L’estalvi fiscal que suposa el Tribut Metropolità, en perill

Els recents cops judicials del Tribunal Suprem que ha encaixat el Tribut Metropolità (TM) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) han deixat legalment ferida la política fiscal que lidera l’Administració a les 36 ciutats de la conurbació barcelonina. Ho va assumir el mateix vicepresident executiu de l’Administració, Antonio Balmón (PSC), al Consell Metropolità de l’abril passat: "Les sentències han posat en evidència la política redistributiva de l’AMB". "Tot i que això no implica que estigui en crisi", va remarcar el també alcalde de Cornellà de Llobregat. Ferida especialment per la inseguretat jurídica que implica que els tribunals hagin anul·lat parts de la regulació del TM que avui ni tan sols continuen vigents (les sentències es refereixen a versions prèvies de l’ordenança del TM, del 2020 i el 2021), i que d’altra banda no hagin il·legalitzat com a tal però sí retret als seus pronunciaments que el TM introdueixi distincions normatives respecte a l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), en el qual es fonamenta a tall de recàrrec. És en aquesta última casuística on hi ha un impacte potencial més gran per a la ciutadania. L’element de més calat que han posat en risc les clatellades judicials del Suprem és una important reducció general de la quota del TM que beneficia notablement els contribuents de l’àrea de Barcelona obligats a pagar l’impost. En risc, ara bé, no perquè el Suprem hagi anul·lat aquesta reducció com a tal: en una alambinada pirueta jurídica, l’alt tribunal no arriba a declarar-la il·legal perquè, afirma, cap de les parts implicades -Naturgy, Enagás, Endesa i el mateix AMB- ho han demanat i no pot fer-ho d’ofici. Dit d’una altra manera: si alguna de les parts ho hagués sol·licitat, el Suprem hauria fet el pas d’anul·lar la reducció, cosa que obligaria l’AMB a modificar la seva norma. Rebuts cedits El que sí que fa el Suprem és consolidar la següent prohibició a la seva jurisprudència: "Una àrea metropolitana no pot establir, a l’ordenança fiscal reguladora del recàrrec sobre l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), una reducció a la quota íntegra de l’esmentat recàrrec". Això és exactament el que continuen preveient els actuals articles 6 i 7 de l’ordenança fiscal del TM de l’AMB: a la quota íntegra del tribut se li practica una reducció general i de l’esmentada operació resulta el pagament final d’una quota líquida. El Suprem no reprova res sobre les bonificacions en cas de complir determinades condicions (per exemple, l’actual per residència habitual d’una família nombrosa amb ingressos inferiors a 30.000 euros anuals), però sí veta la reducció automàtica de la quota íntegra. ¿Com s’ha anat traduint a la pràctica aquesta reducció? En un estalvi fiscal de centenars d’euros a l’any, tal com ha comprovat aquest diari a través d’una desena de rebuts de contribuents que han demanat anonimat de ciutats com Pallejà, Sant Boi de Llobregat i Molins de Rei, en vista de la falta de dades consolidades de l’import de la reducció esgrimida per l’AMB a causa de la consulta d’aquest diari. Per exemple, segons consta als rebuts consultats, a una veïna de Sant Boi de Llobregat l’esmentada reducció li ha propiciat aquest 2024 un estalvi fiscal de 126,63 euros. Un altre ciutadà de Pallejà es va beneficiar de la reducció en 248,81 euros el passat 2023 (210 euros el 2022 i 203,94 euros el 2021). I una altra veïna de Molins de Rei va acabar pagant el 2023 un TM de 102,79 euros després de partir d’una quota íntegra de 514,80 euros, fet que va suposar un estalvi fiscal de 412,01 euros (el 2022 va ser de 342,51 euros i el 2021 de 332,63 euros). La futura revisió Com regular dins del marc legal establert pel Suprem l’esmentada reducció del TM serà la principal qüestió per resoldre per l’AMB en la revisió de l’impost que l’ens metropolità ja ha inclòs al seu Pla d’Actuació Metropolità (PAM) 2024-2027, el nou full de ruta del quadripartit (PSC-Junts-ERC-Comuns) que dirigeix l’Administració supramunicipal amb majoria absoluta socialista. Els altres revessos judicials fan referència a dues qüestions, la tributació dels Béns de Característiques Especials (BICES) i la dels immobles rústics, que ja han sigut corregides per l’actual versió de l’ordenança fiscal del TM. Fonts metropolitanes admeten el bloqueig provisional de la revisió del TM, per a la qual veuen imprescindible una interlocució tant amb la Generalitat com amb el Govern al tractar-se d’aspectes jurídics complexos íntimament vinculats a la regulació estatal de l’IBI. En vista de l’embús jurídic, la previsió és que el TM torni a congelar-se de cara al 2025. L’embolic va quedar condensat en una discussió política del Consell Metropolità de l’abril entre el vicepresident executiu Balmón i el portaveu popular Juan Fernández. El PP de Fernández acabava de presentar una moció crítica amb la regulació i gestió del TM. I Balmón va respondre: "Al PP pretenen que no paguin els que més diners tenen [les grans empreses energètiques] i que paguin els que no ho fan actualment [la ciutadania amb rendes baixes]". La contestació de Balmón sintetitza precisament el que han sentenciat els tribunals fins a la data, que més enllà de les esmentades clatellades han avalat la legalitat del TM com a recàrrec sobre l’IBI. En primer lloc, que els immobles de les grans energètiques no tributin més que els immobles urbans o els rústics. En segon terme, que les finques rústiques deixin d’estar exemptes de tributació. I per últim, que deixi d’aplicar-se l’esmentada reducció que ha estat beneficiant principalment la ciutadania subjecta al TM com a contribuent. La pugna que va començar com a reclamació judicial de grans companyies energètiques aboca l’AMB a un repte jurídic majúscul: com encaixar els cops judicials sense haver d’incrementar la pressió fiscal en detriment del ciutadà mitjà.

L’estalvi fiscal que suposa el Tribut Metropolità, en perill

L’anul·lació per part del Suprem de parts de l’impost de l’AMB provoca inseguretat jurídica. La mesura impulsada per l’ens supramunicipal redueix la quota que paguen els contribuents.

El més llegit