Només dos dels 36 túnels de Barcelona compleixen la normativa

La immensa majoria dels túnels de Barcelona no compleixen la normativa municipal vigent, aprovada el 2016. Però això no implica que l’ajuntament estigui fent cas omís de les seves pròpies regles. Passa que 34 de les 36 galeries viàries de la capital catalana es van construir abans del desplegament d’aquesta instrucció tècnica, amb la qual cosa només estan obligades a posar-se al dia, dins de les seves possibilitats, si són objecte d’algun tipus de reforma. La cobertura d’un tram de la Ronda de Dalt o el de Glòries són els únics que compleixen tots els requisits a l’haver-se construït en aquesta dècada. Així les coses, dels 15.273 metres de túnels viaris, només 1.153 metres disposen de tots els elements de seguretat, senyalització, il·luminació i sortides d’emergència que caldria. Dels desfasats, només el de la Rovira té un pla de millora, per valor de 17 milions d’euros, que hauria de començar a executar-se a principis del 2025. L’ajuntament, en qualsevol cas, aclareix que tots són segurs i estan monitoritzats. El consistori acaba de treure a concurs la gestió dels túnels viaris per als cinc anys vinents, el quinquenni 2025-2030, per un valor estimat de 4,8 milions. Aquesta tasca es realitza des del Centre de Control de Túnels, situat al carrer Torrent de l’Olla, on es troba el Centre de Serveis Municipals. En total, són una mica més de 15 quilòmetres d’asfalt, una nimietat respecte als prop de 1.400 quilòmetres lineals de carrers que ocupen, amb les seves voreres, un total de 20 quilòmetres quadrats de superfície, el 20% del total de la ciutat. No és el tema que ens ocupa, però l’espai destinat al sistema viari gairebé dobla el de parcs i jardins urbans (13 km2). Operador i manteniment Jordi Raboso, director d’Espai Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, explica que aquest contracte és diferent del de manteniment. Aquesta adjudicació concreta fa referència a l’operador dels túnels viaris, això és, l’empresa que supervisarà que tot vagi bé i s’encarregarà de mobilitzar els mitjans corresponents en cas d’incidència. Després hi ha el concurs que reparteix la cura de la infraestructura. Cosins germans. Sobre el fet que gairebé totes les galeries viàries estiguin fora de normativa, Raboso apel·la al sentit comú al recordar que totes es van construir abans d’aquesta instrucció tècnica. Passa el mateix amb les vivendes, ja que les d’abans no compleixen amb els reglaments contemporanis, però no per això cal enderrocar-les. «Ha de quedar molt clar que tots els túnels són segurs i estan controlats en tot moment». I prossegueix: «És més, molts d’ells mai es podran actualitzar al 100% per la seva configuració. Seria necessari enderrocar-los i tornar a construir-los». L’adjudicatari haurà de garantir la presència de personal les 24 hores dels 365 dies de l’any. Entre les seves comeses hi ha la de controlar l’activitat dins de les galeries: control de gàlib, vehicles aturats a l’interior, avisos d’emergència, fallades en els equips d’il·luminació o ventilació, ús de sortides d’emergència, passos de camions amb càrrega perillosa o sinistres de trànsit. Per a cada cas, haurà de seguir un protocol d’actuació per minimitzar l’afectació el mínim possible. Càmeres de videovigilància Deu dels 36 túnels viaris de Barcelona ni tan sols disposen de càmeres de videovigilància, tot i que aquesta carència sol coincidir amb les galeries més curtes i, alhora, lligades a trams més llargs que sí que disposen de registre d’imatges. Explica Raboso, a més, que per a aquests casos se sol recórrer a les càmeres de mobilitat, que també enfoquen a les galeries. Però tot i així, existeixen punts cecs, com el del túnel de les Camèlies, a la ronda del Guinardó. Allà van veure fum fa uns dies en una càmera de trànsit i, al no poder determinar-ne l’origen, van iniciar el protocol per incendi. Va resultar ser una bengala llançada des de l’estadi de futbol de l’Europa. El túnel més extens de la ciutat (tenia el rècord europeu el 2002, quan es va inaugurar) és el de Badal, que forma part de la Ronda del Mig. Amb 2.200 metres, va de la plaça de Cerdà fins a Sabino Arana, a escassos 60 metres de la Diagonal. El més curt és a la Ronda de Dalt, a l’altura del parc de Cervantes, i són uns segons de res per recórrer poc més de 90 metres. Preguntat sobre quin és el que causa més problemes, Raboso assenyala els túnels amb més intensitat de trànsit. Té la seva lògica: com més circulació, més opcions de complicacions. Vehicles avariats i sinistres de trànsit són els problemes més habituals, però l’operador també haurà de lidiar amb persones caminant pel voral. En el de Glòries, per exemple, ja ha passat en més d’una ocasió que un vianant decideix creuar el quilòmetre de túnel a peu.

Només dos dels 36 túnels de Barcelona compleixen la normativa

L’ajuntament, que aclareix que tots són segurs i estan monitoritzats, acaba de treure a concurs la gestió de les galeries perquè es posin al dia en els cinc anys vinents.

El més llegit