"Aquí hi ha caliu de barri", presumeixen els veïns de Sants

Cada any, a finals d’agost, els carrers del barri barceloní de Sants es transformen amb decoracions temàtiques preparades amb cura pels veïns, que dediquen el seu temps i creativitat a mantenir viva la seva festa major. Enmig de la massificació que pateix bona part de la capital catalana, Sants encara conserva un esperit de comunitat del qual els seus habitants presumeixen i s’esforcen per protegir. David Turull, president de la comissió de festes del carrer d’Alcolea de Baix, ha estat involucrat en la seva organització des del 2001. "Aquest any estem recreant el que seria la decoració d’una festa de fa 100 anys, com si fossin les festes de 1924, amb banderins típics de l’època i figures de nens que mengen síndries, que és el que es feia llavors: ballaven i menjaven síndria", explica. Segons el David, el seu moment preferit és abans de començar a confeccionar el decorat. "El que més m’agrada és pensar, proposar i queproposin, i que el que pensaves que seria d’una manera, acaba sent d’una altra de millor. S’hi aprèn molt", diu. Com a curiositat d’aquest any, explica que, repassant fotografies antigues per inspirar-se per a la decoració, van fullejar un programa de les festes dels anys 20 en el qual va descobrir un anunci que havia posat el seu avi, que era pintor. "Deia: ‘Pintura decorativa E. Turull’. Era el meu avi, i el meu pare també era pintor". Veí de Sants de tota la vida i implicat en les seves festes des de fa 23 anys, el David recorda com aquesta celebració ha evolucionat al llarg del temps. Abans les orquestres n’eren les protagonistes i les decoracions eren més ambicioses. Els temps han canviat: "La gent és cíclica: hi ha anys en què hi ha molta gent que hi ajuda i anys en què n’hi ha menys. Uns carrers pugen i d’altres baixen", explica. Tot i així, considera que la festa major de Sants continua preservant la seva essència. "Aquí hi ha caliu de barri. La millor de les festes és el teixit veïnal i associatiu que tenim. Aquí hi ha castellers, diables... De tot", presumeix. Maica Castellà, veïna de Sants de sempre, es va unir a la comissió del carrer de Papín fa dos anys, tot i que abans ja formava part d’un col·lectiu d’artistes del barri a través del qual ajudava pintant decorats. Papín aquest any rendeix homenatge al cineasta Fructuós Gelabert, que va viure a Sants i que aquest 2024 compliria 150 anys. Amb una arquitecta, una historiadora i una graduada en Belles Arts entre els nombrosos membres de la seva comissió, el decorat que han preparat és digne de ser visitat. Es pot veure una recreació de la casa de vidre que Gelabert tenia a la plaça de Sants i que va fer construir amb aquest material perquè hi entrés prou llum per poder filmar-hi pel·lícules. "Muntava l’escenari a casa i allà gravava. De fet, aquest any, la contraportada del carrer recrea un escenari que va muntar, amb personatges d’una de les seves pel·lícules", explica. Igual que el David, la Maica destaca que el que més l’apassiona de participar en aquestes festes és el treball col·lectiu: "M’agrada l’ambient relacional, la comunitat que es crea, la col·laboració. Quan algú té una idea, la comparteix i tothom hi pot aportar. És un entorn on et sents acollit, estimat, i aporta una experiència bonica per al barri i per a la gent", assegura. Malgrat l’aspecte que aporta la festa major a l’hora de crear comunitat a Sants, aquest any he caigut en el nombre de carrers decorats que hi participen: ha passat de 12 a 11. Els veïns recorden que al seu dia hi va arribar a haver 20 carrers engalanats. Tant el David com la Maica ho atribueixen a la disminució en la participació veïnal, en part provocada per l’actual ritme de vida accelerat, que deixa poc temps per a treballs voluntaris com aquest. I és que la preparació de les festes també implica realitzar accions durant l’any per recaptar diners i demanar permisos a l’ajuntament. Apunten que abans la gent del barri "amb prou feines sortia, ni en cap de setmana ni per vacances, de manera que podien dedicar el seu temps lliure a organitzar activitats. "Ara la gent té més possibilitats de sortir", reflexionen. El principal repte per al barri és que no decaigui més. "L’esforç és que, els que estem, ens recolzem mútuament i ens ajudem perquè la tradició no desaparegui", afirma la Maica. Robatoris de decorats Els decorats no van durar intactes ni 24 hores. En la primera nit de festes, diversos ornaments van patir destrosses. Una dels principals afectats va ser el carrer d’Alcolea de Dalt, on algú va robar la figura de J.K. Rowling i perruques, una figura va ser decapitada i hi va haver ruptures al decorat. També va patir destrosses és el de Papín, que aquest any homenatja el cineasta Fructuós Gelabert. La recreació de la casa de vidre que tenia a la plaça de Sants es va despertar amb l’estructura trencada, i el tul que la cobria, arrencat.

"Aquí hi ha caliu de barri", presumeixen els veïns de Sants

Els habitants del barri barceloní, que aquest any llueix 11 carrers decorats per ciutadans voluntaris, treuen pit dels avantatges del teixit associatiu, del treball col·lectiu i de la col·laboració de la comunitat d’aquesta zona de la capital.

El més llegit