Dotze mil reparacions a l’any

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) gestiona prop de 8.000 treballadors i més de 600 milions de validacions anuals en el transport públic. Portar gent de dalt a baix, en metro, en bus o en funicular podria semblar una comesa grisa i previsible. Però res d’això. Més enllà del continu procés de modernització, que es tradueix en nous vehicles i en millora de la xarxa, el dia a dia és ple de petites coses, moltes de les quals no poden assumir-se des de dins. Per això es liciten contractes que busquen partners a tall de bombers, empreses apagafocs que en menys de dues hores (així ho estima el concurs públic en el cas que siguin urgències) es presentin en un lloc determinat amb una solució ràpida i concreta per resoldre un problema inesperat. La cosa no és menor: el metro de Barcelona registra unes 12.000 incidències anuals. El dolent, que és una molèstia. El bo, que la immensa majoria no afecten a la circulació. Atén aquest diari Joaquim Plaja, director d’Infraestructures de TMB. Explica que els contractes són tres: obres, pintura i metal·listeria. El primer que destaca és que es tracta de "feines que no estan associades a obres concretes". És a dir, la renovació de vies que s’està portanta terme a l’L5 entre Cornella Centre i Ernest Lluch en cap cas entraria en aquesta comesa. "Són sempre coses molt menors", assenyala. I posa un exemple: "Fa uns dies vam tenir un incident amb un autocar que va caure desfrenat sobre la parada de metro del Carmel. Va actuar el contracte d’obra i el de metal·listeria, de manera que el vam poder solucionar ràpid". Nois per a tot Més exemples: una làmina que cau del sostre, un esglaó trencat que pot provocar la caiguda d’un viatger, parets que es desprenen, vidres trencats, recanvi de sanitaris avariats, una canonada que ha rebentat i hi ha risc que l’aigua arribi a les vies, una barana que s’ha desenganxat de la paret... També s’inclou "la retirada de neu dels accessos de les estacions en cas de nevada excepcional". En funció del tipus d’incidència, actua un o un altre contracte, de manera que s’avisa l’adjudicatari i ha de desplaçar-se tan ràpid com li sigui possible perquè el servei continuï amb tota normalitat. Això obliga les empreses aspirants a comptar amb una estructura multidisciplinària, ja que els arranjaments poden ser molt variats. També es requereix adaptació horària: segons anticipen les prescripcions tècniques del concurs públic, "serà habitual que aquestes actuacions s’hagin de fer en cap de setmana o dies festius". Les línies que donen més feina, afirma Plaja, són les més freqüentades, això és, l’L1, l’L5 i l’L3. També l’L4, sobretot pel que fa a les seves parades marítimes, dona molta feina. ¿I són moltes, 12.000 incidències anuals? La xifra –surten a 33 per dia, però sempre solen ser coses molt menors– pot generar cert vertigen, però el metro té uns números també marejadors: 165 estacions, 185 trens, 125 quilòmetres de xarxa de metro, edifici central i tallers. El responsable d’Infraestructures de TMB posa el context: "És una xifra que es manté més o menys estable malgrat que l’ús del metro no para de créixer. Però hem de tenir en compte que parlem d’un metro centenari, així que és ben normal que passin coses". L’empresa licita el concurs en funció de dos factors: el temps i els diners. El que primer s’acabi és el que marcarà la següent convocatòria, perquè el que no pot passar és que s’acaba el finançament previst i no n’hi ha cap altra d’aprovada per poder fer front a les emergències. Si l’import no s’ha gastat però sí que venç el termini (bona notícia per a TMB), també se’n convoca un de nou per començar de zero. Aquest mètode permet evitar la molesta burocràcia agafada als encàrrecs públics. És a dir, TMB contracta la resolució de tot un paquet de coses que encara no han passat, però passaran, i així no s’ha d’anar una per una.

Dotze mil reparacions a l’any

L’empresa licita el concurs en funció de dos factors: el temps i els diners

Una brigada d’empreses privades s’encarrega de les petites reparacions de xapa i pintura al metro, una infraestructura centenària amb un ús cada vegada més intensiu.

El més llegit