Súpers de 24 hores venen tabac il·legal a preus desorbitats

Al Manousso no li va semblar estrany que, durant les seves recents vacances a Barcelona, el dependent d’un colmado li preguntés si volia tabac. Explica que al seu país, Grècia, no resulta tan estrany. "Allà tenim els perípters, que són quioscos que venen de tot, també tabac", compara. Aquí l’hi van oferir en una botiga del carrer Muntaner, cap a les nou del vespre, després de demanar paper de fumar. "No hi va haver opció a regatejar, però es va generar una situació tensa", recorda. "Sabia que alguna cosa no estava anant bé perquè el venedor actuava nerviós, mirant d’una banda a l’altra, amb presses. Va ser tan ràpid que, quan me’n vaig adonar, ja havia pagat", relata. Assegura que va desemborsar 18 euros per dos paquets de Marlboro, una suma desorbitada: el paquet comú de la marca val 4,65 euros a qualsevol estanc d’Espanya. El Manousso va caure en una trampa que es para a turistes en alguns supermercats de 24 hores de zones cèntriques de Barcelona, mitjançant la venda de tabac de contraban a costos desmesurats. "Em va semblar un preu molt car perquè el Marlboro em costa 4,30 euros a Grècia, però era la primera vegada que comprava tabac a Espanya. Vaig pensar que potser aquí, com al nord d’Europa, el paquet ronda els vuit euros", raona el noi. En realitat, els preus espanyols són baixos si es compara que un paquet en comerços d’Alemanya surt per 8,20 euros, per 11,50 euros a França, per 16 euros a Irlanda i per 27,63 euros a Austràlia. "Si a un veí de Barcelona li ofereixen un preu que dobla l’habitual, sap que l’estan estafant, així que fan l’agost amb els turistes", comenta el vicepresident del Gremi d’Estanquers de Catalunya, Juan Lorenzo. L’entitat té detectat el frau i afirma que està en contacte amb la policia per mirar d’erradicar-lo de soca-rel. "No serà ràpid, perquè no és qüestió d’enganxar només una o dues botigues però, al detectar-se, fa que saltin les alarmes", remarca Lorenzo. Cigarros "sense permís" Arran de la vivència del Manousso, EL PERIÓDICO ha acudit a cinc súpers en diferents punts de l’Eixample. De tots aquests, la picaresca il·legal es va reproduir en quatre negocis de diferents carrers. El mateix patró es repeteix en cada transacció, sempre subreptícia: després de demanar el producte en anglès i sense presència de més clients, el venedor subministra els paquets que custodia en un calaix o un recipient. "Les botigues de conveniència poden vendre tabac, però sempre amb una màquina expenedora associada a un estanc, i el client agafa el producte, mai l’hi serveixen", distingeix Lorenzo. En els casos detectats per aquest mitjà, els paquets despatxats són de Marlboro i els preus depassen entre 1,35 i 5,35 euros les tarifes que el Govern fixa per als punts de venda autoritzats. "¿Quant necessites?", pregunta un comerciant a un client en una botiga del carrer Comte Borrell. Es presta a vendre-li cigarrets solts, però el comprador insisteix que vol el paquet sencer. "¿10 euros?", suggereix. N’hi ha prou amb insinuar la quantitat perquè el botiguer remeni un calaix a sota la caixa enregistradora i n’extregui un paquet. El dependent entrega el paquet amb un encenedor, tot i que la llei prohibeix aquests obsequis als establiments. Es preveuen multes de 12.000 a 120.000 euros per la pràctica, que es jutja que incita a un consum perjudicial per a la salut. Una vegada abonada la quantia en efectiu, el client demana el comprovant de compra. "Els cigarrets no tenen permís", respon l’empleat per dissuadir el comprador, amb un mig somriure còmplice. "¿Tiquet? Big problem", esbufega el treballador d’un colmado de Viladomat, visiblement incòmode amb la situació. Abans ha col·locat un pot sobre el taulell: conté uns quants paquets perquè el mateix client s’assorteixi. Davant la insistència del consumidor, l’empleat facilita el rebut del pagament, efectuat amb targeta de crèdit i per valor de 7,70 euros. Descomptats els 70 cèntims d’una ampolla d’aigua, el tabac ha costat set euros. Fins i tot excedint les tarifes oficials en tot moment, els preus no són tampoc uniformes. Més assequible resulta un súper d’un carrer pròxim a la plaça Espanya, que proveeix de la mercaderia de contraban a sis euros. Els paquets que van colar al Manousso van sortir a nou euros cada un. Un cosí barceloní del noi, indignat, va anar a queixar-se al local on el viatger va picar l’ham. Un treballador es va escudar dient que els imports inflats només s’encasqueten a turistes. Va al·legar que ignorava que aquell noi grec tenia família a Catalunya i, a tall de compensació, va tornar quatre euros al parent. El reemborsament no va revertir ni de lluny tot el guany de més amb un tabac d’origen incert. ‘Duty free only’ Els paquets adquirits als negocis de Comte Borrell i Viladomat són idèntics i, al seu torn, visiblement diferents dels que es comercialitzen a Espanya. D’entrada, no porten el segell del Ministeri d’Hisenda. A més, els missatges de les autoritats sanitàries estan en anglès i no tenen les imatges dissuasives que desaconsellen fumar. També figura imprès que són cigarros "només per a venda en duty free"; és a dir, en botigues lliures d’impostos i, per tant, amb imports més reduïts que als establiments convencionals.

Súpers de 24 hores venen tabac il·legal a preus desorbitats

Colmados de l’Eixample ofereixen paquets de forma subreptícia i exempts de tota mena d’impostos a visitants de pas per la ciutat . Un paquet de 4,5 euros en pot arribar a valer 10.

El més llegit