La Copa Amèrica s’estrena a BCN amb una gran jornada de vent

El 22 d’agost és una data memorable en la història de la Copa Amèrica de vela, ja que va ser el dia en què es va celebrar la primera regata al voltant de l’illa de Wight el 1851. Barcelona acull des d’ahir, 173 anys després, la mítica competició esportiva i tecnològica, tot un repte per a la capital catalana que, el primer dia, va superar amb nota. Al mar, el vent va fer bona companyia als vaixells per lluir-se. A terra, des de les platges i els espais habilitats com el race village, hi va haver un constant vaivé de ciutadans, uns de més entesos en vela i d’altres que acaben d’aterrar al món dels vaixells voladors. L’arrencada, a les 14.11 hores, el moment més esperat des de fa mesos, va tenir com protagonistes l’Alinghi Red Bull Racing (suïssos) i l’Orient Express Racing Team (francesos). Amb el mal gust de boca dels últims dies pels seus incidents amb els pals, els helvètics van fer una gran primera carrera, com va admetre el seu cap de meteorologia i prestigiós navegant Joan Vila: "Estem contents de la velocitat a la qual hem arribat i anàvem amb un extra de motivació pel tema del pal; hem d’anar millorant, d’això es tracta". El format de la regata preliminar és diferent que a Vilanova i la Geltrú (Garraf) i Jiddah (Aràbia Saudita). Al competir amb el vaixell definitiu, l’AC75, el més gran, es fa una carrera d’un contra un (match race). Tant en la primera jornada, ahir, com avui i demà se celebraran fins a quatre mànegues de sis trams cada una (sis voltes al camp de regates), tot i que en funció de la meteorologia en poden ser quatre o vuit, i això es decideix al principi del dia. La primera se la van emportar els suïssos. En la segona no hi va haver gaire emoció perquè el Luna Rossa Prada Pirelli va patir un problema elèctric i va haver de retirar-se, de manera que el defensor del títol, l’Emirates Team New Zealand, va fer una exhibició de vol. El duel anglosaxó, el mític de la Copa Amèrica, va ser per als nord-americans, que, malgrat una mala sortida, en molt poc temps van superar l’Ineos Britannia, així que la tercera va ser per a l’American Magic NYYC. La quarta i última, en la qual els italians repetien contra els francesos, va ser per al Luna Rossa Prada Pirelli. El seu timoner, Jimmy Spithill, va explicar a l’acabar que no sabia què els havia passat amb la fallada de l’AC75 de la segona regata però que ho investigarien. Com passa gairebé sempre en aquesta competició, una cosa és el que saben els equips i una altra de diferent és el que expliquen perquè pugui donar-los avantatge davant els contrincants. Quatre equips amb un punt Els AC75 poden navegar amb vents de fins a 21 nusos, una característica insòlita a Barcelona. De fet, en la preliminar de Vilanova i la Geltrú al setembre de l’any passat, va passar el contrari, que no es van aconseguir els sis nusos mínims de forma estable perquè es pogués disputar la carrera. Però la capital catalana va voler donar el millor de si en el primer dels quatre dies de regates preliminars. El director de la carrera, Ian Murray, ja va avisar des de primera hora que seria un dia excepcional, amb vents del sud-oest de 12 a 15 nusos i amb un onatge de 0,5 metres. Amb aquestes característiques, els espais d’hospitality d’administracions i patrocinadors estaven plens, com el de l’organització, l’America’s Cup Event (ACE), en el Port Olímpic. Al costat del camp de regates i inscrits prèviament hi havia menys vaixells d’espectadors del que s’esperaven, malgrat que hi ha un miler d’embarcacions registrades. Primer dia ja superat i un punt per als australians, americans, italians i suïssos, i zero per als francesos i els britànics. Avui, quatre regates més amb aparellaments diferents serviran per continuar testant els vaixells i les tripulacions.

El més llegit