Les obres de la Rambla destapen un portal de la muralla medieval

Les obres de reforma de la Rambla permeten exposar i estudiar les restes de la muralla medieval de Barcelona, enterrades al voltant del passeig. Aquesta setmana, els arqueòlegs que acompanyen la intervenció urbanística han destapat un altre tram de la fortificació amb el plus afegit de trobar una de les antigues portes d’accés a la ciutat, a l’actual plaça del Teatre. Es tracta de l’antiga porta de Trentaclaus o dels Ollers, lloc que està al costat del carrer Escudellers, on es concentrava aquest gremi que fabricava olles de ceràmica. Les excavacions encara no han acabat i poden oferir més sorpreses, va avançar ahir el Servei d’Arqueologia de Barcelona. Es realitzen per fases per poder respectar el pas de persones i vehicles i l’arbratge existent. Els tècnics ja tenien en el punt de mira aquesta placeta, sota la qual ja havia aparegut el 1997 un altre tram de muralla. Va aflorar arran de la construcció de l’aparcament públic subterrani que hi ha en aquest punt. El vestigi medieval va quedar integrat, amb una estètica i una cura que avui serien molt discutibles, a una rampa d’accés per a cotxes. Als peus del monument de Colom es va localitzar el 1999 la Torre de les Puces, una estructura poligonal per vigilar el port i que rematava l’extrem mar de la muralla de la Rambla. No ha quedat visible. A més, en el tram superior de la Rambla, zona molt menys habitual de troballes, ha aflorat un altre tros de muralla. D’escassa longitud i poc visible, però d’uns gens menyspreables tres metres d’altura. Portal i murs aporten "informació valuosa" sobre l’evolució històrica de Barcelona i enriqueixen el patrimoni local, celebra el consistori. De propina, ha aparegut també un conjunt de monedes del segle XIX, que els tècnics van ensenyar també ahir durant una visita a les restes. Tota aquesta línia de protecció a la Rambla, també coneguda com muralla de Jaume I, es va construir entre els segles XIII i XIV al quedar obsolet el perímetre de la Bàrcino romana pel creixement de la ciutat. Segons la informació històrica i arqueològica, el 1285, durant una confrontació amb França, el rei Pere II –fill de Jaume I– va ordenar blindar Barcelona amb murs de tàpia i torres de fusta, excepte la part de mar. Finalitzat el conflicte, el Consell de Cent va assumir la consolidació de l’estructura, que es va convertir en la primera gran obra pública a càrrec d’aquesta institució. L’entramat defensiu va incloure portals ja existents com Boqueria, Portaferrissa o Jonqueres i zones avui de gran dinamisme, com plaça de Catalunya, plaça d’Urquinaona, passeig de Sant Joan, Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella. Com va avançar EL PERIÓDICO fa gairebé dos anys, just abans de l’inici de la reforma de la Rambla, l’àmbit d’aquestes obres coincideix plenament amb la cua de la muralla barcelonina i permeten explorar detalls de la seva construcció fins ara desconeguts per les nombroses intervencions, canvis i conflictes que ha viscut Ciutat Vella al llarg dels segles. Els plans disponibles i les teles de pedra conservades en el traçat feien preveure potencials troballes arqueològiques, especialment en el tram inferior del passeig.

Les obres de la Rambla destapen un portal de la muralla medieval

Era un accés anomenat Trentaclaus o dels Ollers, entre la plaça del Teatre i el carrer Escudellers. Les excavacions encara no han acabat i poden oferir més sorpreses.

El més llegit