"Ningú troba pis a Barcelona"

L’habitual febre de recerca de pis de lloguer al setembre, quan molts arriben a Barcelona per feina o estudis, i molts d’altres planegen una mudança després de les vacances, s’ha convertit en una carrera contra rellotge i una pugna entre inquilins per aconseguir els escassos pisos disponibles per a lloguer de llarga durada. Són tan pocs els que hi ha anunciats a preus inferiors a la mitjana (1.193 euros segons els contractes firmats en el segon trimestre), que és freqüent que tant en aquest tram de preus com fins i tot una mica per sobre les ofertes rebin centenars de sol·licituds. Aquest diari ha comprovat com en no pocs casos acumulen més de 500 peticions després de tot just 24 hores que es publiqui. Segons dades d’Idealista, la mitjana de peticions a Barcelona se situa en 63 després de doblar-se en un any la pressió en la recerca. La vertiginosa expansió del lloguer de temporada (ja suposa el 42% del total d’anuncis) suposa l’alternativa triada per molts propietaris davant les condicions imposades per la llei d’habitatge i el control de preus de llarga durada. Un fenomen que ha reduït com mai els pisos disponibles per arrendar per cinc anys, prorrogables. El principal portal immobiliari en volum d’oferta, Idealista, comptava llavors tan sols amb un centenar d’opcions de llarga durada per sota de la barrera dels 1.200 euros, davant dos terços de l’oferta per mesos. Fins i tot pujant el pressupost fins als 1.500, només s’opta a un 20% de l’oferta de la ciutat, que en aquests trams de preus és majoritàriament de temporada. Oferta pírrica D’aquesta manera, i davant una "exageradíssima demanda" que en l’actualitat contrasta amb la pírrica oferta, aconseguir un pis és cada vegada més difícil, tret que es disposi d’una economia folgada. Resumeix així la situació el portaveu de l’escola i associació d’API de Catalunya, i també responsable jurídic del col·lectiu, Carles Sala. "Ja no és només un problema d’universitaris que inicien el curs, és que ningú troba pis" atesa l’escassa cartera disponible a la capital catalana. L’expert il·lustra la situació amb el cas d’un dels seus associats, que fa uns dies va posar dos anuncis de lloguer i en poc més d’una hora havia rebut ja "més de 700 peticions". Però a més, com millor és el preu o les característiques més desitjables per a l’embogit mercat, més es dispara la xifra de candidats. Un informe de l’Observatori del Lloguer de la Fundació Lloguer Segur i la Universitat Rei Joan Carles, publicat ahir, afirma que a Barcelona, de mitjana, "362 persones s’interessen per una mateixa oferta d’un pis de lloguer en 10 dies, cosa que suposa, amb diferència, la dada més alta de tot el país". Al·ludeix a casos en què se sobrepassen els 2.700 contactes. N’hi ha prou amb fer una ullada a Idealista, que registra les vegades que els usuaris entren en un anunci i els mails de petició de visita que aquest rep. Per sota dels 1.200 euros, els anuncis publicats fa unes hores o escassos dies acumulen centenars de demandants. Fins i tot en els molts casos que es fa cas omís de l’obligatorietat d’informar del preu límit que marca l’índex estatal (aplicat a Catalunya) o del lloguer previ que hi va haver en aquest pis. Però la voracitat del mercat és tal que molts anunciants ja no accepten (automàticament filtrades) les sol·licituds si no van acompanyades d’un perfil de l’aspirant a inquilí. D’aquesta manera preseleccionen els que més interessen. Que solen ser persones per a qui l’arrendament no suposaria més d’un 30% dels seus ingressos. Una tria que converteix a les parelles amb dues nòmines en l’habitant més cobejat. I tot i que només ho admetin des de l’anonimat, els agents de la propietat representen cada vegada a més propietaris que, en l’actual conjuntura normativa, en molts casos descarten monoparentals o parelles amb fills i economies ajustades, perquè suposen inquilins vulnerables i que no podrien treure del pis en cas d’impagaments. "L’amo se sent indefens legalment i intenta buscar els inquilins més solvents i amb referències", requisits que també eliminen molts joves que es volen independitzar i no poden demostrar si són o no bons pagadors, i immigrants amb llocs de treball fràgils, explica el responsable d’una immobiliària de la Nova Esquerra de l’Eixample. En aquest escenari, un pis de 60 metres quadrats i 1.100 euros al carrer d’Aragó anunciat tan sols unes hores abans sumava aquest dilluns passat gairebé 200 nòvios. Però si l’immoble en qüestió té afegits extra, com ser un àtic, la situació encara es caldeja més. Un a Camp de l’Arpa sumava 2.420 visites i 501 contactes des del cap de setmana, pels seus 35 metres construïts més 15 de terrassa, a 870 euros sense ascensor. Exemples disputats Per un piset de 60 metres al carrer de moda, Consell de Cent, amb ascensor, es demanen 1.005 euros en consideració al límit imposat a Catalunya, cosa que li ha suposat en pocs dies arribar a les més de 5.100 visualitzacions, amb 529 contactes per mail. Per un miniàtic (la paraula màgica) al carrer de Mallorca, de només 30 metres construïts i sent un cinquè sense ascensor sospiren des de fa tres dies gairebé 600 interessats que han enviat la seva petició de visita, entre els 5.400 que han estudiat l’anunci. La raó són els 800 euros que es demanen de renda, un preu que amb prou feines és possible trobar ja si no és a la perifèria o en habitacles minúsculs o sense cèdula. A la recerca de preu o de llum, els aspirants semblen desdenyar l’altura, el que revela que hi ha molts joves a la recerca d’un sostre. Així, un altre quart sense ascensor al Guinardó, a 1.050 euros, petit però amb 27 metres de terrassa, havia seduït aquest dilluns 3.800 cercadors, dels quals més del 10% esperaven poder fer una visita. Similars quotes a les assolides per un pis de 73 metres quadrats al cor de Gràcia, sense ascensor, a 1.165 euros, que es distingeix per ser un dels pocs en què el seu propietari o gestor deixa telèfon en lloc de comptar només amb el contacte online.

"Ningú troba pis a Barcelona"

Amb l’inici de setembre, l’escassetat d’oferta de lloguers de llarga durada per sota de 1.200 euros desencadena batalles entre possibles inquilins. Fins a 600 pugnen per un mateix pis a la ciutat.

El més llegit