Rodalies repeteix com a transport més mal vist a l’àrea de BCN

Així que un s’allunya de Barcelona cap als confins de la província, la volença pel transport públic va decaient. Perquè si a la gran ciutat l’oferta és més que suficient, en el cas de les comarques, sobretot les més perimetrals, la confiança, i l’eficiència, perden força. Segons l’última enquesta de mobilitat en dia feiner, feta per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), el servei de Rodalies és el més mal valorat de totes les maneres de transport possibles, amb una nota mitjana de 6,1. Però amb un important contrast: els residents a la capital catalana li donen un 6,4, mentre que els del Berguedà, el Maresme o el Garraf el rebaixen a un 5,6. En l’altre extrem, anar a peu rep la puntuació més alta, acariciant el 9. Com mai. No és cap novetat que la xarxa ferroviària de Rodalies sigui el fanalet vermell. El bo és que totes les alternatives estan per sobre del cinc. Fins i tot del sis. La notícia optimista per a Rodalies, malgrat tancar la classificació, és que brandeix la mateixa nota que fa 10 anys, malgrat que en els últims temps s’estan vivint talls de categoria. Tenen lloc a conseqüència del pla d’inversions d’aquesta dècada, que preveu més de 6.300 milions d’euros en la musculació de les principals línies que connecten amb Barcelona. Furor metropolità Anar a peu es valora més que mai, amb una nota mitjana de 8,7 que tot just experimenta canvis dins i fora de Barcelona. També la bici toca sostre, amb una puntuació de 8,7, amb un sorprenent 8,9 en els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per sobre de les comarques que queden més enllà. És, de fet, la nota més alta de tota la sèrie i de totes les maneres de transport possibles. La segueixen la moto i anar amb cotxe com a conductor. Es dona el cas que aquest furor coincideix amb la implantació de la bicicleta metropolitana compartida, l’AMBici, tot i que l’enquesta no permet determinar l’efecte que ha pogut tenir en la valoració. El tramvia és el transport públic més ben valorat, amb una qualificació mitjana de 8, tres dècimes més que Ferrocarrils, que també exhibeix diferències entre dins (7,8) i lluny de la capital catalana (7,2). Sorprèn que el bus urbà de TMB, amb moltes menys validacions, estigui per sobre (7,3) del metro (7,1), mentre que a escassa distància se situen els autobusos interurbans (7) i el servei de Regionals de Renfe (6,8). Si s’apliquen filtres sociodemogràfics, la diferència més significativa està en el nivell d’estudis dels entrevistats: a més formació, pitjor valoració del transport públic. A Rodalies és on més es manifesta: del 6,9 dels que no tenen estudis al 5,8 dels universitaris. L’enquesta que va portar a terme l’ATM també va preguntar sobre l’oferta de transport públic per desplaçar-se per dins del mateix municipi. Les diferències són molt importants. Mentre que a Barcelona la nota és de 7,89, en els municipis més allunyats no s’arriba al cinc. És a dir, li donen un suspens amb un 4,96, per ser exactes. A l’AMB la nota és de 7,28 i en la resta de la regió metropolitana (unes 160 localitats) és de 6,18. És a dir, com més se separa un de la capital catalana, pitjor és l’alternativa de mobilitat compartida i sostenible. Passa el mateix, en menor mesura, al preguntar sobre l’oferta per saltar a un altre municipi. Curiosament, la valoració de l’AMB és superior a la de la mateixa Barcelona (7,05 davant 6,96), mentre que les comarques de la frontera de la província marquen un 5,28. En qualsevol cas, vuit de cada 10 desplaçaments de la província no surten de la mateixa comarca, i el 61% dels moviments no superen els dos quilòmetres de distància; dades que donen moltes pistes sobre per on han d’anar els trets de la planificació vinculada a la mobilitat.

Rodalies repeteix com a transport més mal vist a l’àrea de BCN

Com més allunyat està el ciutadà, més baixa és la nota que s’atorga a l’oferta pública, que manté el tramvia com l’opció més ben considerada.

El més llegit