Gràcia corona l’homenatge del carrer de Mozart al cine de Miyazaki

La bruixa Yubaba, la peix-nena Ponyo, la princesa Mononoke, el mag Howl, la jove Chihiro i, per sobre de tots, l’entranyable Totoro van triomfar en el seu viatge del Japó a Gràcia. Els personatges de les pel·lícules de Hayao Miyakazki, tant els tendres com els malvats de les històries màgiques i evocadores de l’Studio Ghibli, van conquerir el premi més preuat per al carrer de Mozart, triat com el més ben decorat, rebatejat com a MozartZaki, en una clara picada d’ullet al cineasta nipó. Feia dues dècades que Mozart no s’imposava. Vorejava la victòria, però se li escapava. El 2023, va ser segon, per darrere de Progrés, tot i que li va quedar el consol de ser el millor segons el parer del públic. Aquesta vegada, quan a diversos carrers es va palpar menys massificació que en altres ocasions, les ganes de retratar-se amb alguns dels protagonistes més populars de l’anime ja feia que Mozart apuntés alt a les travesses de possibles triomfadors. En la travessia, a quatre passos de la plaça de la Vila de Gràcia on es van repartir els premis, es va recrear l’extraordinària i inconfusible iconografia de diversos films de Ghibli, en especial els dirigits per Miyazaki, patriarca de la productora. Els protagonistes d’El viatge de Chihiro, El meu veí Totoro, El castell ambulant, La princesa Mononoke, El castell al cel o La Ponyo al penya-segat estan establerts a Mozart fins demà dimecres. "A la gent li agrada, tant a grans com a petits. Reconeixen els personatges, treuen els mòbils per fer-se fotos amb Totoro i els altres... Aquests dies estem al màxim, amb gent passant des de primera hora del matí", va explicar ahir Marcelo Domínguez. Estava exultant, després de sufocar-se part de l’esclat de joia que es va apoderar de la plaça. Victòria per estret marge Hi va haver alguns crits de "tongo, tongo", mofa que es repeteix any rere any en l’entrega de diplomes. En tot cas, no van ser majoritaris: pocs dubtaven que Mozart mereixia imposar-se, tot i que fos per un estret marge sobre el segon premi, que va obtenir la capella nupcial a l’estil de Las Vegas de la plaça Rovira i Trias, i el tercer classificat, la discoteca psicodèlica del carrer de Jesús. Sota l’ostentació visual que tant captiva en la filmografia de Miyazaki –podria ser que tancada amb la seva última estrena El chico y la garza– hi ha subjacents missatges profunds sobre assumptes universals. La mort, la guerra, el fracàs o la redempció no són alienes a l’autor d’obres mestres de l’animació universal, com Porco Rosso. Sí, aquella prestigiosa per la divisa immortal del pilot Marco Pagot: "Prefereixo ser un porc a ser un feixista". "Ens encanta Miyazaki i volíem reflectir els temes de les seves pel·lícules, sense que fos una davallada per al públic", va comentar Pablo Solà, de la comissió de veïns de Mozart. "És un maco recorregut per Miyazaki", va aprofundir Domínguez. "Les seves pel·lícules parlen sobre la màgia d’explorar, de trobar els moments màgics. La gent passa pel carrer, entra al món de les seves pel·lícules i es meravella. Tot i que siguin adults, els resulta màgic", va rematar. Més enllà dels guanyadors, els premis als ornaments certifiquen la particularitat de la festa de Gràcia, protegida amb zel pels veïns. Ells són els protagonistes, amb els seus bingos, les seves xerrades a la fresca i els seus vermuts, tot i que la massificació d’una tradició que ha transcendit els límits de l’antiga població independent de Barcelona inquieta les comissions de les 23 vies que s’engalanen. El temor de perdre l’essència es va fer present també ahir. Veïns de diferents carrers van pujar a l’escenari a recollir els diplomes amb una bandera en què es llegia "La gentrificació mata els barris". Els residents de la Perla van animar la multitud a corejar "Guiris, go home" (Guiris, aneu-vos-en a casa). El clamor va ser unànime. També hi va haver esbroncades per a les regidores Laia Bonet (PSC) i Victòria Alsina (Junts). "Sense cultura no hi ha festa" va ser una altra consigna que la plaça de la Vila va abraçar. Durant tota la festa va bategar la ferida que no s’hagin autoritzat els actes de cultura popular pel desacord entre colles. Demà dimecres es farà encara més patent per l’absència de correfocs. El Carles ho expressava amb pessimisme al carrer de Verdi la setmana passada, quan un cel gris amenaçava de descarregar en l’arrencada de les celebracions: "Massa gent, massa turistes... Amb prou feines queden veïns, gran part se n’han anat". Loli Rambla li donava la raó: "Vaig néixer a Gràcia, aviat faré 61 anys. Abans les disfrutava, però ha perdut l’essència. Cada any me’n vaig". Els mals auguris que van iniciar la festa van tornar. "Hi ha molta menys gent que altres anys. És menys dolent per a nosaltres", opinava Joao Cruz, de la travessia de Sant Antoni. Assenyalava que aquesta vegada han avançat actes i han organitzat "coses menys vistoses" perquè la celebració fos veïnal. "S’ha iniciat un camí, però encara queda", estimava. "A la nit continua igual de ple. Seria millor una mica menys, perquè a la barra no parem", explicava Sergi García, del carrer de Puigmartí. El que sí que ha agradat és la nit silenciosa, estrenada diumenge passat. "Ha ajudat que no estigui tot el barri tan col·lapsat. Volem que es repeteixi", demanava Marta Soteras, de Fraternitat de Baix.

Gràcia corona l’homenatge del carrer de Mozart al cine de Miyazaki

Els veïns aconsegueixen el primer premi amb la recreació d’escenes de l’autor d’animació japonès després de dues dècades sense guanyar el guardó a la via més ben decorada. Rovira i Trias i Jesús van quedar en segon i tercer lloc.

El més llegit