Les Tres Xemeneies de Sant Adrià: odiades, estimades i finalment or

Per resumir sense esbudellar la novel·la, les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs són, en La noche fenomenal (2019), de Javier Pérez Andújar, el cau del malvat. Un dels personatges de l’obra, anomenat Javier, com l’autor, natural de Sant Andrià de Besòs, mostra sentiments ambivalents cap a la construcció. D’una banda: "M’hauria encantat fer-les desaparèixer per sempre en un truc, com fa amb els avions David Copperfield; l’il·lusionista, no el personatge de Dickens". D’altra banda: "Però també volia que es quedessin. Fins i tot quan estaven en funcionament i causaven la pluja àcida eren nostres, de la gent que les veia". La segona postura es va imposar en la consulta popular organitzada per l’ajuntament de la ciutat el 2008 per decidir si les Tres Xemeneies s’havien d’enderrocar o conservar-se. Van votar 2.597 adrianencs (el 9,1% del cens), dels quals els 2.135 es van pronunciar a favor de mantenir-les. L’empresa propietària, Endesa, era partidària de fer-les caure. Però segueixen allà, sense ús, tot i que amb un projecte: Catalunya Media City, un hub de la indústria audiovisual. Més endavant tornarem a aquest projecte i al pla urbanístic en el qual està emmarcat. Seu imponent Les Tres Xemeneies són una de les seus de la quinzena edició de Manifesta, biennal nòmada europea dedicada a la cultura que recala a Barcelona i la seva àrea metropolitana del 8 de setembre al 24 de novembre. De fet, la seu és la nau de turbines que queda entre les xemeneies i el mar. Aquí, segons explica la web de Manifesta, "el públic visitant toparà amb un conjunt d’intervencions artístiques interrelacionades amb documents d’arxiu de moviments socials i memòries personals recollides en les comunitats veïnes". És molt possible que el continent acabi eclipsant una mica el contingut. Sense entrar en criteris estètics, imponents són les Tres Xemeneies i fa molts anys que les veiem, de prop o de lluny, sempre des de fora, excepte els que van treballar-hi a dins. Manifesta ofereix ara visites guiades a l’edificació. Les Tres Xemeneies és com es coneix popularment la central tèrmica de Sant Adrià de Besòs. També popularment, la platja més pròxima a la mola es coneix com la platja de Txernòbil. La planta, de cicle convencional i que constava de tres grups tèrmics de 350 MW cada un, va ser construïda per Fecsa (absorbida per Endesa) entre 1971 i 1976 i va estar activa totalment o parcialment entre 1973 i 2011. Va ser una instal·lació polèmica des que van començar les obres. Associacions de veïns de Sant Adrià i de Badalona van protestar contra una nova font de contaminació en una zona ja molt contaminada. Els conflictes laborals es van succeir durant la construcció de la central. Una protesta dels obrers va acabar amb la mort d’un d’ells, Manuel Fernández Márquez, com a conseqüència d’un tret de la policia. Les xemeneies fan 200 metres d’alçada i són les segones construccions més altes de l’àrea metropolitana de Barcelona, per darrere de la torre de Collserola, qua arriba als 288,4 metres. La torre de Jesús, que serà el punt més alt de la Sagrada Família, mesurarà 172,5 metres. Els dos edificis més alts de la capital catalana són l’Hotel Arts i la torre Mapfre, tots dos de 152 metres. L’altura de les xemeneies es deu al fet que es van construir a sobre dels edificis de caldera. 90 metres és el que mesuren les torre i els edificis. A aquests 180 metres se’n van haver d’afegir 20 més, metàl·lics, per superar la capa d’inversió tèrmica, que es va calcular que estava entre 170 i 190 metres. Ni així es va poder evitar que Sant Adrià fos declarat "zona atmosfèrica contaminada" pel Govern l’any 1983. Pluja àcida "Les xifres eren tan contundents que el consell de ministres, que era qui aprovava aquesta declaració, no va poder dir que no", explica al documental On/Off (2017) Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona entre 2000 i 2020 i llavors tècnic mediambiental del consistori adrianenc. La pluja àcida causada per la combustió de fueloil castigava persones, edificis, cotxes i roba estesa. Les coses van millorar una mica amb el pas del fueloil al gas natural com a combustible. La tèrmica de Fecsa a Sant Adrià es va construir al solar que abans ocupava una altra tèrmica, propietat d’Energia Elèctrica de Catalunya primer, de Barcelona Traction (coneguda com La Canadenca) després, i de Fecsa finalment. Va entrar en funcionament el 1913 i va aturar l’activitat el 1954. Durant la Guerra Civil va ser bombardejada per l’aviació feixista italiana i l’Exèrcit republicà la va volar parcialment en la seva retirada. Tornem a Catalunya Media City. Endesa ja ha cedit a la Generalitat la titularitat de la nau de turbines de les Tres Xemeneies, on es preveu fer el hub audiovisual. I la Generalitat ha aprovat el pla director urbanístic d’un nou barri de platja amb 1.783 pisos en l’entorn de la relíquia fabril. Els amos majoritaris dels terrenys són Endesa i la immobiliària Metrovacesa. "Si un home pobre té alguna cosa que l’identifica, tard o d’hora li ho trauran", cavil·la l’esmentat personatge adrianenc de La noche fenomenal.

Les Tres Xemeneies de Sant Adrià: odiades, estimades i finalment or

La biennal Manifesta permetrà visitar la desmantellada central tèrmica, amb una nau de turbines on la Generalitat preveu impulsar un ‘hub’ audiovisual

De 200 metres, és la segona construcció més alta de l’àrea metropolitana de Barcelona

El més llegit