El libanès que hi ha darrere de l’únic resort urbà de Barcelona

Per dimensions inversemblants en una ciutat com Barcelona, per historial emocional, per la seva faraònica reforma, per la seva espectacularitat, per ser l’únic resort urbà de la ciutat i per la tornada en gran que ha celebrat aquest dijous, l’hotel Torre Melina Gran Meliá torna a protagonitzar l’estrena (o reestrena) hotelera de l’any, com ja va passar amb la seva primera etapa just abans dels Jocs Olímpics del 92, quan va ser l’hotel Juan Carlos I. Va aixecar el teló de nou el gener passat, però fins ara no havia rematat una rehabilitació integral que ha costat 40 milions d’euros i culmina amb el debut d’una terrassa panoràmica a la seva planta 17a, fins ara inexistent però que entra directa al podi dels millors miradors barcelonins. El renaixement de l’hotel i el final d’obres han portat a Barcelona Gabriel Escarrer, president i conseller delegat de Meliá Hotels International, i Tony Chedraoui, fundador i CEO de Tyrus Capital. Meliá va anunciar l’any passat que gestionaria el luxós hotel després que el grup inversor libanès l’adquirís, cosa que posa fi a quatre anys de tancament. La història del Juan Carlos I, que es va convertir en icona local des dels seus inicis olímpics i va viure diversos canvis de titularitat i gestió, havia tocat fons el 2020, quan va haver de tancar per la pandèmia i els deutes acumulats. Es va convertir durant anys en l’únic hotel que no va reobrir després de la crisi sanitària. Però després del relleu empresarial, el rellançament ha sigut proporcional al dol, amb un establiment que dona un upgrade a la capital catalana. L’hotel s’ha reinventat literalment, amb un total de 391 habitacions (menys i millors), 18 sales per a esdeveniments interiors i exteriors, diverses piscines, 25.000 metres quadrats de jardins centenaris i una oferta gastronòmica que inclou diversos estils, del singular beach club Beso Beach a l’Erre Barcelona, la rostidoria de luxe d’Íñigo Urrechu. Per a viatgers i barcelonins El mallorquí director de l’hotel, Ramon Vidal, assegura a aquest diari que més enllà de la seva oferta cinc estrelles d’allotjament –que en aquests mesos ha atret sobretot viatgers nacionals, britànics, francesos i nord-americans–, els seus restaurants es nodreixen bàsicament de clients barcelonins. Meliá, que defensa l’activitat hotelera i turística fora del centre de Barcelona, ha alineat en el seu projecte 250 empleats de l’anterior etapa de l’hotel, a qui ha sumat 200 fitxatges més. Per estructura i mida, el macrohotel es desmarca de la competència com a "únic resort local", però el seu nou Rooftop a les altures també neix com a "terrassa única", ja que té capacitat per a 400 persones i combina espai exterior i cobert per poder acollir tota mena d’esdeveniments. Estarà oberta al públic local els caps de setmana a partir de l’octubre, va avançar Vidal. Tot i que el més morbós és saber que aquest nou territori que sembla sobrevolar l’hotel abans va ser el pisàs de 600 metres quadrats del primer propietari saudita. El va freqüentar poc, i quan Chedraoui el va veure per primera vegada el 2022 era gairebé una ruïna. Però l’inversor, amant de les "missions impossibles" i de Barcelona, segons va confessar en el seu llarg discurs, va tenir clar que calia demolir-lo per obrir l’hotel cap al cel. L’arquitecte Álvaro Sanz, responsable de la resurrecció d’aquesta joia que va forjar Carlos Ferrater i que va merèixer el Premio Nacional de Arquitectura 1992, assegura que aquesta és una d’aquestes construccions que destil·len "música". Li faltaven llum i aire mediterrani, no obstant. Una cosa que la màgia de la reforma li ha regalat ara.

El libanès que hi ha darrere de l’únic resort urbà de Barcelona

L’hotel Torre Melina Gran Meliá, antic Juan Carlos I, culmina la seva renovació integral, que ha suposat una inversió de 40 milions d’euros. Pertany a Tony Chedraoui, fundador de Tyrus Capital.

El més llegit