Els pins del castell de Montjuïc fan 62 anys

Tot i la calor que s’ha viscut a Barcelona l’última setmana, dijous era considerablement agradable passejar al costat del castell de Montjuïc a les sis de la tarda. Com sempre, a l’entorn de la instal·lació hi havia esportistes i barcelonins passejant els gossos. Visitant el castell, bàsicament turistes. "Continua sent una zona poc aprofitada", afirma Manuel Marina, guia turístic i expert en transport ferroviari. La cita amb Marina és a compte d’una de les històries de la muntanya, que ell coneix tan bé. Dijous va venir a mostrar a aquest diari els pins que van ser plantats sota del castell, al costat que dona a Barcelona, el 1962. La primera zona polèmica Fins aleshores, aquest terreny estava pelat per ordre militar. Perquè constituïa la primera zona polèmica, com s’anomena aquesta compartició, on estava prohibit construir i fins i tot plantar arbres i vegetació. El motiu era garantir la visibilitat davant la possible arribada de l’enemic. És veritat, com remarca Marina, que la mesura tenia en aquest punt un sentit relatiu, perquè en general el castell de Montjuïc ha servit per atacar Barcelona més que per defensar-la de l’enemic. Però el cas és que aquest terreny es va mantenir pelat fins fa 62 anys. El 4 de juny del 1960, Francisco Franco va al castell per escenificar la seva cessió parcial de la instal·lació a l’Ajuntament de Barcelona. El dictador apareix en una foto de Pérez de Rozas donant-li la mà a l’alcalde més emblemàtic del període franquista, José María de Porcioles. El castell va servir de presó durant anys. Quan va començar la Guerra Civil, hi va haver presos del bàndol franquista i afusellaments. Acabada la contesa, van ser els republicans els presos i afusellats. Malgrat que la cessió va ser una mica limitada, va permetre a Porcioles acabar amb l’erm que envoltava l’edifici. El consistori va encarregar la plantació de pins a l’empresari Jaume Mitjans Cucurull. El Servei Municipal de Parcs i Jardins ho definia com els treballs de plantació "entre la muralla del castell de Montjuic i la carretera al funicular", espai que es correspon amb aquesta primera zona polèmica. La segona zona polèmica, amb altres restriccions, és a sota. La tercera, que només permetia construccions de cinc metres, va ser anul·lada el 1869, cosa que va permetre el naixement del barri del Poble Sec. Mitjans, que tenia 28 anys quan va rebre l’encàrrec municipal, va fundar l’empresa Jacomisa–Jardins i Construccions Mitjans SA– i va aconseguir gestionar gran part de la jardineria pública de Barcelona. L’empresa va arribar a tenir 250 treballadors. Ell va morir als 86 anys, el 2020. Jardineria Mitjans continua en funcionament. Marina, que està una mica molest per l’olor –"estan descarregant soja contínuament a les sitges del port i l’olor és entre dolçàs i agre", es lamenta–, mostra els pins que es veuen al costat del castell de Montjuïc i pren el camí que passa al costat de la fossa de Santa Eulàlia, on va ser afusellat Lluís Companys i on avui diverses persones tiren a l’arc. Uns 10 minuts a peu seguint el perfil del castell en direcció al cementiri de Montjuïc porten a una part de la pineda plantada el 1962, on es conserva una de les plaques que van ser instal·lades aquell any per donar compte que el verd arribava a la zona. "Ajuntament de Barcelona. Repoblació forestal", diu la placa, que va ser col·locada sobre un peu. Les altres plantacions Aprofitant el passeig, Marina ensenya l’inici de la paret del costat que dona al mar, on hi ha una plantació de figueres de moro. Explica que un dia que ja no recorda, s’hi van col·locar figueres de moro amb la finalitat de dificultar l’escalada per part d’un enemic potencial. Com si del Mur de Joc de Trons es tractés, tot i que aquí no hi ha guillotina. Igual com passa amb el veto als arbres a l’altra banda, Marina ho veu contradictori i insisteix: "Ja em diràs perquè van plantar les figueres de moro si el castell sempre va servir per atacar la ciutat i no per defensar-la". Carles Baró, economista jubilat de 87 anys en bona forma i amb la memòria intacta, va fer la mili al castell de Montjuïc del 1957 al 1959. Se’n va anar d’allà, doncs, un any abans de la cessió a la ciutat. "Quan van plantar els pins jo ja no hi era", explica. Recorda el terreny sense cap vegetació, que resultava d’allò més àrid. I també recorda algunes referències al perquè de les figueres de moro: "Al castell ens van explicar que aquesta plantació era per dificultar l’escalada". Com hem dit: pins que no podien plantar-se i figueres de moro col·locades com a destorb, vegetació amb un ús militar que mai va ser necessari, perquè l’únic enemic que va arribar al castell de Montjuïc és el que hi havia dins.

Els pins del castell de Montjuïc fan 62 anys

La cessió de la instal·lació a l’Ajuntament de Barcelona, el 1960, va permetre afegir verd al seu entorn, fins llavors pelat per dificultar l’amagatall a un enemic potencial. Per contra, s’havien plantat figueres de moro en un dels laterals per dificultar l’escalada d’algun atacant.

El més llegit