L’eclosió del biquini als parcs desafia la normativa a BCN

La platja ha perdut el monopoli del bronzejat a Barcelona. Els parcs urbans s’han convertit en el segon solàrium més gran de la capital catalana i ja no és gens difícil trobar persones de diverses edats i perfils que prenen el sol còmodament ajaguts sobre una gespa. Fins i tot en biquini o banyador, una estampa exòtica fa una dècada. Aquesta pràctica emergent, que en general no genera conflictes, contravé no obstant la normativa municipal. Teòricament està prohibit a Barcelona "anar despullat o despullada pels espais públics", fora de piscines, platges i passejos marítims. La sanció pot arribar fins als 500 euros. Però la realitat a peu de carrer desborda clarament la lògica de la regulació vigent. EL PERIÓDICO ha pogut comprovar aquesta setmana de juliol l’arrelament d’aquest ús a diverses zones verdes del centre de la ciutat. Sense una hora punta nítida ni epicentres clars, l’observació sobre el terreny dibuixa una certa preferència pels migdies, tardes i caps de setmana, així com els barris més densos i plens d’oficines. Un escenari consolidat és la Clariana del parc de les Glòries, on gairebé cada tarda poden comptar-se una desena de persones prenent el sol sobre l’herba, disseminades i amb varietat d’abillaments. El moreno gespa no és, ara com ara, una activitat de dia sencer ni oci en grup, com pot ser-ho la platja dels diumenges. És més aviat un parèntesi relaxat en la jornada laboral o entre dues activitats d’oci. Una o dues hores, no més. Preferentment en solitari o amb poca companyia. En definitiva, aprofitar un buit a l’agenda per escapar-se a prendre el sol a prop de casa o de la feina. Escàs biaix d’edat i de gènere –però cossos femenins molt més normatius que al litoral– dificulten un retrat robot. Sobresurt, això sí, una heterogènia procedència internacional. No només turistes: el barceloní tipus ha canviat molt en les últimes dues dècades i avui són nascuts a la ciutat menys d’un terç dels adults joves que hi viuen. "Em relaxo més que a la platja" A la Clariana de Glòries, amb un perfil d’usuaris bastant familiar, conviuen sense gaires incidències pícnics, aniversaris, esport i activitats d’oci de tot tipus. Majoritàriament sota el sol, tot i que també hi ha zones d’ombra, sota els arbres. Durant les primeres hores del matí no se solen veure banyadors, però sí algun tors masculí al descobert. Per a ells, és més fàcil l’exposició perquè, entre altres coses, no necessiten sí o sí tenir a mà el banyador. Les bermudes, pantalons curts esportius o shorts texans exerceixen de banyadors de secà. Els primers vestits de bany pròpiament dits se solen albirar a partir del migdia. A les 13.30 hores, Andra C., de Dinamarca, és la primera a ajeure’s sota el sol. Estirada en una tovallola, l’Andra explica que ha vingut a Barcelona de vacances durant dues setmanes. Ja va estar a la ciutat l’any passat. Comenta que en aquest viatge ja va veure dones prenent el sol en biquini a la Clariana de Glòries i que per això, aquest any al tornar a Barcelona, s’ha animat a fer-ho també. "Aquí estic tranquil·la. La platja és plena i hi ha gent que ven coses. Aquí em puc relaxar més", argumenta. Els beneficis de la llum solar, sempre que s’utilitzi la protecció adequada, són múltiples: vitamina D per enfortir els ossos, augment de la serotonina, estimulació de les defenses... Whitney Armstrong (33 anys), de Florida, és conscient de tots i ha convertit els banys de sol en una part indispensable de la seva rutina diària. Com a exhabitant d’un dels estats més assolellats dels EUA, Armstrong va escollir fa set anys anar-se’n a viure a una ciutat amb condicions solars similars. Tot i que prefereix anar a prendre el sol a la sorra, recentment ha començat a freqüentar el parc perquè "a la platja fa molta calor i l’aigua és bruta". No s’acostuma del tot a estirar-se en biquini en un espai en el qual encara és poc freqüent fer-ho: confessa sentir-se "una mica incòmoda" perquè el lloc "és molt obert". No obstant, aclareix Armstrong, continuarà venint perquè viu a prop i, tot i que li agradi més el mar, prefereix estar en un lloc en el qual no hi hagi "música ni gent venent cerveses". Respecte al veto a l’activitat que està realitzant, Armstrong confessa que no sabia que estava prohibit, ja que sempre veu gent fent-ho. "Té sentit perquè és un parc, però no trobo que sigui ofensiu estar en biquini", jutja. Inés Fallet (26), de nacionalitat francesa, tampoc conisdera que incomodi ningú per anar en banyador. Fa dos mesos que és a la ciutat i va començar a venir a la Clariana perquè el seu nòvio li va ensenyar el lloc. De vegades venen junts a prendre el sol "perquè a la platja hi ha massa gent". Fallet també confessa que veure altres noies en biquini al mateix lloc li dona prou confiança per fer-ho ella també. La Ciutadella, parc global El parc de la Ciutadella és una altra de les zones més freqüentades pels que prefereixen prendre el sol fora de les platges i les piscines. Com a Glòries, la majoria d’usuaris que realitzen aquesta pràctica són els denominats expats. Izegbe Ayana és una californiana que viu i treballa com a "nòmada digital" i viu a Barcelona des de fa tres setmanes. Des de la seva arribada a la ciutat, ja ha anat a la Ciutadella quatre vegades a prendre el sol en biquini. "M’agrada venir abans d’anar a treballar", explica la nord-americana, l’oficina de la qual és la seva pròpia casa o qualsevol cafeteria amb wifi. "Vinc a aquest parc perquè visc a quatre minuts", respon. Izegbe, com molts altres testimonis obtinguts, escull realitzar aquesta pràctica en parcs per la proximitat. Coincideix amb Kristin Esquivel, d’Islàndia, que ha vingut a Barcelona durant tres setmanes per estudiar en una escola d’idiomes. És la tercera vegada que ve a la Ciutadella a prendre el sol, activitat poc comuna a la seva terra adoptiva, tot i que de fet Esquivel va néixer a Colòmbia. "M’agrada molt venir aquí perquè és a prop de casa meva. Així, quan vull, puc anar al bany", comenta rient. "M’agrada molt l’ambient i em sento molt còmoda", afegeix. Curiosament, les dues úniques persones de nacionalitat espanyola que ha trobat aquest diari cultivant el bronzejat de gespa són homes. Tots dos han optat per pantalons en comptes de banyador. Santi Blanco (39), un informàtic madrileny, explica que des de fa un parell d’anys va a la Clariana de Glòries perquè viu al costat. El parc i la platja li agraden per igual, però escull la primera opció perquè només hi va quan té "estones lliures". A uns metres de distància, es troba Carlos R. (51), amb el tors despullat i bermudes beix. També és de Madrid, casualment, però fa 20 anys que viu a Barcelona. A la pregunta de si realitzava aquesta pràctica a la seva ciutat natal, assegura que allà ho feia "sense treure’s la samarreta, estil hooligan". En altres paraules, prenia el sol vestit. A Barcelona es va desacomplexar al veure que els altres ho feien. També és veí de Glòries i la seva estricta feina li deixa pocs marges: "Tot i que m’agrada més la platja, malgrat els robatoris, només tinc una hora lliure. Per això vinc aquí". La prohibició de l’activitat que està realitzant, com als altres, l’agafa per sorpresa: "Si l’apliquessin estrictament, la gent se sublevaria. A ningú li agradaria que li prohibissin aquesta possibilitat". El banyador blau elèctric d’estampat cridaner que porta Lucas García (29) no només crida l’atenció pel seu color, sinó perquè és l’únic home que en porta un. Procedent de Xile, aquest estudiant de medicina xinesa fa 11 mesos que és a Barcelona i ve al parc "a prendre l’ombra" i no el sol, com fa la immensa majoria. Busca estar "sol i tranquil" mentre llegeix alguna cosa i escolta música. "És més íntim", diu. La conclusió unànime és que la tranquil·litat i la proximitat són els factors tractor del bronzejat de parc. Els debuts per imitació, els capvespres tardans de l’estiu i la temptació d’un xut ràpid de vitamina D estenen diàriament el nou hàbit ciutadà i deixen en entredit la prohibició que està en vigor.

L’eclosió del biquini als parcs desafia la normativa a BCN

La nova realitat social de la ciutat ha normalitzat prendre el sol en gespes urbanes, una pràctica habitual a molts països sense platja, i desborda clarament la lògica de la regulació vigent.

El més llegit