Primer viatge entre Glòries i Verdaguer

"Connectem els tramvies", podia llegir-se en un immens cartell que coronava la roda de premsa en la qual es va anunciar l’inici de les obres perquè el Tram avancés per la Diagonal més enllà de Glòries i fins a Francesc Macià, un pla que va quedar en repòs el 2004, quan es van inaugurar el Trambaix i el Trambesòs. "Ha guanyat el sentit comú", va etzibar la llavors alcaldessa Ada Colau, eufòrica. "Avui és un bon dia per a Barcelona", va repetir en un parell d’ocasions el president Pere Aragonès, menys exultant. Era el 7 de març del 2022 i tot era èpica després de dues dècades de sarau polític. Dos anys, quatre mesos i vuit dies després d’aquella posada de llarg, el Tram va circular ahir a la nit pel nou ramal. Ho va fer a pas de tortuga, seguit a peu per una vintena de tècnics que anaven rebent a les seves tauletes les lectures sobre tot el que té a veure amb l’invent: tracció, senyalització, sistema de parades i de comunicació, frens, rodes... La principal novetat –i inquietud-, però, era l’alimentació subterrània que substitueix la catenària aèria, un enginy pioner a l’Estat. Va ser un esdeveniment més simbòlic que pràctic. Perquè encara falten mesos (passarà a la tardor) perquè els viatgers puguin pujar i arribar a la parada de Verdaguer, uns dos quilòmetres i set minuts de viatge des de Glòries. Durant l’estiu i l’inici del curs, més enllà de verificar el tramvia, s’aniran polint altres coses vinculades amb el projecte. Falten plantes, acabar la rampa que substitueix unes escales a Castillejos, retocar elements de la infraestructura davant el mercat dels Encants i rematar el nou vestíbul de la L1 de metro de la gran plaça, el futur parc de la Canòpia, que ja disposa de túnel viari però té pendent bona part de la humanització de la superfície. Després de les primeres proves arribaran les denominades marxes en blanc, circulacions a velocitat comercial normal (uns 17 km/h de mitjana) però sense passatge, que seran el pas previ a l’obertura comercial. Tot això dona com a resultat els quatre o cinc mesos que falten perquè les autoritats inaugurin oficialment el nou traçat de la línia T4, que és la que cobrirà el tram Sant Adrià-Verdaguer. Un acte que potser reciclarà aquell cartell del març del 2022 i que brandirà nous actors principals: l’alcalde Jaume Collboni i un nou president, encara per definir. Manuel Valdés, director de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), administració sobre la qual recau l’obra tramviària, va intentar ahir rebaixar una mica el suflé. Si això fos una obra de teatre, va escenificar, "no estaríem ni als assajos". "Estaríem en el maquillatge i vestuari". La metàfora la va rematar Oriol Altisench, enginyer en cap de l’Ajuntament de Barcelona –ens encarregat de la urbanització de l’entorn–, que va compartir que la prova "no és més que la primera fletxa que Antonio Rebollo va llançar per mirar de trobar el peveter de l’Estadi Lluís Companys". Més val prevenir, es podria dir. O el que és el mateix, alguna cosa podria sortir malament però per a això estan precisament els tests previs. Energia per terra Perquè tot això funcioni, perquè el Tram pugui absorbir les 24.000 validacions diàries previstes (gairebé el doble que les 30.000 que sumen les tres línies del Trambesòs), l’ATM ha hagut d’adaptar 18 tramvies i comprar-ne tres més que haurien d’arribar abans que acabi l’any. Adaptar perquè els existents s’alimenten gràcies al contacte del pantògraf amb la catenària aèria (com Rodalies), però a partir d’ara, si operen la línia T4, a Glòries hauran d’abaixar el braç i connectar una mena de patí amb la part inferior de la infraestructura, des d’on, a través d’un carril central, rebran l’electricitat en el tram fins a Verdaguer, amb parades a Sicília i Monumental. Aquest canvi de sistema es farà mentre el passatge puja i baixa a la plaça, així que no es perdrà temps si tot va segons està previst. Més enllà de la tardor, d’aquesta data indeterminada de l’estrena del tram Glòries-Verdaguer, segueix en suspens la fase dos de la connexió del Trambaix i el Trambesòs. És a dir, els gairebé dos quilòmetres pendents entre el carrer de Girona i Francesc Macià. Altisench va detallar que el projecte estarà acabat aquest mateix mes, però va recordar que després comença el carregós procés d’exposició pública i al·legacions. També va fer menció al pressupost, que no està ni de bon tros garantit. No hi ha pressa Més enllà que el govern de Collboni hagi jugat una mica a la puta i la Ramoneta amb el projecte, el fet és que els temps, tot i que hi hagués voluntat ferma de fer via (hi ha desig, però cap pressa), no donen gairebé ni per començar l’obra ferroviària en aquest mandat. El projecte s’ha de consolidar i s’ha de convocar el concurs per adjudicar les obres, però abans cal emprendre una obra vital per a la ciutat: el desdoblament del col·lector de la Diagonal, un treball que ja es va fer fins a Verdaguer i que ha d’evitar que mitja ciutat sigui un bassal en dies de tempesta. O sigui: per sota el col·lector i per sobre el Tram. De Glòries a Girona van ser necessaris 17 mesos. I després van venir els dos anys i mig que s’estan executant ara. És probable que la fase dos, com va detallar Ricard Font, director de BIMSA, sigui una mica més lleugera, ja que el tram Cinc d’Oros-Francesc Macià té mitja urbanització feta (és el tram que es va reformar en temps de l’alcalde Xavier Trias). Però després hi ha el cost polític: ¿surt a compte tenir la part noble de la Diagonal potes enlaire en ple procés electoral? Segons com, la política també pot ser l’art de no fer res.

Primer viatge entre Glòries i Verdaguer

Segueix en suspens la fase dos, els quasi dos quilòmetres entre Girona i Francesc Macià

El tramvia fa un trajecte de prova per la Diagonal per comprovar que el nou sistema d’alimentació subterrània funciona i amb la idea que els viatgers hi puguin pujar a la tardor.

El més llegit