La seguretat centra la preocupació veïnal de la Barcelona metropolitana

Els resultats de la segona edició de la macroenquesta de la Diputació de Barcelona, el Dibaròmetre, evidencien que la inseguretat monopolitza les preocupacions dels veïns de les grans ciutats de l’àrea de Barcelona. A les localitats de més de 50.000 habitants, un de cada quatre enquestats considera la seguretat ciutadana el problema més gran de la seva ciutat. Si s’amplia la lupa a escala municipal, la seguretat és la preocupació més gran en quatre de les cinc ciutats més poblades de la província: ho és per als veïns de l’Hospitalet, de Badalona (totes dues amb percentatges per sobre del 40%) i de Terrassa (amb un 23%). També ho és a Barcelona (27%), tot i que en aquest cas les dades s’extreuen de l’últim baròmetre municipal (la capital no entra en el Dibaròmetre). Així mateix, és la principal preocupació a Mataró i a Santa Coloma de Gramenet (la sisena i la setena ciutat en habitants de Catalunya, respectivament). Si bé no consta com la principal preocupació, les quatre localitats restants que completen les deu més poblades de la zona tampoc se’n lliuren. A Sabadell, els enquestats el situen com el segon problema (set dècimes per darrere de la neteja); així com a Cornellà (a un 1,7% de distància també de la neteja); i a Sant Boi de Llobregat (un punt percentual per sota del transport públic). A Sant Cugat del Vallès, la seguretat és considerada pels veïns com el tercer problema més important del municipi. Segons les dades oficials de delinqüència, ofertes pel Ministeri de l’Interior en el seu balanç trimestral, la criminalitat convencional (és a dir, la que compta tots els tipus delictius tret dels relacionats amb l’àmbit digital) va créixer un 6% a la província de Barcelona entre el 2022 i el 2023. En el detall, els deu municipis més grans de Catalunya es van moure en un ventall que va de l’augment del 5,2 a l’Hospitalet a una disminució del 4,4% a Sant Cugat. La tendència és més o menys estable excepte a la capital, que va presentar un augment del 10% en la criminalitat. Percepció i realitat No obstant, és sabut que la percepció de seguretat no té per què respondre a una fèrria realitat delinqüencial, sinó que hi influeixen altres factors com el civisme, la neteja i el manteniment dels carrers, així com casuístiques com la conflictivitat en les relacions de convivència en les escales de veïns, la presència de pisos okupats a l’escala o altres problemes d’accés a la vivenda. "Factors com el trencament del teixit urbà per una infraestructura com una autopista, o el deteriorament del mobiliari viari, o la percepció de brutícia també són importants per formar la sensació de seguretat", declarava a aquest mitjà la responsable de Seguretat i Convivència de l’Institut Metròpoli, Marta Murrià. En 20 de les 25 ciutats més poblades de Catalunya (les que tenen més de 40.000 habitants), el Dibaròmetre marca que almenys dos dels tres principals problemes responen a qüestions que influeixen directament en la percepció de seguretat. En set d’aquestes, aquestes matèries ocupen les tres preocupacions principals. En les cinc ciutats restants, només una o cap de les tres principals preocupacions estan relacionades amb la casuística. Es tracta d’Esplugues, Granollers, Sant Cugat, Igualada i el Prat. A totes elles, excepte al Prat (que presenta uns índexs de delinqüència marcats per la presència de l’aeroport), les dades de criminalitat mostren un descens dels furts entre el 2022 i el 2023, un dels tipus delictius que més influeix en la percepció de seguretat dels veïns. Esplugues va registrar un descens de l’11,7% en la criminalitat (i un 11% més en els furts) en el mateix període de temps. A Granollers, la criminalitat es va estancar (0,0%) i els furts van baixar lleugerament (-0,7%). A Igualada, la criminalitat va créixer un 4,9% tot i que els furts van baixar un 4,0%. A Sant Cugat, la criminalitat va descendir un 4,4% (els furts, un 7,2%). De les 25 grans ciutats de la província, en una desena la seguretat ciutadana és la màxima preocupació dels veïns (l’Hospitalet, Badalona, Terrassa, Mataró, Santa Coloma, Rubí, Manresa i el Prat). L’extrema dreta va superar el 10% dels vots en la meitat d’aquestes localitats en les eleccions municipals del 2023. Per exemple, a Terrassa, on les tres inquietuds principals són la seguretat (23%), la neteja (11%) i els "problemes associats a la immigració" (8,2%), Vox va passar del 2,33% dels vots el 2019 a un 10,4% el 2023. A Mataró, on un 43% considera que la seguretat és el principal problema de la ciutat, Vox va escalar del 4% del 2019 fins al 12,5%. Destaquen també Rubí, amb un 11% de vots per a la formació d’ultradreta, o l’Hospitalet (10,2%); a les dues localitats la preocupació més gran és també la seguretat. A Manresa, Vox va assolir el 6,1% dels vots el 2023, però al costat del 6,4% obtingut pel Front Nacional de Catalunya (FNC), sumen més del 12% del suport electoral. L’extrema dreta Menció a banda mereixen els casos de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, ciutats limítrofes els veïns de les quals coincideixen a assenyalar la inseguretat com a principal preocupació però que no han experimentat un gran ascens de Vox. A Santa Coloma es van quedar en un 6,62% i a Badalona encara són més marginals (1,3%). Ara bé, tant l’alcalde Albiol com l’alcaldessa Parlon van fer de la seguretat el principal cavall de batalla polític per a les municipals del 2023. No en va, tots dos van aconseguir còmodes majories absolutes.

La seguretat centra la preocupació veïnal de la Barcelona metropolitana

Vox va superar el 10% dels vots en les municipals en la meitat de ciutats de la zona

Factors com la brutícia i l’incivisme influeixen en la percepció

És el problema més important, d’acord amb els ciutadans enquestats, en quatre de les cinc ciutats més poblades de la província, on entre el 2022 i el 2023 la criminalitat convencional va créixer un 6%, segons Interior.

El més llegit