per donar resposta a grans reptes com l’accés a vivenda assequible, l’enfortiment de la xarxa de transport públic, les desigualtats socials i la promoció econòmica de les ciutats. Prenent com a referència el marc de la Regió Metropolitana de Barcelona, és a dir, la Barcelona dels cinc milions d’habitants, els experts esbossen una recepta de revisió de la governança actual a través de dues possibles vies. En primer lloc, l’ampliació de l’AMB amb més municipis i més competències. D’altra banda, la creació d’una vegueria de la regió metropolitana de Barcelona. Tot i que l’esmentat informe admet que "l’opció d’una AMB ampliada, tant des del punt de vista territorial com funcional, és la que més sentit té i la que segurament podria donar millors resultats". Entre altres motius, pels probables solapaments de competències i disfuncions d’una potencial nova vegueria amb la del Penedès i amb una institució tan consolidada com l’AMB. La solució, però, no estaria pas exempta de costos. Un d’ells seria, per exemple, la possible debilitació de la Diputació de Barcelona (DIBA), ja que, a ulls del Cercle, "la consolidació d’una entitat local forta de governança metropolitana hauria de suposar que assumís gran part de les competències i recursos que té avui la DIBA". Un canvi de pes, admeten els experts, "que requereix un gran consens polític", especialment per la protecció constitucional que té la unitat territorial de la província, segons el parer del Tribunal Constitucional. Raons de la proposta Són diversos els motius que porten el Cercle d’Economia a emfatitzar la necessitat de revisar la governança metropolitana. Un: que "mentre l’AMB actua com a paraigua institucional per a 36 municipis, la resta es troben orfes d’una mínima coordinació". Iniciatives com la de l’Arc Metropolità en la segona corona metropolitana busquen posar fi a aquesta orfandat. El segon: la gran densitat institucional d’administracions que "no necessàriament es coordinen d’una manera eficient". I encara un altre: la necessitat prioritària de construir una cultura metropolitana, afany per al qual fan una crida als diferents governs, des de l’Estat fins a la Generalitat, passant pels ajuntaments. "És necessari que la Generalitat lideri el procés de proposta al Parlament de Catalunya per emprendre les accions necessàries de millora de la governança metropolitana de Barcelona", conclou l’informe, que també s’atreveix a criticar els executius locals demanant-los "que superin el localisme i acceptin les conseqüències de les interdependències del municipi que representen amb la resta de municipis". Revisió, així ho conclou taxativament el Cercle, que ha de posar el focus en la Barcelona dels cinc milions d’habitants, com argumenta citant en diverses ocasions el Compromís Metropolità 2030 que va encapçalar Colau. "Balanç insatisfactori" Aquest nou informe del Cercle s’emmarca en l’aniversari dels 50 anys d’una altra anàlisi de l’entitat titulada Gestió o caos, l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El document reclamava la necessitat que la Barcelona metropolitana es dotés d’instruments de planificació i gestió supramunicipals per fer front als nombrosos reptes urbanístics, econòmics i socials que tenia plantejats. Segons el parer del Cercle, "durant aquests últims 50 anys hi ha hagut avenços i retrocessos en la governança de la Barcelona metropolitana, de manera que molts d’aquests reptes continuen pendents i amb el temps se n’han afegit d’altres, com la sostenibilitat i la digitalització". En termes de les problemàtiques ja citades, els experts rubriquen que "el balanç és insatisfactori", especialment per la "regressió" en l’àmbit de la vivenda i les "millores insuficients" en mobilitat. Fins ara, l’encaix metropolità a Catalunya s’ha tractat en tres fases importants: el debat territorial de 1987 que va acabar amb la supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona a càrrec de Pujol; en el debat de l’any 2000, a partir de l’Informe sobre la revisió del model organitzatiu territorial de Catalunya, i en l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 2006, que va suposar la creació de l’AMB i les vegueries. Segons el Cercle, la quarta ocasió propícia per impulsar el debat és ara, ja que opinen que una administració única en tot l’Estat com és l’AMB ha consolidat la seva maduresa, una afirmació que rellevants figures metropolitanes, com Balmón o Trias, no veuen pas tan clara.

El Cercle proposa ampliar el nombre de municipis de l’AMB

L’entitat empresarial aposta per revisar el model per donar resposta a grans reptes com l’habitatge assequible, la millora del transport públic i la promoció econòmica.

El més llegit