L’ecodistricte de la Mercedes es retarda tres anys i perd la UVic i Elisava

La construcció del futur ecodistricte de la Mercedes, una de les apostes més grans publicoprivades que té en marxa Barcelona, es retarda almenys tres anys. I perd inquilins clau: la seu institucional de la Universitat de Vic (UVic-UCC) i la seva prestigiosa facultat de disseny Elisava, que havien d’insuflar vida juvenil al Bon Pastor industrial. La promotora atribueix la demora a una exasperant lentitud burocràtica i ja busca substituts per als 14.000 m² de sostre que queden lliures. Formen part dels 50.000 m2 totals previstos per a activitat econòmica. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la institució acadèmica ha descartat finalment l’antiga fàbrica Mercedes-Benz per al seu anhelat aterratge a la capital i està immersa en la recerca d’una ubicació més cèntrica. L’operació haurà de desencallar també l’ampliació pendent d’Elisava, ara en un edifici al costat de la Rambla que li ha quedat petit. Precisament, aquest abril Elisava va estrenar un campus a Madrid de la mà d’Acid House i en la presentació va donar a entendre que el trasllat al Bon Pastor no tiraria endavant. L’escola Elisava havia d’ocupar una nau industrial de 14.000 m² amb capacitat per a uns 2.000 alumnes i 400 docents. La seu de la UVic, segons va anunciar el consistori el 2021, aspirava a uns 1.700 m² per a oficines i estudis de grau i postgrau. A la web del projecte encara es poden veure recreacions virtuals del campus, cridat a ser la primera peça a inaugurar-se el setembre del 2023. Conren Tramway, propietària dels terrenys i motor de la inversió, assegura a aquest diari que les condicions de l’acord d’intencions firmat el 2020 amb Elisava continuaven estant en peu i que únicament el calendari havia variat. L’empresa estima que entregarà els primers edificis entre el 2027 i el 2028 i lamenta que els tempos administratius hagin frustrat el nou pol universitari. El pla compta amb un amplíssim consens polític a Barcelona i havia de rebre l’aprovació definitiva de la Generalitat al desembre. No obstant, la Conselleria de Territori va expressar reticències. Aquest abril ha rebut la benedicció gairebé sense canvis. D’altra banda, recalca la promotora, el projecte d’urbanització i de reparcel·lació es va presentar al setembre a l’ajuntament, però la llum verda no els arribarà fins a l’estiu del 2025, perquè requereixen una vintena de validacions departamentals. Després caldrà esperar com a mínim un any per rebre la llicència d’obres. "L’Administració és presonera del seu propi sistema burocràtic, l’afany polític a reformar-lo hauria de ser molt més gran", assevera Paco Hugas, cofundador de Conren Tramway. Remarca la bona sintonia amb el consistori , però reclama un front comú del conjunt de partits per accelerar la paperassa a tots els nivells: "Les empreses i les persones no poden esperar tant, surten al mercat a resoldre les seves necessitats, i si no poden satisfer-les en un lloc, legítimament en busquen un altre". Substituts prioritaris En vista del desistiment tàcit de la UVic, que no els ha sigut comunicat formalment, la immobiliària treballa en la prospecció de nous inquilins. Ha identificat tres àmbits empresarials que podrien encaixar bé amb l’esperit del futur ecobarri: hubs d’innovació, sector sociosanitari i life science (farmàcia, biologia...). Conren Tramway i l’Ajuntament de Barcelona van presentar a la premsa el projecte per a l’antiga fàbrica l’abril del 2021. La immobiliària havia formalitzat la compra el 2008, tot just va quedar en desús. Així que de complir-se els actuals terminis, la transformació s’haurà allargat tota una dècada. El doble del que s’havia planificat. La parcel·la equival a més de set illes de l’Eixample i suma un total de 200.000 m² de sostre. A grans trets, destinarà el 60% de la superfície a vivenda (amb dues cinquenes parts dels pisos a un preu assequible) i el 40% per a activitat econòmica. A més, també estan previstos equipaments, una gran plaça singular d’11.400 m², comerços i oficines als baixos i una zona d’indústria 4.0. auspiciada per la fundació Leitat. Tot el conjunt, va calcular el consistori, podia generar 5.000 nous llocs de treball. El disseny es va encarregar a l’estudi Batlle i Roig.

El més llegit